Closcadelletra (CVI): Ets conscient de cada instant?

  • «Cal descobrir que la perplexitat és l'inici del coneixement, el record una forma d'encontre i l'oblit una drecera de llibertat»

Biel Mesquida
31.12.2017 - 22:00
Actualització: 02.01.2018 - 07:27
VilaWeb

Som un bon escoltador dels consells de l’amic?

Cal ser conscient quan t’aixeques, quan fas feina, quan menges, quan estimes, quan jugues, quan et colgues. La mestria de si mateix es troba aquí.

Cal saber que la joia és la concentració que no evita tan sols el desordre mental, sinó que organitza el nostre esperit, posa ordre interiorment.

Som un bon pensador de les paraules de l’amic?

Ho som?

En el caos que ens envolta només compta en definitiva la concentració en l’instant present. Si mires jugar un nin amb atenció quedaràs meravellat de veure fins a quin punt viu l’instant!

Només em parles de pol·lucions físiques, ets conscient de la increïble intensitat de la pol·lució psíquica que sofrim? Desbordament d’informacions, d’imatges, de renous, de ritmes de vida frenètics, d’angoixes domèstiques, de preocupacions múltiples en el treball, en la família, en l’amistat, en les humanals relacions quotidianes…

Ens fa falta una ecologia íntima per trobar una serenitat profunda.

Fotografia de Jean-Marie del Moral.

Som un bon sentidor de les veus de l’amic?

Cal aprendre a fer silenci sovint en lloc de fer renou tostemps. Cal entendre que el camí no consisteix a realitzar accions admirables, sinó a fer de forma admirable accions de cada dia. Cal obrir els ulls i mirar, veuràs la teva cara en totes les cares. Para l’orella i escolta, sentiràs la teva pròpia veu en totes les veus. Cal descobrir que la perplexitat és l’inici del coneixement, el record una forma d’encontre i l’oblit una drecera de llibertat.

Som un bon seguidor de les nocions de civilitat, de cortesia, d’hospitalitat que em mostra l’amic?

Ho som?

Cal esdevenir de cada vegada més el que cadascú és, el que cadascú és capaç de ser.

Som feliç de comprendre les perspectives que sobre el món sensible i moral em dóna l’amic?

Camín ran del silenci de les ones. Tira-tira faig meu el paisatge de la garriga. Alèn el temps molt a poc a poc.

Aspir l’aire de la mar i expir l’aire del meu cos: la respiració atenta és un vent que fa fugir els núvols negres interiors.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor