Claudia Sheinbaum serà la pròxima presidenta de Mèxic. Però, qui és?

The Washington Post · Mary Beth Sheridan i Lorena Ríos

Ciutat de Mèxic, Mèxic. Claudia Sheinbaum estava enfurismada.

La candidata presidencial tenia un avantatge còmode als sondatges quan van començar les primàries del seu partit, l’estiu passat. Però una tarda, mentre entrava en un hotel per a una reunió, es va veure confrontada per desenes de seguidors del seu rival principal, que li retreien que el procés havia estat manipulat.

Sheinbaum, generalment estoica, va entrar decidida a l’edifici i va escridassar Alfonso Durazo, l’encarregat de coordinar les primàries del partit Morena.

“Allà on arribi, vull ser respectada”, li digué, i va colpejar la taula. “Ho entens?”

L’escena, enregistrada en vídeo, es va fer viral ben de pressa. “No havíem vist mai Claudia Sheinbaum així, amb aquest caràcter fort, amb aquesta ira,” digué el periodista Joaquín López-Dóriga.

Sheinbaum, de seixanta-un anys, és a punt de fer història i esdevenir la primera presidenta de la història de Mèxic, i també la primera cap d’estat jueva del país. Segons els darrers sondatges, Sheinbaum té un avantatge ampli respecte de la candidata següent, l’empresària conservadora Xóchitl Gálvez. Té un currículum impressionant, amb un doctorat en enginyeria ambiental i un historial polític dilatat que l’ha duta a fer de batllessa de la Ciutat de Mèxic.

No obstant això, i tot i haver passat gairebé un quart de segle sota la mirada pública, Sheinbaum continua essent un enigma per a la major part de mexicans, que la coneixen principalment per ser la protegida discreta del president Andrés Manuel López Obrador, un dirigent carismàtic més conegut per l’acrònim d’AMLO.

L’envit per a Sheinbaum, si és elegida presidenta, serà deixar enrere l’ombra del seu predecessor i governar un país assolat per la violència i amb institucions polítiques en canvi constant.

El partit Morena, fundat per AMLO el 2014, s’ha convertit en la força hegemònica de la política mexicana: controla el congrés i el govern de 23 estats dels 32 del país. Tot i que Sheinbaum n’és la candidata en aquestes eleccions, els fidels del partit es mantenen lleials a AMLO.

“A parer meu, és clar que [Sheinbaum] vol ser ella mateixa. Però ens trobem davant una situació sense precedents”, diu l’analista polític Carlos Heredia, que va assessorar AMLO quan era batlle de la Ciutat de Mèxic. “En compte de ser centralitzat en l’estat de Mèxic, el poder al país és centralitzat en una sola persona”, explica.

Sheinbaum és tan estretament lligada a AMLO que, a voltes, sembla adopta el seu estil retòric, caracteritzat per discursos lents i farcits de pauses. No obstant això, el seu perfil és marcadament diferent. AMLO cita freqüentment les seves creences cristianes; Sheinbaum, en canvi, no és pas religiosa, i rara vegada parla del seu llinatge jueu. Els avis de Sheinbaum van emigrar a Mèxic de Lituània i Bulgària fa dècades per escapar de la persecució nazi.

AMLO no parla anglès, i no li agrada viatjar a l’estranger. Sheinbaum va fer investigació postdoctoral a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i tant la seva germana com la seva filla viuen als Estats Units.

El president, criat en una de les parts més pobres de Mèxic, té la mena d’encant rural que va catapultar Bill Clinton a la presidència dels Estats Units. Sheinbaum, per la seva banda, va créixer entre l’elit intel·lectual de la capital, i va fer classes diàries de ballet i tutories privades en francès.

A tots dos, els uneix una passió per l’activisme polític.

Els pares de Sheinbaum eren activistes progressistes que guardaven una còpia d’El capital de Marx amagada a l’armari. La seva mare, professora de biologia, va perdre la feina per haver participat en les manifestacions estudiantils del 1968 contra el sistema de partit únic que va governar Mèxic durant dècades.

“A casa meva, parlàvem de política durant l’esmorzar, el dinar i el sopar”, va explicar Sheinbaum al periodista Arturo Cano durant l’escriptura de la biografia Claudia Sheinbaum: presidenta.

Com a estudiant de grau a la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM), la universitat insígnia del país, Sheinbaum es va endinsar en la política estudiantil. Rosaura Ruiz, acadèmica i amiga de la família, recorda la passió de Sheinbaum per ajudar els pobres. En un moment donat, diu Ruiz, Sheinbaum va passar-se setmanes en una comunitat indígena a l’estat central de Michoacán per dissenyar estufes de llenya més eficients per a dones pobres.

“Va decidir que, si estudiava ciències, podria contribuir més a la societat mexicana”, explica Ruiz.

Potser el moment més important en la carrera universitària de la jove Sheinbaum va ser una vaga estudiantil que va ajudar a organitzar el 1987 per lluitar contra un pla per a augmentar les taxes universitàries. L’onada de protestes va convertir Sheinbaum en part d’una nova generació de polítics d’esquerres que van graduar-se de la universitat mentre el sistema de partit únic es desintegrava. Molts van acabar convertint-se en dirigents prominents del Partit Revolucionari Democràtic, i van ajudar AMLO a convertir-se en batlle de la Ciutat de Mèxic el 2000.

Com a batlle, AMLO va fer de Sheinbaum la seva secretària de Medi i li va confiar un dels seus projectes clau: la construcció d’un “segon pis” per al Perifèric, l’autopista que envolta la capital. Si ell era el polític encantador, conegut per fer bromes a les conferències de premsa diàries i desplaçar-se per la ciutat en un Volkswagen Jetta blanc, ella era l’enginyera disciplinada que lliurava els projectes a temps.

El 2018, un públic disgustat amb la corrupció, la violència i una economia a mig gas va fer AMLO president per un marge aclaparador. El resultat, de retruc, va fer de Sheinbaum la primera batllessa de la Ciutat de Mèxic.

En molts aspectes, la batllia de Sheinbaum va ser un exercici de pragmatisme. Per combatre el crim, va incorporar Omar García Harfuch, l’antic cap de l’equivalent mexicà de l’FBI. Harfuch prové d’una família de policies odiada per molts activistes progressistes: el seu avi, sense anar més lluny, era secretari de defensa l’any 1968, quan les forces de seguretat van matar centenars de manifestants pro-democràcia –molts dels quals, estudiants– a la plaça de Tlatelolco de la Ciutat de Mèxic.

Sheinbaum diu que els homicidis es van reduir a la meitat durant el seu mandat. Els analistes han qüestionat les seves xifres, i han assenyalat que un nombre creixent de morts violentes –al voltant del 30%– es classifiquen com a “indefinides” i, per tant, ja no són comptades en les estatístiques d’assassinats.

El govern de Sheinbaum va crear una unitat especial d’intel·ligència policíaca, va fomentar la cooperació entre fiscals i policies, i va recórrer a experts per obtenir idees innovadores en matèria de seguretat.

“Un dels grans mèrits de Claudia Sheinbaum és que va fer una opció política per mantenir una força policíaca civil”, explica el politòleg Rodrigo Peña. AMLO, com a president, ha seguit l’enfocament oposat, i ha retallat fons per a la policia local mentre expandeix les responsabilitats dels militars en la lluita contra el crim organitzat.

Els ambientalistes veuen l’actuació de Sheinbaum al càrrec amb una certa ambivalència. L’ara candidata presidencial, d’una banda, va plantar cara al poderós executiu del sector energètic de Mèxic, Manuel Bartlett, per aconseguir fons per a cobrir la ciutat amb panells solars. Però, d’una altra banda, també va defensar activament els esforços d’AMLO per revertir una reforma energètica del 2013 que donava un paper més important a les renovables en la planificació energètica.

Els analistes de polítiques urbanes expliquen que Sheinbaum és més coneguda per un grapat de projectes molt visibles (carrils bici, autobusos elèctrics, telefèrics cap als barris pobres) que no per haver desplegat una visió a llarg termini. El seu “gran pecat polític” va ser el manteniment inadequat de l’extensa xarxa de metro de la ciutat, segons que explica Erika Alcantar, professora d’estudis urbans a la UNAM.

El maig del 2021, una plataforma del metro es va ensorrar i va matar vint-i-sis persones. Sheinbaum va contractar una consultora noruega per investigar les causes de l’accident i n’elogià els informes preliminars, que culpaven el cas a errors de construcció que havien comès els seus predecessors. Però quan l’informe final de l’empresa també va citar errors en el manteniment com a causa de l’accident, canvià de versió i passà a qualificar-lo de “parcial i fals”.

Sheinbaum, sigui com sigui, no és coneguda pel seu carisma. “En general, sóc una persona introvertida”, explicà a Cano.

Les seves mancances polítiques van ser aparents a les eleccions de mig mandat del 2021. Morena va guanyar menys de la meitat de les presidències de les 16 demarcacions de la Ciutat de Mèxic, una zona que durant dècades ha estat un dels grans feus electorals de l’esquerra mexicana. Tot i que, en gran manera, el vot fou una reacció de la classe mitjana contra les polítiques d’AMLO, segons els analistes, els resultats també reflectiren la incapacitat de Sheinbaum per a galvanitzar els electors.

Si arriba a la presidència, Sheinbaum s’enfrontarà a una tasca colossal. Com a president, López Obrador ha aconseguit un equilibri molt precari: ha mantingut les diferents faccions de Morena unides i l’estabilitat del país mentre els grups criminals lluiten pel territori i ha defensat la seva idea de sobirania nacional mentre ha procurat satisfer les demandes dels EUA en matèria de lluita contra les drogues, comerç i emigració.

Però sempre ha gaudit suport ferri entre les bases de Morena.

“És el seu partit”, diu Heredia. I afegeix: “Sheinbaum haurà de construir la seva pròpia base de poder.”

AMLO, que no ha amagat mai que gaudeix del focus mediàtic, diu que es retirarà al seu ranxo quan acabi el mandat a l’octubre i deixarà del tot la política. Tanmateix, els mexicans són escèptics respecte d’aquesta promesa.

Però López Obrador ja ha ajudat a definir part de l’agenda presidencial de Sheinbaum. Ha presentat propostes que són centrals per a la seva campanya, incloent-hi una esmena constitucional que permetria d’elegir els jutges de la Cort Suprema per vot popular.

Això ha alarmat els mexicans, que temen que els partidaris d’AMLO votin en massa pels aliats de Morena. Com a president, López Obrador ja ha contribuït a debilitar institucions independents, com ara la junta electoral. Si guanya la supermajoria necessària al congrés per a aprovar l’esmena, el partit podria passar a tenir el control de totes tres branques de poder.

Sheinbaum, per la seva banda, es burla de la idea que AMLO continuarà dirigint el govern mexicà després de deixar de ser president.

“És que una dona no pot decidir res i necessita un home darrere perquè li digui què ha de fer?”, etzibà a Cano.

Ríos informa a Monterrey, Mèxic.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb