Closcadelletra (CXX): Amb la força sanadora de la paraula

  • «Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»

VilaWeb

Mir la coberta de la tomba del capficador greconapolità sostingut dins l’aire entre el trampolí d’una columna i l’aigua de mar.

Som a Paestum.

Mentida. El meu cap és a Paestum, quan em gravava lentament dins el territori del record aquell home a la meitat d’un capfic.

Em sent dins la meitat d’un capfic.

A l’aire.

Compar els fenòmens de la vida amb un somni, amb una bombolla de llum, amb la rosada lluent, amb l’ombra mòbil, amb la fosforescència d’un llamp, amb l’or d’una espira.

I és així com em diuen els mestres de mestres que s’han de contemplar els fenòmens de la vida.

Em sent presoner.

Som presoner.

És com si escrivís davant una paret de pedra i el paper es trobàs a l’altre costat. Tot és fosc. No sé com puc travessar aquestes calaveres per dir la meva damunt un paper invisible amb una cal·ligrafia inexistent.

Sent una atròfia de les sensacions, em sembla que perd la percepció, no tenc cap memòria abstracta, sinó només la que està enfonyada dins el cos de l’esperit. Cerc les substàncies del record: el gust, l’olfacte, les neurones amb les quals podem veure, podem entendre, podem sentir, aquelles fetes que tenen una empremta tan forta que les puc llegir amb els ulls tancats com si fos Braille.

Cal veure-hi de tots els costat alhora. Cal seguir les afinitats electives. Cal viure les amistats amoroses. Cal privilegiar els preliminars. Cal adorar el foc de la conversa (un amic em deia que l’amor és una puntuació de la conversa). Cal saber a qui t’agrada escoltar i amb qui passes gust de parlar. Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l’excitació. Estimar els teus partenaires com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.

La paraula és secreta, inexpugnable, en contacte directe amb el desig.

Dic una paraula i tot esdevé lleuger i gustós.

Dic una paraula i tot es posa a vibrar, a bategar, a cervelltremolar.

Dic una paraula i sent la curació.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

https://soundcloud.com/user-776570511/closcadelletra-cxx-amb-la-forca-sanadora-de-la-paraula

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor