Clara Prats: ‘Si d’aquí a una setmana al Segrià estan molt pitjor, potser caldrà tancar tothom a casa’

Clara Prats és doctora en física i fa mesos que es dedica a estudiar el comportament del coronavirus. Treballa en el grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, on elabora prediccions que s’envien als governs perquè puguin decidir quines mesures prendre o no prendre. Ens parla sobre el cas del Segrià i els catorze brots que han obligat a confinar el contorn de la comarca. Descarta que hi hagi cap brot a Barcelona, tal com es va publicar en algun mitjà.

—Som en una situació crítica o tot això forma part del procés de control de l’epidèmia?
—Això forma part del procés de control. De fet fa setmanes que ho dèiem, que la baixada del pic no era la fi i entràvem en una fase en què hauríem d’anar detectant brots, controlant-los, cada un amb el seu nivell, i prendre les mesures que pertoquessin a cada moment. Ja es va dir que si mai havíem de tirar enrere de fase, quan érem en època de fases, no era pas cap fracàs. Ara igual. Hem fet quatre passos endavant i una enrere, i que no siguin tres enrere i un endavant.

—Salut diu que hi ha transmissió comunitària al Segrià i que és ‘difícil de controlar’. I no caldria limitar també la mobilitat dins la comarca?
—És complex. No descartem que calgui. Però també és cert que veiem una part del problema, que són els nombres, però darrere hi ha casuístiques i situacions molt complexes. Per exemple, els temporers, treballadors precaris que no pots tancar a casa. Perquè si no treballen, no mengen. Per tant, hi ha d’haver tot un acompanyament i unes mesures paral·leles si es decideix de confinar la gent a casa. Sobre el terreny s’ha de veure si això és necessari o no. Una cosa és imprescindible: reduir les trobades nombroses. Els casos de contagi més importants sempre tenen relació amb les agrupacions de gent en espais tancats. Això és la primera cosa que s’ha de limitar. S’ha demanat que no es facin reunions de més de deu persones i que en dos dies seguits ningú no vagi a trobades amb persones diferents. Al final s’apel·la a la responsabilitat de les persones que, per una altra banda, en teoria ja saben quin és el problema. Però si d’aquí a una setmana estem molt pitjor que ara, potser caldrà tancar tothom a casa.

—Si hi ha catorze brots, vol dir que hi ha centenars d’infectats movent-se. I demà aniran a Lleida molts estudiants d’unes altres comarques a fer la selectivitat. Amb un confinament com el d’ara n’hi ha prou?
—Ja ho veurem. En el cas de la selectivitat, que formo part de l’organització, enguany hi ha un protocol molt estricte amb l’ús de les màscares i la higiene; s’hi ha d’entrar per petits grups, s’hauran de rentar entrant i sortint de l’examen, els vigilants també… Hi ha tot un protocol de seguretat que farà que el risc sigui mínim. Passa que el risc mai no serà zero. I al final, tot és un cost-benefici. Què passaria si no fessis la selectivitat a Lleida? Això té unes conseqüències perquè un grup d’estudiants no es podrien examinar fins a l’octubre i no estarien en igualtat de condicions amb els altres. Una cosa són els números i una altra la realitat, i a mi no m’agradaria ser a la pell dels que han de decidir perquè la realitat és molt complexa.

—S’ha confinat massa tard?
—Això a posteriori és molt fàcil de dir. A posteriori pot semblar que s’ha actuat tard, però quan has de prendre la decisió no és tan senzill. No voldria qualificar la decisió de bona, dolenta o tardana. Entenc que forma part d’un context i els que han pres la decisió s’hagin mirat tots els indicadors. És cert que des de principi de la setmana passada veiem senyals d’alerta.

—Per les xifres, creieu que els brots de la Llitera i el Baix Cinca estan connectats?
—La connexió la veig possible, però no sé si és probable o no, això només ho saben els treballadors d’atenció primària que fan els estudis de contacte. És una informació que no es dóna. Però, per la dinàmica de la malaltia, totes les zones que són properes sempre tenen un risc de contagi per una qüestió de connectivitat.

—Se sap segur que han hagut de confinar quatre treballadors de la Conselleria de Justícia del País Valencià per un cas vinculat al brot de Lleida. La mobilitat del virus pot ser molt alta quan no hi ha confinament.
—És clar, això és conseqüència de la mobilitat. Però ja ho esperàvem. En el moment en què es van obrir fronteres internes, un virus pot travessar quilòmetres i anar a l’altra punta d’Espanya o d’Europa. Per això és molt important l’estudi de contactes precoç, per a saber exactament d’on vénen. Aquest ha estat un dels motius del tancament perimetral: que s’hagin trobat casos vinculats a Lleida fora de Lleida.

—Barcelona reconeix un ‘petit augment’ de positius per covid-19 la setmana passada, quan va passar de 90 a 150. És un ‘petit augment’ o cal estar molt alerta?
—És un augment esperable perquè ara no estem tan confinats com fa un més i l’augment de casos era previsible. Barcelona encara és a la zona verda, és a dir, hi ha un augment que no és preocupant si l’atenció primària i els estudis de contactes funcionen bé. Ara, les coses han de funcionar i si una de les peces de trencaclosques falla, es pot complicar la situació.

—Per què s’havia especulat que hi havia un brot a Barcelona?
—Hi ha hagut confusió. Cal entendre que hi ha dues menes de proves molt diferents. Una cosa és la PCR, que serveix per a diagnosticar gent que s’ha infectat fa poc, i després els tests ràpids, Elisa i serològics, que miren si tens anticossos. Que tinguis anticossos potser vol dir que vas estar malalt fa quatre mesos i, per tant, pots formar part d’un brot de fa mesos. I potser ni te’n vas adonar perquè eres asimptomàtica. Per tant, només una PCR pot concloure que algú ara té la malaltia i per tant forma part d’un brot. Fins ara es feien molt pocs tests i aquesta última setmana, no se sap per què, a Sarrià i Sants, s’han entrat molts positius per test ràpid. Qui fa gràfiques i ho compara amb les dades de fa mesos, li ha saltat l’alarma. Però això no implica que hi hagi un brot ara.

—Les mateixes xifres de Lleida traslladades a Barcelona indicarien una situació crítica?
—I tant, perquè la densitat de població de Barcelona és molt més alta.

—Hi ha més possibles brots a Catalunya?
—Ara mateix no tenim cap zona en vermell excepte Lleida i zones del Segrià. A la resta, tot és entre verd i groc. Pel que fa a regions, les que estan millor són les de Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Girona. L’Alt Pirineu, en principi, tornarà a ser zona verda després de resoldre el brot de la barbacoa, i la Catalunya Central, Metropolitana Sud i Barcelona estan bé, però amb una taxa de reproductivitat per sobre d’1. És normal.