Clinton-Trump, des de Barcelona

Guillem Carreras i Arnald Prat. En el segon debat presidencial televisat, Trump diu a Clinton que si ell fos president, ella ‘ja seria a la presó’. Immediatament després de sentir la frase, una trentena de persones que segueixen el debat en una gran pantalla se’n riuen amb menyspreu. Escenes semblants a aquesta, segurament, han tingut lloc en seus demòcrates dels Estats Units. Però aquesta en concret es va viure a Barcelona.

La trentena de persones la formaven nord-americans que viuen a la ciutat i tots ells, favorables a Clinton, assistien a l’emissió comentada del debat que organitzava Democrats Abroad. Aquesta entitat és un braç del Partit Demòcrata americà que s’estén per moltes ciutats del món. A Barcelona hi militen uns mil estatunidencs i, quan hi ha eleccions, es mobilitzen per muntar actes com aquest.

https://www.youtube.com/watch?v=fqt1XNdmz_w

Però no només s’activen els que formen part de Democrats Abroad: a la capital catalana hi viuen 3.700 americans i bona part d’ells es registren per votar perquè senten que tenen una doble responsabilitat. Liz Castro, una dona de Massachusetts que està ara abocada a la independència de Catalunya, ho explica així: ‘sento responsabilitat perquè sóc americana, però també com a ciutadana europea, perquè sé que el meu vot afectarà molts més territoris. No només els EUA’.

Una campanya bruta

No hi ha dubte, doncs, que les eleccions presidencials nord-americanes importen. Als Estats Units, de fet, la participació està augmentant alhora que creix la tensió en la campanya. És veritat que Trump ja s’havia fet famós pels seus comentaris fora de to, però un punt d’inflexió va ser la sortida a la llum d’un enregistrament de 2005 on Trump mostrava una actitud masclista i prepotent.

A partir d’aquí, han anat arribant noves declaracions polèmiques del candidat republicà que han mediatitzat molt més la campanya. En el primer debat, va deixar anar que tenia molt mèrit ‘aconseguir evadir impostos’. En el segon, va assegurar que Bill Clinton era ‘l’home que pitjor havia tractat les dones als Estats Units’ per defensar-se de les gravacions. I en l’últim, va avisar que encara no sabia si acceptaria el resultat de les eleccions, que preferia ‘deixar-ho en suspens’.

Un altre factor clau en la campanya és la viralitat. El Partit Demòcrata ha utilitzat molt més les xarxes que no pas els republicans per aconseguir votants. Vídeos dels candidats en programes televisius d’humor i discursos emotius s’han estès per Internet. Michelle Obama ha estat molt present en el tram final de la campanya i ha utilitzat la seva popularitat per defensar la candidatura de Clinton. Aquest és un dels anuncis que més s’han escampat, fet a partir d’un míting de la fins ara primera dama.

Gràcies a aquesta viralitat i també, evidentment, al caràcter global dels Estats Units com a país, les eleccions arriben a la resta del món. Als candidats els interessa donar-se a conèixer i que ciutadans d’altres països els vegin amb bons ulls. Però sobretot, van a la recerca del vot estranger.

Hi ha 8 milions de nord-americans que viuen lluny dels Estats Units i el seu vot, segons de quin estat siguin, pot ser determinant. En l’última dècada, la participació d’aquests estrangers ha rondat el 20%.

El periodista Marc Herman apunta que les persones que surten del país, ja sigui amb l’objectiu d’estudiar o per una oferta de feina, tendeixen a ser més oberts, i que per tant és probable que votin pel Partit Demòcrata. Però en el cas americà s’ha de tenir en compte una altra variable: uns quants són militars i solen votar el Partit Republicà, encara que amb Obama alguns soldats van trencar aquesta tònica.

Barcelona és de Clinton

Com que a Barcelona no hi ha cap base militar dels EUA, sembla que hi hauria d’haver una majoria favorable als demòcrates i així és. La població estatunidenca a la ciutat, que no arriba a les quatre mil persones, és petita en comparació amb la multitud de persones estrangeres que viuen a la capital. Tot i que no s’acosta ni de lluny als 26.000 italians i o als 20.000 mil pakistanesos, destaca que la comunitat nord-americana, durant els últims quinze anys, s’ha triplicat a Barcelona.

Font: Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona 

Cal aclarir que, en general, hi ha dues menes d’estrangers dels EUA: uns, els que vénen per passar uns anys aquí, s’integren del tot a l’estil de vida barceloní.  Els altres, que s’hi estan per qüestions laborals, solen viure un dia a dia totalment americà (lloc de treball, amistats, església, escola).

La majoria de nord-americans residents a l’estranger, com mostren alguns estudis, compten amb ensenyament superior. A Barcelona, viuen als barris de classe mitjana-alta. En part és probable que això passi perquè les escoles americanes de la ciutat són en aquests barris. Les Tres Torres és l’únic barri on els estatunidencs són els estrangers més nombrosos.

Font: Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona

En un barri o altre, l’entitat que més es dedica a perseguir aquest vot estranger a la ciutat és Democrats Abroad. Gairebé una tercera part dels nord-americans de Barcelona hi estan afiliats. Steven Tolliver, el tresorer de l’organització, afirma que cada any ajuden un centenar de persones a fer el procés burocràtic per votar, sigui quin sigui el candidat que escullen. 

De tota manera, en aquestes eleccions, la majoria coincideixen. Després de més de trenta converses amb americans de la ciutat, emergeix una clara sentència: els americans de Barcelona no voten Donald Trump.

Com seguir-ho a l’americana

Tots ells segueixen l’actualitat electoral des d’un punt de vista diferent al nostre. Més enllà de tot el que els arriba a través de les xarxes socials i dels vídeos que veuen a Youtube, segueixen webs, televisions o assisteixen a esdeveniments concrets:

• New York Times: el diari més emblemàtic dels EUA. Dóna informacions i anàlisis extenses sobre la campanya. Aquest any, s’han posicionat clarament a favor de Clinton.

• Fivethirtyeight: periodisme de dades amb publicacions interactives que actualitzen contínuament les estadístiques electorals.

• Vox: blog que interpreta informacions electorals amb un estil contemporani.

• Politico: mitjà dedicat exclusivament a l’anàlisi política. Té una edició americana que segueix amb deteniment la cursa electoral.

A més, Democrats Abroad organitza una festa a Luz de Gas per seguir en directe la nit electoral. El seu objectiu és que hi vagin americans que donen suport a Clinton, però també volen que hi assisteixin barcelonins.