13.01.2019 - 21:50
Encara et parlaré de nosaltres.
T’he de confessar que faig col·lecció d’impossibilitats.
De cada cop m’agrada més l’aquarel·la: els traços més segurs són els traços que manquen.
En lloc d’expressar les meves impressions, imprimesc les meves expressions.
Sé que meva intel·ligència és tan pobre que em veig condemnat sempre seguit a trobar, a perdre i a redescobrir les mateixes idees.
Els humans estam informats feblement dels mòbils de les nostres conductes.
Estic segur que els objectes contenen l’infinit, i cerc en la disposició dels ocels iridescents de la coa del paó l’escletxa que permeti a les coses que no poden ser dites esdevenir manifestes.
Actualitat massacradora, confusa i convulsa.
Intent comprendre per què la malaltia del fanatisme, patologia sobre un fons de salvatjor, que gangrena els cervells ara i aquí és endèmica i epidèmica.
Quasi incurable.
Mestre Voltaire em diu: ‘Des del moment en què el mal fa progressos cal fugir i esperar que l’aire torni estar purificat.’ I afegeix: ‘Què respondre a un home que us diu que s’estima més obeir a Déu que als homes i que, en conseqüència, està segur que si us degolla mereix el cel?’
Cal anar vius en un temps en què molts d’humans han esdevingut feres ferotges desfressades de xotets: uns capitals de poder amb un catecisme de clixés, amb un opi carnisser i publicitari organitzen l’obscurantisme de la ignorància segons els seus interessos: lletjor, bestiesa, conformisme, violència, mentida, resignació, servilisme, esperit de ramat; vet aquí el seu programa.
L’actual situació és plena d’urgències: cal lluitar contra les injustícies escandaloses i els prejudicis arrelats, contra l’amnèsia i l’absència de gust, a favor de l’art de la lectura que fa créixer l’esperit crític i la llibertat de pensament.
Cal escriure de tot i intervenir pertot: cartes, articles, vídeos, novel·les, poemes, assatjos, libels, piulades, etc.
Cal ser mediàtics i transversals, jugar-se-la, mesclar-se amb tot, professionals de la intervenció, desperts, frescs, voladors, insolents i irònics.
Vaig aviat perquè la vida és curta i he de fer moltes de coses.
Tenc antídots extraordinaris: l’amor del treball i la joia, l’amistat i l’amor; sense això la desesperació m’hauria corcat.
És de nit.
Estic sol al camp i escolt la respiració de la terra acabada de llaurar.
Ensum les vides que m’envolten.
Passeig davall les branques dels ailants sense cap fulla.
La cúpula celeste no té ni un núvol, i no hi ha gens de pol·lució lluminosa.
Pens que hi ha estrelles tan allunyades de la terra que la seva llum encara no ens ha arribat.
Això em dóna marxa.
En sec em veig davall tres diamants refulgents allà dalt que formen un triangle equilàter.
Sé que sembla inventat aquest cobricel d’un instant. Però és així com dic.
Escolt una veu interior: ‘Gaudir, lentament; actuar, aviat.’
Com et desig singular, Lectora hipòcrita, amic, amat!
D’una singularitat irrecuperable!
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
