01.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 01.03.2023 - 21:53
El Principat passa una sequera sense precedents i els sistemes hídrics que abasteixen el 80% de la població han entrat en una fase d’excepcionalitat. Això vol dir que s’amplien les restriccions d’aigua en usos agrícoles, industrials i urbans, si bé de moment les restriccions no afecten l’aigua de boca.
Els embassaments de les conques internes, que són els que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són al 28%, a tocar del llindar orientatiu del 25% en què es declara l’estat d’excepcionalitat. El pantà de Sau, el segon amb més capacitat de les conques internes de Catalunya, es troba al 14,62% (fa un any era al 48%); és un nivell tan baix que ha obligat a començar el transvasament al pantà més gran, el de Susqueda, que es troba al 36,81%.
Aquesta operació es fa per evitar que els llots del fons de l’embassament de Sau es barregin amb les últimes capes d’aigua que encara queden i n’empitjorin la qualitat. Catalunya també té embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que es troben al 30%, i per això la presidenta d’aquest ens, María Dolores Pascual, no descarta restriccions si no hi ha un canvi de tendència aquest mes de març.
Restriccions
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va ratificar ahir l’estat d’excepcionalitat per al sistema Ter-Llobregat –que nodreix l’Àrea Metropolitana de Barcelona– i l’aqüífer Fluvià-Muga. Aquesta excepcionalitat inclou una sèrie de restriccions per a gairebé sis milions d’habitants de 224 municipis, entre els quals hi ha Barcelona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana.
En aquesta fase s’ha de reduir la dotació de reg agrícola en un 40%, disminuir el 15% en l’ús industrial i entre el 15% i el 50% en usos recreatius. Queda prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic i privat (tret del reg de supervivència d’arbres o plantes, que es farà gota a gota o amb regadora).
Només es pot regar la gespa en superfícies destinades a la pràctica esportiva federada, o amb aigua regenerada en depuradores o recollida de la pluja. Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable i només es poden omplir parcialment piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per a garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
S’estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia, una mitjana en la qual s’inclouen tots els tipus de consums (domèstic, agrícola i industrial) i que és lluny dels 117 litres que gasta a casa cada ciutadà, de manera que a efectes pràctics no hi ha restriccions a l’aigua de boca.
No es preveu prou pluja
Després de vint-i-nou mesos sense ploure com caldria, pràcticament d’ençà del temporal Glòria del gener del 2020, l’esperança és dipositada ara a la primavera, però caldrien quatre mesos de pluja intensa perquè les reserves d’aigua tornessin a nivells normals, una situació poc probable.
Ara, per passar a la següent fase d’emergència (16% de les reserves), en la qual les restriccions serien més severes i afectarien l’ús domèstic, també hauria de passar una cosa molt improbable: que no plogués ni una gota en un any, segons que ha assegurat la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.
Per l’efecte del canvi climàtic, la sequera serà com més va més freqüent, i l’ACA estima que el 2050 hi haurà una reducció de fins a un 18% de la disponibilitat d’aigua a Catalunya. És una nova normalitat que força els ciutadans a fer un ús més responsable d’un recurs limitat –el consum domèstic d’aigua ha augmentat aquests darrers mesos en lloc de reduir-se– i les administracions a adaptar-se als nous temps.
El paper de les dessalinitzadores i la regeneració
En aquest procés d’adaptació, hi tenen un paper fonamental les dues dessalinitzadores de Catalunya, que van començar a guanyar pes després de la darrera gran crisi hídrica del 2008. Actualment, Catalunya disposa de les dessalinitzadores de Tordera (activa d’ençà del 2002) i del Prat (2009), que aporten vuitanta hectòmetres cúbics l’any potables, un volum que equival a l’aigua que consumeix tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos.
La Generalitat preveu de licitar enguany l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera per valor de dos-cents cinquanta milions d’euros, però de moment no es preveu de construir més plantes d’aquest tipus a Catalunya.
Una altra via que va guanyant pes és la regeneració, és a dir, que l’aigua usada passi per una planta de tractament per donar-li un segon ús, un àmbit en què la Generalitat veu recorregut. En aquest sentit, el govern s’ha proposat de doblar el volum d’aquesta aigua els anys vinents.
I a la resta del país?
La situació és ara mateix diferent a les Illes i el País Valencià. Els embassaments de Cúber i el Gorg Blau, a Mallorca, es troben al 67% de la seva capacitat. Tanmateix, fa un any eren al 81% i la Conselleria de Medi Ambient va dir que si es mantenia la sequera aquest estiu, potser haurien de començar a prendre mesures.
Al País Valencià, els embassaments es troben ara mateix al 57,46%, és a dir, per sobre dels nivells que hi havia en aquesta mateixa data l’any passat i també per sobre de la mitjana dels darrers deu anys. Així, doncs, cap d’aquests embassaments no són en la situació excepcional en què es troben els del Principat.
