28.10.2018 - 21:50
Les traces més segures són les que manquen.
En lloc d’expressar les meves impressions, m’estim més imprimir les meves expressions.
Plini conta que un ós petit és una massa amorfa, és la mare que, quan el llepa, li dóna forma. Tota forma revela una intenció de ser. La realitat és un osset que la mare encara no ha llepat.
L’ull de la serp veu l’infraroig; l’abella, l’ultraviolat; la ratapinyada percep els ultrasons; l’ocell és sensible als camps magnètics. Ens costa entendre el món d’un cuc, d’un colom o d’una papallona. Emperò, sia quina sia la manera amb la qual un organisme explora el seu medi, la percepció que en treu ha de reflectir la realitat, o aspectes de la realitat, lligats al seu coneixement.
El pintor, l’escriptor, el científic fan igual: tenen interès en la realitat. La pinten, l’escriuen i la recerquen mitjançant si mateixos.
I allò que quedarà d’ells amb els segles serà la passió que nodrien, la necessitat que tenien per pintar un retrat, escriure un poema o objectivar una saviesa.
Dins el matí tan tòpicament tardoral que no hi falta ni el calabruixó sobtat ni la pluja cama d’aranya lenta que entelen més la grisalla del paisatge, record una confidència que Mozart fa a Röchlitz: ‘Tot m’arriba en bloc, d’un sol cop, no desplegat, quasi panoràmic, en tot cas corítmic.’
I afegeix: ‘Això fatiga molt, tant el cervell com el cos del compositor que ha de tenir el coratge de notar.’
Qued embadalit davant aquesta precisió mozartiana.
Posar junt allò que has vist plegat.
Agafar-ho tot sencer d’una vegada.
Compondre la panoràmica.
Obrir els dos batents de la porta, i el cos.
Cant la creació. Cant aprendre.
Aprendre és renéixer, sempre, quan aprens el cos s’expandeix.
Això és aprendre.
La sang circula millor al cervell, darrere els ulls, a les puntes dels dits, a la post del tors, al baix ventre, per totes bandes.
Això és aprendre.
La visió creix, un horitzó surt de cop on no n’hi havia, l’univers s’eixampla i un país desconegut avança pel cos antic que esdevé un altre cos.
Això és aprendre.
Els mots tornen mans que inventen la seva presa amb una prensió tota nova.
Això és aprendre.
Les armes noves, que inventen preses noves engendren ginys nous que fan néixer caçadors nous.
Això és aprendre.
Desafiaments que no concerneixen ningú poden ser revelats per l’atzar d’una conseqüència que no havia estat cercada.
Això és aprendre.
Cauen barreres, cauen distàncies, s’obrin camades, el viatge s’allarga.
Això és aprendre.
Apassionar-se per allò que és altre, estimar, aprendre, és el mateix.
Aprendre és un pler intens i aquell que no sent joia quan aprèn és un pobre d’esperit a qui cal ensenyar amb compassió i paciència.
Les coses conegudes agafen un sentit nou, una llum nova, una sensació diferent i inexpressable perquè no ha pogut ser anticipada.
Els ulls em fan bellumes. Se sent una moto, molt enfora.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
