Clima d’indignació profunda en el comerç català

Aquest mes de març, el bon temps i l’arribada de Setmana Santa amb menys restriccions hem notat més afluència als carrers i en alguns centres comercials. Un any després de l’arribada de la pandèmia, les vendes encara no han tornat a la normalitat; no obstant això, hem notat que el consum s’ha començat a revifar. Són paraules de David Sánchez, president de Comertia, que aquest matí ha presentat l’estudi “Situació de les empreses de Retail de Comertia, un any després de la Covid-19”. Jo em quedo amb la paraula ‘revifada’ perquè aplega un sentiment positiu. Vol dir que s’ha normalitzat la situació? No, però és una flaire que, venint del comerç, indica que alguna cosa han notat en el públic consumidor.

En el mateix acte, la directora general de l’entitat, Elisabet Vilalta, ha presentat les xifres de l’indicador de vendes de març, i ha dit que encara són lluny de la normalitat, perquè, comparant-les amb les del març de l’any 2019 (per raons òbvies), s’observa que continuen essent inferiors, amb una variació del -8,4%. Ha culpat d’aquest descens de les vendes, principalment, les restriccions de bars i restaurants, amb el tancament als centres comercials i la restricció horària fins a les cinc de la tarda.

De fet, aquesta flaire una mica més positiva lliga amb més dades del març que hem anat desgranant a la píndola, com els índexs de directors de compres (PMI), la baixada de la desocupació i la retirada d’afectats per ERTO, la millora en les previsions de l’AIReF, el creixement de la despesa en targetes de crèdit del BBVA… Símptomes, tots, que fan que el març es desmarqui positivament dels dos mesos anteriors, que van ser molt dolents i que hauran dut finalment a un creixement negatiu del PIB del primer trimestre del -0,4%, segons el Banc d’Espanya, i a les retallades per a tot l’any de què ens fèiem ressò a la píndola de divendres.

L’estudi presentat avui analitza l’impacte econòmic i emocional de la covid-19 de les empreses associades a Comertia, quan fa un any que va començar la pandèmia. Unes empreses que tenen un perfil mitjà en facturació de 10 a 50 milions d’euros, una plantilla de 51 a 250 treballadors i una xarxa de 20 a 100 punts de venda al mercat de l’estat espanyol.

Les conclusions són clares i contundents en un any per a oblidar ben aviat. Com a punt de partida, la variació anual de vendes al conjunt d’empreses és d’un -20,6%. I l’estudi destaca que la crisi ha perjudicat la majoria de companyies. Concretament, el 90% ha reduït la facturació respecte del 2019 i només el 56% ha rebut ajuts. En volums totals, les pèrdues que presenten impressionen: el 43% d’empreses diu que són entre un milió i cinc milions d’euros i el 36%, menys d’un milió. Hi ha gran malestar perquè els ajuts econòmics no han estat proporcionals, i molt menys semblants als dels seus col·legues de diversos països europeus. David Sánchez  ha ressaltat que, més enllà del vessant quantitatiu, “els empresaris han hagut d’encarar una gestió empresarial amb molta incertesa, fet que els ha causat angoixa, impotència, por i, finalment, resignació”.

Mirant al futur, el 68,3% dels empresaris creu que no recuperarà l’activitat fins el 2022 o més enllà, és a dir, que aquest any el dóna per mig perdut. Això no vol dir que vulguin acotar el cap, sinó que les marques opten per potenciar els canals de vendes, amb el comerç en línia al capdavant, però també les xarxes socials i les botigues físiques. I per a fer-ho, enguany el 95% d’empreses diu que inverteix fort en tecnologies que li millorin el negoci. Això porta a unes altres àrees importants, on també invertiran enguany: captació de talent i sostenibilitat. D’aquí ve que els perfils professionals que es preveu que seran més demanats són el de gestor de transformació digital, l’analista de dades i l’especialista en tecnologies emergents.

Acabat l’acte, he parlat amb David Sánchez i li he demanat quina és la conclusió més important, a parer seu. “Els tancaments successius ens han fet caure els ingressos, cosa que ens ha obligat en molts casos a exhaurir els recursos i la capacitat de demanar nous crèdits. Veient els ajuts directes d’uns altres països, els d’aquí semblen –permeteu-me el símil– com si volguessin apagar un foc d’una nau de mil metres quadrats amb un extintor. Han fet tard, són pocs diners i mal distribuïts. Podeu entendre que al sector, la indignació sigui total.”

I en comenta què demanen amb urgència. Són dues coses. “La primera és que s’acceleri al màxim la vacunació. Que s’acabi la incertesa de les vacunes, que totes les administracions treballin per fer entendre a la gent que són positives i no es faci política amb aquesta matèria. I la segona és que, si bé hem d’acceptar irremeiablement els mals col·laterals que ens ha causat l’actuació administrativa fins ara, cal demanar a les autoritats que mirin bé què fan. Ens preocupa sobretot la mortalitat d’empreses. Cal evitar-la com sigui, sobretot amb més ajuts directes i urgents. A la Generalitat li demanem que pensi en la restauració, a obrir la dels centres comercials i a recuperar els sopars, amb totes les mesures de seguretat que calguin. Però que es faci. La restauració a Catalunya aplega més de 187.000 persones. I al govern de Madrid, que doni més ajuts directes, menys fiscalitat mentre duri la pandèmia, com han fet a l’estranger, i rapidesa en la distribució dels ajuts directes –insuficients– que han concedit.” No cal afegir-hi res més.