27.07.2022 - 16:10
|
Actualització: 27.07.2022 - 21:39
L’Hospital Clínic–IDIBAPS ha presentat un cas “excepcional” de guariment funcional del virus del VIH en una dona que fa quinze anys que no pren medicació. És una pacient que, després de la supressió del tractament antiretroviral, té un control absolut de la replicació del VIH, amb càrrega viral indetectable. Els resultats d’aquest estudi s’han presentat avui en la Conferència Mundial AIDS. Fins ara, el tractament antiretroviral s’ha mostrat efectiu per a suprimir la replicació viral, però el VIH persisteix als reservoris i es recupera després de suspendre la teràpia. Aquest és un cas diferent, en el qual s’han trobat nivells molt alts de dos tipus de limfòcits fortament vinculats a la inhibició del virus.
Hi ha poques persones, com els controladors post-tractament, que mantenen càrregues virals indetectables sense prendre medicació. Hi ha altres casos de guariment relacionats amb el trasplantament de medul·la òssia o en pacients excepcionals que tenen virus defectuosos o factors genètics associats amb una potent resposta immune al VIH d’un tipus de limfòcit, les cèl·lules T CD8+, anomenats controladors d’elit.
Però aquest no és el cas de la pacient estudiada pel Clínic. Aquesta va ser diagnosticada a l’estadi d’infecció aguda pel VIH i va ser inclosa en un assaig clínic amb tractament antiretroviral durant nou mesos i diverses intervencions immunomoduladors amb ciclosporina A, un immunosupressor.
La investigadora del grup Sida i Infecció per VIH de l’IDIBAPS Núria Climent ha destacat que aquesta dona no tenia els factors genètics clàssics relacionats amb el control del VIH, per tant, no era una controladora d’elit de la malaltia. A més, va presentar una primoinfecció greu, que va requerir-ne l’hospitalització. Això tampoc no és habitual en els controladors post-tractaments. Per això és un cas diferent.
A més, s’ha comprovat que la pacient no està infectada per virus defectius, és a dir, que té virus viable per ser replicat en laboratori. Tot i això, en el curs dels anys s’ha trobat una caiguda pronunciada i progressiva del nombre de virus al reservori, cosa que suggereix un control per part de la resposta immune.
Dos tipus de limfòcits implicats
En la recerca, els investigadors van veure que les cèl·lules sanguínies de la pacient eren molt resistents a ser infectades pel virus del VIH en cultius in vitro, però que els seus limfòcits T CD4+ purificats eren susceptibles a la infecció pel VIH. Això indica que unes altres poblacions cel·lulars de la sang poden blocar la infecció i contribuir al control del VIH.
Mitjançant un assaig d’inhibició viral, l’estudi ha demostrat que hi ha una forta inhibició del VIH promoguda per dos tipus de limfòcits: les cèl·lules natural killer, que formen part del sistema immunitari innat i constitueixen la primera línia de defensa enfront diferents patògens; i els limfòcits T CD8+, que tenen un paper clau en la defensa de les cèl·lules davant de virus i bacteris.
De fet, aquestes cèl·lules són les responsables del que s’anomenen respostes innates i corresponen a cèl·lules de memòria NK, de l’anglès natural killer i limfòcits T ϒδ citotòxics, denominats així perquè són els responsables d’eliminar altres cèl·lules.
La “pacient de Barcelona“, com l’han anomenat els investigadors, té nivells molt alts de les dues cèl·lules que podrien blocar el virus o destruir les cèl·lules infectades aconseguint així la cura funcional.
De fet, aquesta cura funcional és diferent de la cura esterilitzant, que és la que es va practicar en els coneguts com a pacients de Londres o de Berlín. El metge de la Unitat de VIH de l’Hospital Clínic i investigador del grup de Sida i Infecció per VIH de l’IDIBAPS Juan Ambrosioni ha destacat que és més realista pensar a assolir aquesta cura funcional que no pas la cura esterilitzant.
De fet, l’objectiu ara és acabar d’entendre quin és el mecanisme que es dona en aquesta pacient i com es podria replicar per arribar a aquesta cura funcional en altres pacients.
El cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Clínic i del grup de recerca Sida i infecció per VIH, Josep Mallolas, ha explicat que ara s’obre una gran via de recerca per saber què li ha passat i poder “replicar-ho a moltes més persones”.
En aquest sentit, Climent ha indicat que s’obren dues vies. D’una banda, estudiar la genètica de la dona per saber quins mecanismes hi ha actuat perquè es desenvolupessin les cèl·lules implicades en el control. De l’altra, esbrinar si el tractament amb l’immunosupressor hi té alguna cosa a veure.
