22.12.2023 - 21:40
Estimat Vicent, finalment els gallecs votarem el 18 de febrer. Malgrat que les eleccions passades van ser el juliol del 2020, el Partit Popular ha decidit d’avançar les eleccions gallegues pressionat per uns sondatges que d’ençà del setembre assenyalaven una davallada constant del seu suport electoral i un augment de la voluntat de canvi entre la població gallega. Tant és així que els darrers estudis d’opinió encarregats pel partit de govern i les forces de l’oposició parlamentària indiquen que més del 60% de la ciutadania gallega opta per un canvi polític al capdavant de la Junta de Galícia.
L’avançament electoral anunciat pel president, Alfonso Rueda, dijous no va sorprendre ningú, ni a les forces de l’oposició ni al cos electoral gallec. Aquesta possibilitat s’havia sospesat de manera insistent d’ençà de la tornada de les vacances d’estiu, fins al punt que a final de setembre en aquestes pàgines ja vam informar que el Partit Popular treballava per convocar els comicis entre la darrera quinzena de febrer i la primera de març. En aquest sentit, aquestes darreres setmanes, el 18 de febrer ja era fixat com a data de referència per a les eleccions en el pla de treball de nacionalistes i socialistes, com també de les empreses de sondatges habituals dels populars.
El punt de partida per a aquestes eleccions gallegues és diferent de les tres anteriors, en què el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta. Si aquestes tres vegades els sondatges dibuixaven en el moment de la convocatòria electoral una situació molt complicada per al canvi polític, aquesta vegada és diferent. De fet, cap de les tres darreres enquestes, elaborades la primera quinzena de desembre, no garanteix al PP la possibilitat de formar govern, i, ben al contrari, atorga a l’oposició prou escons per a articular un executiu alternatiu. Sigui com sigui el resultat final, un mes i mig abans de les eleccions tots els escenaris són oberts.
El Partit Popular arriba tocat en aquesta cita. En contra seu hi juguen les polítiques desenvolupades aquests darrers anys, que han originat un malestar social important, per exemple, entre els usuaris de serveis públics com ara la sanitat, i un candidat, Alfonso Rueda, nomenat a dit per Alberto Núñez Feijóo, amb poca tirada electoral. En aquest context, la campanya electoral del PP es dirigeix a desmobilitzar el votant progressista i provar de fixar la idea de la impossibilitat del canvi. La data mateixa triada per a la cita electoral, en plena setmana de Carnaval, unes festes que paralitzen Galícia durant dies, respon a aquesta mateixa intenció.
Per una altra banda, les forces de l’oposició arriben en una situació desigual a aquests primers moments del procés electoral. Mentre els sondatges situen el BNG com a segona força electoral destacada, i amb una pujada important en la representació respecte de les eleccions del 2020, el PSdeG continua estancat en els resultats d’ara fa quatre anys. A més, no hi ha cap sondatge que garanteixi l’entrada al parlament gallec ni a Sumar ni a Vox, i, per tant, tot apunta ara com ara que la batalla electoral tornarà a ser a tres: PP, BNG i PSOE. En aquest context, és clau que les forces nacionalistes i d’esquerres tinguin clar quins sectors socials i quins col·lectius han de mobilitzar, perquè l’alternativa a la Galícia del PP serà plural o no serà.
Bones festes a tothom.
