Bloomberg · Maya Averbuch

Ciutat de Mèxic. Quan feia dotze dies que Claudia Sheinbaum Pardo havia guanyat les eleccions del juny que la convertiren en la primera dona cap d’estat de Mèxic, va començar un recorregut amb el president Andrés Manuel López Obrador. AMLO, com es coneix el dirigent mexicà, havia estat anys enrere el seu primer cap en un càrrec públic, quan la va treure del món acadèmic i la va fer cap de l’oficina ambiental de la capital. El partit que ell va fundar, Morena, s’havia convertit en la principal força política del país d’ençà que havia aparegut en una butlleta per primera vegada el 2015. I abans de l’estrena de Sheinbaum com a presidenta mexicana avui, primer d’octubre, AMLO va insistir que fessin junts una ronda pels trenta-un estats de Mèxic i la seva capital.

Un columnista escèptic va qualificar la ronda de “segrest” de l’agenda de la presidenta electa. Els qui criticaven el lideratge de López Obrador es preguntaven quan sortiria Sheinbaum de sota el jou del president. López Obrador havia promès que es retiraria a una parcel·la de terra envoltada de llacs i que no es ficaria en política, però no ha fet cap pas enrere durant la transició. Ha continuat fent la llarga conferència de premsa diària que va inventar per parlar als oients de tot arreu de Mèxic. I les reformes constitucionals que va proposar, incloent-hi una reescriptura del sistema judicial, van continuar essent portada durant l’estiu i fins avui, que hi ha el traspàs de poder.

De la mateixa manera que la vice-presidenta dels Estats Units, Kamala Harris, Sheinbaum intenta de demostrar que pot prendre el relleu del seu cap, una persona molt més experimentada. AMLO no podia tornar-se a presentar perquè la llei limita els presidents a un sol mandat de sis anys. I a Sheinbaum li ha dolgut la insinuació que ell mouria els fils, perquè sembla que posi la lleialtat a AMLO en primer lloc. “Hi ha adversaris que volen que hi hagi una ruptura entre nosaltres”, va dir Sheinbaum a la premsa a la seu de Ciutat de Mèxic a l’agost. “Però no n’hi haurà. Som part del mateix projecte. Cadascú tindrà el seu moment a la història. Cadascú té el seu propi estil de governar.”

Trenta-sis milions de persones van votar Sheinbaum, que va rebre gairebé el 60% dels vots i un avantatge de 32 punts sobre el seu rival més pròxim. Va ser el marge de victòria més gran de la història moderna de Mèxic, gràcies, en gran part, a López Obrador. La coalició governant va guanyar gairebé dos terços dels escons a ambdues cambres del congrés, la proporció necessària per a canviar la constitució, cosa que va espantar els inversors preocupats per l’estabilitat. Tanmateix, els votants van validar els programes que AMLO havia començat. AMLO havia defensat la companyia estatal de petroli i la companyia elèctrica, tot qüestionant el paper desmesurat dels actors privats. Havia resistit a la influència dels Estats Units en els afers mexicans i havia creat un banc estatal per a facilitar l’accés dels diners públics a la gent. El salari mínim s’havia més que duplicat en termes reals d’ençà que va assumir el càrrec.

Malgrat les crítiques en el sentit que havia minat l’equilibri de poder per ser bel·ligerant amb tothom, des dels jutges del Tribunal Suprem fins als funcionaris electorals i periodistes, AMLO s’havia presentat a si mateix com un infatigable desvalgut que lluitava contra l’elit ultrarica de Mèxic que havia complicat la vida dels treballadors mexicans. Amb setanta anys, deixa el càrrec amb tanta popularitat que, fins i tot, en els esdeveniments polítics venen ninos d’ell. Un diputat estatal va muntar panells de carnaval amb una imatge retallada d’AMLO perquè els fans s’hi fotografiessin.

La ronda va ser una oportunitat perquè AMLO proclamés la victòria i reafirmés la seva confiança en l’ex-batllessa de Ciutat de Mèxic, de 62 anys. Sortien cada divendres i tornaven el diumenge. López Obrador volava en un avió militar; Sheinbaum, en un vol comercial. (Ell va vendre l’avió presidencial al Tagjiquistan.) Seguien els codis d’etiqueta adequats en diferents parts del país, amb camises i vestits brodats al sud menys desenvolupat, i el vestit formal d’oficina al nord més industrialitzat. Però la cosa que més intrigava els observadors de Mèxic eren les llargues converses privades entre tots dos durant els desplaçaments.

Sheinbaum, amant de les dades i coneguda per començar el dia abans de l’alba, heretarà el govern de la segona economia més gran d’Amèrica Llatina i la quinzena del món. Els canvis en el comerç global han portat a Mèxic una nova onada d’inversions estrangeres, perquè la imposició de tarifes dels Estats Units a la Xina va obligar les empreses a cercar producció barata en uns altres llocs. L’any passat, Mèxic es va convertir en el soci comercial número u dels Estats Units. I els mexicans van començar a guanyar més, en part, gràcies a una prohibició sobre l’externalització de les operacions bàsiques de les empreses, que requeria que les companyies contractessin directament els treballadors i els paguessin beneficis. Les autoritats també van recaptar imposts pendents d’empreses com Walmart Inc. i International Business Machines Corp., cosa que va proporcionar més ingressos al govern mentre evitaven la política d’augmentar imposts.

Així i tot, més d’un terç de la població encara viu en la pobresa, i el producte interior brut per càpita va caure durant el mandat del president. El dèficit enguany ha augmentat fins al 5,9% del PIB, el més alt d’ençà dels anys vuitanta. L’any vinent, el Banc Central preveu que el creixement s’alentirà fins a l’1,2%, fet que podria limitar Sheinbaum en els seus primers dies al càrrec. El país continua amb una crisi de seguretat, i hi ha més de 30.000 assassinats per any en un país de més de 130 milions de persones. Hi ha una llista de ciutadans desapareguts les cares dels quals apareixen en pòsters al metro, als pals d’electricitat i a les places. Les extorsions han incrementat el preu de tot, des dels alvocats fins a les llimes que es dirigeixen als compradors a l’estranger.

I a partir d’avui mateix, serà feina de Sheinbaum solucionar-ho tot.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb