26.02.2018 - 01:50
El lledoner del jardí té tot de fulles noves lluents dins el cor d’aquest hivern gelat. Mentida! El lledoner del jardí ha tret tot d’ulls rodons, menudeus i transparents que pengen a centenes de les arborescències creuades de les branques dormides. Són gotes de pluja que s’han quedat enganxades i converteixen la capçada en un prodigi mai vist.
Trob un fragment de Voltaire quan combat la injustícia. El 1766 s’engatja per defensar el desgraciat cavaller de La Barre. A disset anys, el jove havia estat torturat, li havien tallat la llengua, després va ser decapitat i cremat perquè no s’havia tret el capell davant una processó, per cantar cançons ‘impies’ i per llegir el Dictionnaire philosophique de Voltaire.
Amb molt de coratge, Voltaire va escriure un relat de l’assumpte per restablir els fets: va denunciar la desproporció entre el fet i la condemna i criticà les desraons dels jutges i les acusacions dels devots. Però el cavaller va ser cremat. Per mostrar l’horror i l’absurd d’aquesta execució, Voltaire va escriure a l’article ‘Torture’ del seu diccionari aquesta frase terrible: ‘Ils l’appliquèrent encore à la torture pour savoir combien des chansons il avais chantées, et combien de processions il avais vues passer, le chapeau sur la tête.’
Ara i aquí també esperam les ‘Lumières’: l’esperit racional que ho analitza tot a fons, la crítica del poder exorbitant, que ho sedassa tot, la denúncia dels abusos dels rics, l’antídot de pensament contra la malaltia contagiosa dels fanatismes i els fonamentalismes, la lluita contra la ignorància, que creix de manera exponencial.
Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la, cal ser extraordinàriament intolerant amb la tirania i l’estupidesa. No hi ha d’haver tolerància per als enemics de la tolerància!
Les paraules voltairianes, que em fan molt de bé, són interpretacions innovadores en aquests temps insensibles.
Llegir cada dia els mestres pensadors amb un llapis a la mà hauria de ser una pràctica benèfica i alhora un combat venerable.
Badoc una bona estona davant les fulles de pluja, rodones i lluents, que pengen de les branques del lledoner.
Mir com cauen: gotineues damunt la terra vermellenca.
Pens en un cofre tancat. Sé què hi ha dedins, però no ho veig. El podria obrir si tenia la clau, encara que el cofre no tengui pany. Per altra banda, no hi ha cap cofre i no està tancat.
Mir la pluja lenta de fulles inexistents.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
