06.10.2019 - 21:50
Desraon, delir, desllig, desfaig, desarm.
Vull viure enmig de les onomatopeies!
No tolera ningú la lucidesa portada a l’extrem, les ones de xoc i les espirals, el cel tempestuós.
L’erupció de fets amenaçadors és sempre seguida.
Visc dins el paper, aquest paper que tostemps vol beure tinta.
Evolucion segons les circumstàncies perquè pens que tot és flux, transformació, procés.
Cal ‘realitzar’ el real per poder sentir-lo.
El tenim davant els ulls i no el veiem.
No pos un horitzó a la mirada, una essència a la veritat.
La unitat és un teixit comú a totes les coses.
No concep, través.
Estic desdoblat en els extrems i no m’inclin vers cap.
Faig veta per al·lusions, per remarques, per detalls, per esbiaixaments.
Obert, disponible, espontani, dissolc les contradiccions, funcion com una música silenciosa.
No m’obstin en cap posició.
Fuig de la parcialitat obsessiva, la discussió inútil, el punt de vista endurit, la por de la perspectiva i el rendiment.
Aspir a la calma, la relaxació ordinària, la serenitat, una certa indiferència.
La histèria em troba impassible.
La vida, la religió, la política i la finança són grises.
La saviesa assaboreix els colors.
Visc dins l’espessor semàntica dels mots, en el milfulls de les coses.
I viceversa.
Capt i reproduesc el vibrato de la implosió, la deflagració de la matèria més comuna, més bíblica, camps de blat, una cadira de bova, un estable buit.
Els mots són indicadors. La motitat ha esdevingut banal i universal.
La pol·lució verbal és com la dels plàstics: ens intoxica, ens emmalalteix, ens enverina, ens mata.
Com aconseguir l’alquímia del verb?
La compulsió de l’estridència em persegueix: l’excentrement.
Som dilapidats, som immolats, som oferts en sacrifici.
Missives i míssils ens ataquen arreu arreu.
El culte de la maledicció ens enrevolta.
Som un camp de mines del pensament polvoritzat.
Cerc la dissonància, el decalatge dels timbres, el desencadenament dialèctic de l’expressió.
Trasmudar la gent, absorbir-la per complet.
Transsubstanciar la matèria i els planetes.
Escriptura vital i viral: el text un esdeveniment.
No hi ha relat, sinó cant!
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
