Cleries assegura que el Senat vol castigar econòmicament el PDeCAT després d’aconseguir-hi grup propi

El portaveu del Partit Demòcrata (PDeCAT) al Senat, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que la cambra alta vol ‘castigar econòmicament’ la formació després d’haver-hi aconseguit grup propi. En una entrevista a l’ACN, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar al partit els assessoraments amb caràcter retroactiu, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sí que ho permet. D’altra banda, l’exconseller ha qualificat de ‘molt greus’ els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs del Govern i a l’exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

‘Ens heu guanyat, però us volem castigar’, ha personificat Cleries l’actitud del Senat en contra dels interessos del PDeCAT. En aquesta línia, el portaveu a la cambra alta ha replicat que el ‘gran guany’ del partit és defensar els interessos de Catalunya. ‘És cert que hi ha recursos econòmics que ens han de venir donats pel fet de tenir grup, però el més important és el fet parlamentari’, ha argumentat. Així doncs, Cleries celebra que, a partir d’ara, en comptes d’una sola pregunta al president espanyol el PDeCAT en podrà fer tres, i que podrà realitzar 17 interpel·lacions a ministres per les vuit que podia fer-ne abans d’obtenir el grup propi al Senat. L’exconseller s’ha mostrat indignat que la Mesa de la cambra alta hagi volgut tancar una de les veus polítiques del Senat, quan la seva funció és ‘defensar els drets de tots els parlamentaris, siguin del color que siguin’. ‘Han volgut reduir la pluralitat del Senat i una veu que representa Catalunya, que per tot el que s’està vivint els interessava deixar de banda’, ha opinat Cleries.

Uns 100.000 euros
El portaveu del PDeCAT al Senat ha explicat que les conseqüències econòmiques de tenir grup parlamentari propi es tradueixen en uns 100.000 euros. La diferència entre els ingressos per formar part del grup mixt -on es trobava el partit fins ara- i els que ha de rebre el Partit Demòcrata ara que té grup propi és de 60.000 euros. Tot i això, Cleries ha explicat que el Senat no vol pagar amb caràcter retroactiu els assessoraments que pertocarien al PDeCAT, tot i que la sentència del TC és retroactiva, de manera que anul·la els acords previs de la Mesa de la cambra alta. Per tant, segons aquesta sentència del Constitucional, el PDeCAT consta que té grup propi des del juny del 2016, és a dir, des de l’inici de la legislatura. És per això que la part pendent dels assessoraments superaria els 40.000 euros, tal com ha detallat Cleries en l’entrevista. D’aquí surten els 100.000 euros que hauria de rebre el Partit Demòcrata després de la sentència del TC.’Com a PDeCAT ha estat una gran victòria que haguem donat una bufetada política al Senat, on el PP hi té majoria absoluta’, ha comentat Cleries, que ha assegurat que els populars van ‘rebre ordres de dalt’ per castigar el Partit Demòcrata. ‘Es nota que fem nosa a Madrid, per la nostra defensa del procés i perquè estem al centre polític, cosa que a ells els descentra’, ha valorat el senador. Segons el dirigent independentista, els populars donaven per fet que el PDeCAT finalment tindria grup propi al Senat, però confiaven que la sentència del TC arribés més tard, fins i tot un cop s’acabés la legislatura.

Compareixences de Zoido i Catalá
A partir d’ara, els sis senadors del PDeCAT intensificaran l’activitat parlamentària al Senat. De fet, la formació ja ha demanat la compareixença del ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, a la cambra alta, perquè doni explicacions sobre els interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat. ‘En una democràcia és molt greu que la Guàrdia Civil digui que actua per ordre d’un jutjat, i que aquest negui que hagi ordenat cap interrogatori’, ha asseverat Cleries. A més, el Partit Demòcrata també hi ha demanat la compareixença del ministre de Justícia, Rafael Catalá, perquè s’expliqui sobre l’anomenada Operació Catalunya. El partit també ha fet diverses preguntes per escrit tant pels interrogatoris de la Guàrdia Civil com per tot el que envolta les conegudes com ‘clavegueres de l’Estat’.