05.04.2020 - 21:50
M’he despert amb un somni terrible, angoixós, estremidor: hi havia una finestra per la qual m’havia d’escapar d’un perill i la guardava una serp enroscada a un pal, que treia i amagava la llengua bífida i llarga mentre em mirava amb ulls de seductora edènica. El final ha estat com caure dins el buit negre. He pegat un xiscle, una revinglada de tot el cos i he dit el mot d’esma: creactivitat.
Tot d’una he conegut allò que ja sabia.
La creactivitat és aquest llamp de vida perdurable que ix cada cop que trobam el mot exacte, la pinzellada que encén la tela, el cop de martell que defineix l’escultura, l’algoritme matemàtic que obri un univers, la nota musical que desencadena un incendi sonor…
La creactivitat és qualsevol humà que escriu un diari íntim de confinament, fa posts enlairadors i plens de coratge a les xarxes socials, dibuixa a un quadern les cabòries íntimes que li venen al cap, canta una cançó de bressol i conta contes als nins, llegeix amb atenció i gust un llibre, escolta una música, veu un film, les mil i una formes de crear, de crear-nos.
I, sobretot, practiquen una creactivitat radical tota la generosa multitud d’essers humans que ajuden amb una desesperada estimació i amb la seva perillosa feina quotidiana els altres, els malalts, els moribunds, els tocats, els indefensos, els no-ninguns de la terra.
La creactivitat és un antídot contra l’avidesa del temps, una forma de fer la vida lenta.
La creactivitat ens guareix de les ànsies, de les angoixes, dels esperit-trèmols.
La creactivitat atura cop en sec els maleïts cavalls de les apocalipsis quotidianes que ens volen passar per damunt.
La creactivitat ens desperta de les mollors de la lassitud anorreadora de les anestèsies socials.
La creactivitat ens fa sentir la imantació d’unes forces misterioses que ens obrin les dreceres de l’invisible.
La creactivitat és una escala de socors quan les flames ataquen.
La creactivitat fa front a les bombes del no-res.
La creactivitat és una tempesta de pols enmig del desert que pinta miratges.
La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria.
La creactivitat, una veu singular que beu de les altres veus singulars, sempre.
La creactivitat, convertir el desig, el pensament, la sensació, en una casa física, feta amb matèria d’hospitalitat.
La creactivitat, una lluita a les totes contra la mort.
He escrit a mà i a tota aquestes definicions sense sentir-me autor de cap dins una fèrtil intranquil·litat.
M’he vist al costat de certs poetes-pintors xinesos de fa segles que eren fonts ‒deus benèfiques‒ de creactivitat, volien penetrar en els secrets del món i potenciar alguns moments, algunes experiències particulars per fer de l’existència un art de viure.
Es temien de la bellesa de l’instant etern, del naixement dels ulls de la primavera, de com s’enfosqueixen les flors de cirerer després de la pluja, de la qualitat de la llum d’un cel de tempesta que retalla el perfil de les muntanyes, de la forma com el reflex de les fulles dels arbres trasmuda el color dels ocells, dels cercles infinits que fan les gotes de pluja damunt el mirall de l’aigua del safareig.
Per ells, creactivitat era la invenció d’un llenguatge en què la senzillesa de l’expressió deixava un perfum ple de suggeriments, la revelació emocionant de l’encís inefable de les coses, la presència d’un possible consol de l’amarga condició humanal.
Ara mateix, en aquests temps cruels de pandèmia, necessitam la creactivitat més que mai.
Fer del lloc on vivim, sia quin sia, amb la força de l’esperit ‒de la creactivitat‒, un paisatge sensorial que no havíeu vist mai, on passin coses que amb l’alè de la imaginació ens transformin en ciutadans nous de trinca, en humans que extreuen d’allà on no n’hi ha energies creadores que produesquin, i ens produesquin, canvis, mutacions i metamorfosis innombrables.
Cal obrir-se a les idees noves, a les pràctiques noves, als problemes nous perquè acaba un cicle i hem de preparar l’altre que ve amb la clau de la creactivitat.
És bo de fer: respirau, sentiu, donau, beveu, tocau, llegiu, escoltau, desenvolupau en vosaltres mateixos la creactivitat.
No és un somni.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
