Closcadelltra (CCLII): Resistència, on ets?

“Provar, bravejar, persistir, perseverar, ésser fidel a si mateix, prendre cos a cos el destí, sorprendre la catàstrofe pel poc de por que ens fa, de vegades afrontar el poder injust, de vegades insultar la victòria èbria, esperar, aixecar-se; vet aquí l’exemple del qual tenen necessitat els pobles i la llum que els electritza.”

Al tercer llibre dels Miserables hi ha aquesta exhortació de Victor Hugo, al bergant de la capital que riu i que regna, que és valuosa en tot temps i en tota latitud, i que voldria que empengués com un vent orientatiu les meves paraules contra les ordres militars que ens ataquen quan menys ho esperam, contra els diktats de l’estat que cal obeir sense cap casta de discerniment ni protesta, contra el que ens és presentat com a fets irremeiables sense volta ni solta i contra qualsevulla feta que convidi a la resignació.

Fa un dia d’hivern gèlid. Al Puig Major hi ha neu. I la pluja i el vent deixen un espectacle als vidres entelats i plens de llàgrimes. 

I és que vivim entre tels que ens amaguen la visió i entre tristeses que ens deixen fets malbé.

Per això cantaré a les totes l’esperit de resistència.

Quan em fan la llocomunera i educada pregunta: com estàs?, responc: resistesc, i se’m queden mirant amb un pam de nas.

Cal fer créixer una tenacitat desinteressada.

Cal practicar una gran capacitat d’obstinació.

Cal inventar un coratge obscur que voregi la inconsciència.

Cal descobrir aquesta energia subterrània que no sabíem abans que ens envaís, ens irrigàs i se’ns revelàs a nosaltres mateixos.

Cal una resistència urgent que podem anomenar “ecològica” davant els que prediquen el refús sistemàtic de reconèixer l’escalfament global com un efecte de l’activitat humana; contra els negacionistes anticientífics i obscurantistes que neguen l’evolució i els efectes positius dels remeis que ajuden a la salut dels humans.

Aquesta resistència és política i social, individual i col·lectiva, local i global i vital per a tots els països i totes les persones.

El coratge de la imaginació i la força de la convicció són dues qualitats que necessita aquella persona que vulgui ser un bon resistent.

Resistir a les certeses falses, als dogmes imperatius i als fanatismes de les idees dominants.

Resistir a les seguretats pròpies.

Per enfrontar-se a l’integrisme cal la batalla dels mots: desconstruir el discurs obscurantista confrontant-lo a les categories del pensament humà que vol annexionar: la ciència, la raó, la història, l’amor, el sexe, la política, l’individu, els drets humans. L’integrisme es dissol en la reflexió.

Els resistents turcs m’han fet veure un camí nou en la dictatorial Turquia d’Erdogan, que té les presons plenes de dissidents, un règim islamista que ha multiplicat les iniciatives autoritàries, ha restringit les llibertats i practica uns pseudo-judicis amb pena de mort per a aquells acusats de sedició per oposar-se al govern.

Els mils de milers de resistents turcs han trobat una forma de lluita que ha deixat desbordada la violència de la policia. Començaren a sortir dones i homes a places i carrers de totes les ciutats turques. Restaven drets, immòbils i muts, llegint un llibre. L’estat va classificar aquesta lectura pública i silenciosa com un “acte de vandalisme”. Aquestes lectures s’han erigit en un acte extraordinari, original i ple de civilització de resistència al règim.

Plou fort, però el vent s’ha aturat i puc veure cadascuna de les branques dels lledoners sense ni una fulla. He resistit al vent i torn a veure-hi clar.

Hi ha mil i una formes de resistència per fer i per inventar. Potser una de les més difícils, de les més actives i contraverinoses és la rialla: cruiadora, explosiva, saludable, quirúrgica, sàvia…  

El metge Claude Bernard, un mestre, deia que hem de ser els que resistim a la mort: definició canònica de la vida.

L’escriptura és un acte de resistència.