El Clínic reconstrueix en els darrers quatre anys el clítoris de trenta dones que havien patit mutilació

L’Hospital Clínic de Barcelona ha realitzat en els darrers quatre anys trenta operacions per reconstruir el clítoris de dones que havien patit mutilació genital. El 2015 es va crear el circuit a través de la sanitat pública per intentar arribar a les dones residents a Catalunya que han patit un ablació, amb el Clínic com a hospital de referència.

El centre constata que les dones afectades tenen molt poca informació i per això ha fet treball amb les comunitats al territori. Aquest és un dels motius que explica que les operacions pugessin el 2019, amb tretze intervencions. L’operació és relativament senzilla; dura poc més de mitja hora i requereix, com a màxim, 24 hores d’hospitalització.

Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de febrer, demà, el Clínic ha presentat les dades de l’activitat assistencial per a la reconstrucció de clítoris. Segons ha explicat la doctora Mariona Rius, es calcula que 18.000 dones residents a Catalunya podrien patir mutilació genital femenina. Ara bé, és difícil d’aconseguir dades que ofereixin una radiografia detallada d’una realitat complexa i molt silenciada.

La doctora Rius ha atribuït l’augment dels darrers mesos al treball que han fet per arribar a les comunitats de les dones afectades. En aquestes sessions, també han treballat per implicar el homes de les comunitats.

‘Calculem que poden ser unes 18.000 dones afectades i amb quatre anys hem arribat a 30 d’elles. Estem treballant molt a nivell de territori i atenció primària amb xerrades de formació de formadors per arribar a aquestes comunitats; d’una banda, per fer prevenció, perquè no mutilin més nenes, i de l’altra, perquè les dones coneguin aquesta unitat’, ha afirmat la ginecòloga. ‘És un problema molt greu. I volem que sàpiguen que aquí les estem esperant’, ha subratllat el cap de Servei de Ginecologia, el doctor Francesc Carmona.

Senegal, Gàmbia i Guinea Conakry són els països d’origen de les pacients operades entre el 2016 i el 2019. A més de la falta d’informació, el centre ha constatat les dificultats socials i culturals de les dones afectades per seguir el procés assistencial. Així, tretze pacients, tot i ser derivades a l’hospital, no es van acabar presentant.

Algunes de les pacients no volen que la família sàpiga que s’han sotmès a una operació per reconstruir-se el clítoris i demanen que en l’informe d’alta no quedi especificat el motiu de l’ingrés, ha indicat la ginecòloga que les atén. Algunes dones s’esperen a la majoria d’edat per poder afrontar el procés soles.

‘A les altres dones, els diria que no tinguin por’

Khadijetou Sow, una de les dues dones que aquest any ha operat el Clínic per a la reconstrucció de clítoris, va conèixer que hi havia aquesta possibilitat després que, fa uns anys, els serveis socials s’oposessin que viatgés amb la filla a Mauritània, el seu país d’origen. Ella no entenia per què li impedien en un primer moment aquell viatge. Quan la van informar que temien que la filla fos mutilada, la seva resposta va ser clara, ha recordat: ‘Jo no faria això a la meva filla. Jo sóc una d’elles, a mi m’han fet això. Jo sóc la víctima’.

Sow ha explicat que el principi del procés va ser dur i difícil perquè tenia molta por. No té parents a Catalunya i el suport de la seva cap va ser fonamental, ha agraït. Ara, està contenta per la decisió presa. ‘Estic bé. A les altres dones com jo que són víctimes, els diria que no tinguin por, perquè el problema té una solució’, ha expressat.