10.12.2018 - 09:51
El color no és color sinó llum reflectida de manera diversa.
L’aire entre les coses no és aire.
Les paraules dins l’aigua no són paraules.
No és ocell qui vol.
Puc escoltar el refilar d’una merla que no existeix?
Enyor aquell sabor estrany dels fruits tardans que et donen tot el seu gust quan ja comencen a podrir-se.
De vegades no sabria dir si una cosa l’he llegida o l’he somniada, perquè sé que no l’he viscuda.
No em puc avenir que les escenes tinguin aquesta precisió, aquesta presència, aquesta veritat que es troba en els somnis i en els llibres.
Un somni, un llibre és com una finestra que ens enquadra un bocí de la realitat i ens l’ofereix separada del caos de l’ambient com una meravella efímera, mentre que el somniador i el lector està com entre parèntesis.
Practic un mateix amor pel provisori i per l’etern.
Mir el camí dels núvols en els vidres antics que fan aigües i tenc un grapat de fulles de lledoner seques entre les mans.
De vegades som un altre.
Prenc una o dues decisions.
Aferr frases que he escrit en un paper damunt un altre paper.
Assaboresc la parsimònia, invent històries mentre camín i m’engat del passeig i de les històries.
Intent desxifrar els signes de la natura: uns llevamans salvatges florits de carbassa, aquell caramull de pedres sense sentit, una clariana lluminosa en el bosquet, un esbart d’estornells que dibuixa figures difuminades…
Polesc formes petites.
Envellesc amb dolçor i m’acost als gusts de l’infantesa.
La popa d’una figa coll de dama, la pols i les cançons de l’era, les juguetes del Reis, els contes de mumare i l’amargor de créixer, de viure, de ser.
No hi ha passat ni futur, només l’instant indubtable.
Medit sobre la fluïdesa del temps, el cicle de les estacions, la presència dels morts, la permanència i la vanitat de les coses.
Puntuu simulacres petits i anodins.
Vull reanimar els esperits amuermats.
Capgirar el curs de la negativitat.
Transformar la vida en frases.
Batecs íntims sobre el paper, línies entretallades que són el sismògraf d’un esperit.
Mixtura del passat, del present i de l’invisible com em deia l’amic Adam Zagajewski quan em parlava de la imaginació.
Han passat anys dels quals no record quasi res.
Les coses s’esborren, amb el temps, però m’agrada agafar estatuetes antigues, acaronar-les i sentir el pes dels segles.
