13.03.2023 - 20:16
|
Actualització: 13.03.2023 - 22:11
“Els nord-americans poden confiar que el sistema bancari és segur. Els seus dipòsits hi seran quan els necessitin.” El president nord-americà, Joe Biden, s’ha compromès a fer tot allò que calgui per fer front a una crisi bancària després de les fallides del Silicon Valley Bank (SVB) i del Signature Bank. El discurs de Biden ha estat la continuació de les decisions contundents i valentes d’aquesta nit per a garantir els dipòsits i l’activitat dels bancs que han fet fallida d’ençà de divendres passat.
Ha estat un cap de setmana frenètic per a les autoritats dels Estats Units, i han acabat prenent una decisió dràstica: garantir tots els dipòsits dels bancs esmentats, més enllà de la garantia existent, que és de 250.000 dòlars per compte. És una mesura extrema, que cal considerar molt valenta, atesa la rapidesa amb què s’ha pres. Sens dubte, els mandataris nord-americans no volen veure ara una crisi bancària, després de tot això que ha passat amb la pandèmia i la situació en què han quedat moltes empreses.
Les preguntes que ens podem fer ara és si la decisió respon a la característica especial dels bancs –sobretot l’SVB– o si s’hauria fet igual en una altra mena d’entitat. I la que més angoixa pot generar, si les autoritats estan disposades a fer això mateix –malgrat les paraules de Biden– segons què passi en uns altres bancs. Recordem que l’SVB era un banc de mida mitjana, amb la peculiaritat que anava molt lligat al món tecnològic –en moments molt delicats–, amb unes empreses que hi mantenien uns dipòsits molt elevats.
Es calcula que entre un 80% i un 90% del total no eren coberts per l’assegurança, atesa la seva elevada magnitud. Una fallida d’aquesta mena i seguint les regles vigents podia haver ensorrat una gran part del sector tecnològic que hi anava molt lligat. Pensem, per una altra banda, que l’SVB era un banc que es considerava ben administrat.
Per això la resposta ha estat ràpida i contundent. Aquesta nit, la Reserva Federal (Fed) ha llançat un pla de finançament d’emergència perquè els bancs puguin satisfer les necessitats de tots els dipositants i d’aquesta manera evitar qualsevol mena de contagi després de la caiguda de l’SVB. Segons que ha informat la Fed en un comunicat –signat per la mateixa Fed, el Tresor i la FDIC (el fons de garantia bancària)–, el programa de finançament bancari és a termini fins d’un any a bancs i més institucions financeres.
“El BTFP serà una font addicional de liquiditat contra valors d’alta qualitat, i eliminarà la necessitat d’una institució de vendre ràpidament aquests valors en temps d’estrès”, diu el document. Els préstecs els farà amb garantia de bons del tresor o certificats hipotecaris, amb una novetat important. Els bons del tresor els quantificarà pel seu valor nominal, i no pas pel preu de mercat, que, després de la pujada de tipus de la Fed, és més baix.
L’objectiu és que les entitats puguin fer front a qualsevol necessitat dels dipositants. “Aquesta acció impulsarà la capacitat del sistema bancari de salvaguardar els dipòsits i assegurarà la continuïtat de la provisió dels diners i del crèdit a l’economia”, subratlla el comunicat. D’aquesta manera, la Fed permetrà que els bancs obtinguin finançament sense haver de vendre la cartera de deute, com li ha passat a l’SVB. I això evitarà que les entitats hagin de materialitzar les pèrdues sofertes pels bons del tresor.
Aquí apareix una altra pregunta important. Els bancs mitjans i petits als EUA comptabilitzen en els seus balanços els bons del tresor a preu nominal, la qual cosa fa que el balanç sigui “falsejat” en termes reals. Quants bancs hi ha en aquesta situació? Cal suposar que tots els de la categoria, cosa que explicaria la contundència del sistema de finançament improvisat aquesta nit per les autoritats. No volen de cap manera que aparegui una altra vegada el fantasma del 2008.
Aquesta mesura, per la seva transcendència, ha calmat en part els ànims de dipositants i inversors, però quan es prenen decisions tan extremes sempre hi ha qui pensa si darrere no hi pot haver alguna cosa més grossa. Per tant, hi ha gent que se’n malfia. Les autoritats americanes, no cal dir-ho, confien que siguin molts més els primers que no pas els segons. Perquè en aquests moments hi ha en joc la confiança dels clients. Una confiança que és clau perquè funcioni qualsevol sistema bancari i es faciliti la marxa normal de l’activitat econòmica.
Quan els bancs han fet fallida, la cosa més normal és que els acabi comprant una altra entitat a preu simbòlic. Això ha fet el banc més gran d’Europa –l’HSBC anglès– amb la filial anglesa de l’SVB: ha tancat l’operació de compra per una lliura esterlina i ha garantit a tots els depositants els seus diners.
El dubte que més neguiteja és quina possibilitat hi ha de contagi i, per tant, d’extensió del problema. El premi Nobel Paul Krugman deia aquest cap de setmana que creia que la cosa no aniria més enllà. Alguns altres analistes de prestigi també pensen igual, després de l’actuació contundent de les autoritats americanes. Per això l’agència equivalent a la Comissió del Mercat de Valors als Estats Units ha emès un comunicat aquest matí en què assegura que s’han centrat a “monitorar, identificar i perseguir qualsevol mala conducta que afecti l’estabilitat del mercat”.
Sobre la qüestió de si el contagi pot passar a Europa, tant la Comissió Europea com l’eurogrup han destacat aquest matí que la presència d’aquesta entitat al continent és molt limitada. També la ministra espanyola Nadia Calviño hi ha dit la seva de Brussel·les estant. “Els bancs espanyols tenen un marc de supervisió reforçat i una situació sanejada dels seus balanços. No em consta cap exposició [dels bancs espanyols] als bancs afectats als Estats Units.”
Una font solvent com Moody’s ha dit avui que era improbable que els bancs europeus es trobessin obligats a liquidar les seves tinences de bons amb pèrdues com el Silicon Valley Bank. De totes maneres, com era d’esperar, les accions bancàries a Europa i a Àsia s’han desplomat avui a les borses. A l’estat espanyol, el Banc Sabadell s’ha deixat gairebé un 12% en la sessió d’avui; el Santander i el BBVA, al voltant del 8%; i CaixaBank, més d’un 6%.
Quant als índexs globals, l’Íbex i els italians són els que més han baixat a Europa, d’un 3,5% i un 4%, respectivament. En el cas espanyol, la caiguda més gran és pel pes superior que tenen en la ponderació de l’Íbex els bancs en comparació amb els altres països. Quant als índexs americans, mentre escric aquesta píndola pugen una mica sobre el tancament de divendres, la qual cosa, si no canvia la tendència, voldria dir que s’ha superat la pitjor part, que era una venda indiscriminada de bancs i l’arrossegada dels altres valors a Wall Street. Això no vol dir que els bancs no hagin rebut un correctiu molt seriós. Als volts de la set del vespre (hora catalana) el Nasdaq dels bancs comercials havia baixa al voltant del 15%, amb caigudes molt fortes en alguns bancs mitjans.
Ara les incògnites més importants que tenim són dues. La primera és veure si el mercat borsari es manté uns quants dies, sense que hi hagi pànic –avui sembla que va per aquí– i la segona, què farà la Fed amb els tipus d’interès. Les amenaces de la setmana passada del seu president, Jerome Powell, en el sentit de continuar tirant amunt tant com calgui fins a deixar la inflació al 2%, van fer mal, i ja comencen els problemes. L’exemple d’aquests bancs és ben clar, però són moltes les empreses i famílies endeutades que també ho passen malament.
Potser això haurà estat un avís per a Powell que anar molt de pressa en la pujada dels tipus és un perill, com històricament ja s’ha demostrat. I ara n’apareix un altre amb què no es comptava tant, que és la baixada automàtica de la cotització dels bons del tresor i més títols de renda fixa, emesos a tipus ínfims, que poden fer molt de mal a les carteres d’actius de la banca. Per això avui ja hi havia analistes que creien que la Fed frenaria la seva frenètica carrera alcista en els tipus d’interès. I potser, de retruc, això també farà pensar la senyora Lagarde.
Actualització: El tancament del mercat nord-americà, en els tres índexs principals a Wall Street, ha estat, en el cas del Dow Jones, de -0,28%; a S&P 500 ha baixat d’un 0,15%; i al NASDAQ ha pujat de 0,45%.
