Clara Prats: “No em preocupa la pujada de casos positius que hi ha ara”

El dia a dia ens ha dut a oblidar-nos, gairebé del tot, que continuem vivint enmig d’una pandèmia mundial. Però el nostre entorn ens fa tornar a la realitat cada vegada que algú pròxim ens explica que és positiu. Això comença a passar més sovint. Les dades assenyalen que ens encaminem cap a la vuitena onada. Experts, com ara Clara Prats, fa dies que ho alerten, però puntualitzen que no tindrà efectes greus a les UCI ni en les hospitalitzacions. Parlem amb ella per saber el seu punt de vista sobre què pot passar a curt termini.

—Ja som en la vuitena onada?
—Sembla que hi comencem a entrar, però no hi som de ple. No som en la situació de creixement sostingut i ràpid. Aquestes darreres setmanes observem que en algunes s’augmenta, en unes altres es manté, després torna a augmentar… I en algun moment aquest augment es mantindrà de manera sostinguda i podrem parlar d’onada. Som en els prolegòmens de la vuitena onada.

—I es pot precisar quan començarà?
—El moment d’arrencada d’una onada és impredictible. Sabem que serà aquestes setmanes vinents, però no es pot determinar perquè ens afecten molts factors. Per exemple, aquests dies fa més calor que no és habitual, de manera que fem més vida a fora. És clar, tot això juga en contra que arrenqui l’onada. Per una altra banda, com més enllà anem, més gent més gran de seixanta anys haurem vacunat i, per tant, menys afectarà aquest col·lectiu.

—Aquesta setmana tenim cinc-cents quaranta ingressats, però la setmana passada n’hi havia cent menys. Us preocupa que n’hi vagi havent més?
—En l’onada anterior, la de l’estiu, l’ocupació hospitalària ja no era solament un símptoma de casos que empitjoraven, sinó que també era una lectura de quin era el nivell de transmissió al carrer. Això ho dic perquè molts dels ingressos eren incidentals. Gent que ingressa per un altre motiu, li fan una prova i surt positiva. Van arribar a ser el 50%. Això era un símptoma que el virus circulava. No vol dir que pels hospitals deixi de ser un inconvenient, perquè segurament també necessiten unes condicions especials, però no és el mateix que quan tens gent que empitjora de covid en massa. És una situació molt diferent. Per tant, la pujada de casos positius que hem vist aquesta setmana no em preocupa especialment perquè part d’aquests ingressos és símptoma que també han augmentat els contagis a la comunitat. Aquest augment no em preocupa. El que ens hem de mirar bé són les UCI. Tenim dades dels ingressats a les UCI a causa de la covid, i això passa poc.

—Amb la fotografia que em feu de la situació, creieu que caldran restriccions per controlar l’onada?
—Avui dia, no. Està claríssim. I en les setmanes vinents, el més probable és que no calgui. De fet, la referència més immediata que tenim és aquesta onada d’estiu que es va vèncer sense necessitat d’aplicar més restriccions. Passarà tot plegat per quina sigui l’afectació. Som en un punt en què ja no ens preocupa tant que hi hagi infeccions, sinó les conseqüències. I han canviat molt. El nivell de vacunació entre els vulnerables determinarà si cal ajudar a baixar la corba d’alguna manera o si ja en tenim prou sense mesures, que és l’esperable.

—Amb l’augment de casos, també és previst un augment de mortalitat, o no és estrictament necessari? L’any passat no va ser així.
—Passa tant amb la mortalitat com amb els ingressos a les UCI, que s’han desacoblat. Sí que augmenten quan hi ha una onada, però no és allò que havíem vist al principi de la pandèmia. I passa per dues raons simultànies. Per una banda, per la vaccinació combinada amb el fet que tenim una població com més va més immunitzada per la malaltia greu. I, per una altra, l’òmicron, respecte de les variants anteriors, origina menys casos greus, independentment de si estàs vacunat o no. És a dir, si no estàs vacunat, tens més risc d’empitjorar, però menys que quan predominava la delta. I per un vacunat, exactament igual, però encara amb menys risc que algú que no s’hagi vacunat, evidentment. La vaccinació, afegida al fet que l’òmicron origina menys gravetat, fa que les UCI i la mortalitat es mantinguin en nivells molt més baixos.

—S’ha detectat una subvariant de l’òmicron en aigües residuals. La BQ1. Què en sabem? Acabarà essent la dominant?
—No t’ho puc dir, perquè encara no hi ha dades desagregades. Sí que se sap que en uns altres països s’ha accelerat el procés de substitució, per exemple, al Regne Unit. Per tant, això vol dir que deu tenir algun avantatge a l’hora de transmetre’s. Aquest avantatge pot ser que sigui més ràpida, que pugui infectar gent que tenia immunitat respecte d’unes altres variants i d’aquesta no… Si s’ha detectat en aigües residuals és esperable que hi comenci a haver casos i pot ser que acabi prenent terreny respecte de les variants actuals. Ara, en termes de gravetat, encara no sé si pot causar alguna complicació.

—L’aparició de la grip podria desplaçar el coronavirus?
—L’any passat vam veure el contrari. Durant la tardor, la grip va començar a augmentar com quan abans de la pandèmia, però aleshores, quan va arrencar la sisena onada, es va aturar la grip. I quan va baixar la covid, aleshores va tornar a pujar la grip. De manera que la tardor passada vam veure que la covid desplaçava la grip un o dos mesos més endavant que no és habitual.

—I com és que passa, això?
—Molt bona pregunta. Un dels projectes de recerca que tenim engegats va per aquí. És una interferència viral. Igual que any rere any, en pre-pandèmia, sempre hi havia primer l’epidèmia de bronquiolitis en els nens, i després, la grip. I sempre ha estat així. Primer la bronquiolitis i, més tard, la grip, i no han passat mai alhora; quan una puja, l’altra baixa. Hi ha unes quantes hipòtesis al voltant de la interferència viral i uns quants mecanismes que ho poden explicar.

—Alemanya recupera restriccions per la nova onada. Hem de patir tant com ells?
—Hem de patir menys que Alemanya perquè tenim una cobertura vacunal més bona (81,6% contra el 76,3%). Hi som per sobre. I després, en les últimes dues onades, han fet infeccions molt multitudinàries. La millor protecció és l’híbrida, és a dir, gent vacunada i que ha passat una infecció. I d’aquests casos a Catalunya en tenim molts i ens deixa en un bon punt. Que això no vol dir que no hagi de passar això d’Alemanya.

—Hem après a conviure amb la covid?
—Com a societat, necessitàvem relaxar-nos, almenys entre onades. Es tracta de tenir un bon sistema de monitoratge, que en tenim, perquè noi hi ha res que sigui perenne i si en algun moment hi ha una situació d’alerta, puguem reaccionar i no ens agafi per sorpresa. Però no tothom ha de mirar constantment les dades de la covid.

—Abans ho fèiem: cada dia analitzàvem en detall quins creixements hi havia.
—Ara solament cal que ho miri qui fa aquest monitoratge. No tenim mesures tan precises com ara fa un any, però sí que tenim mesures que ens permeten de saber en quina situació som i cap a on anem. I això ho podem seguir molt bé per mitjà del sistema de vigilància. I quan hi hagi d’haver alguna mena d’alerta o alguna situació més compromesa, sigui per covid, grip o el que sigui, es podran prendre les mesures corresponents. Entre onades, estiguem tranquils. Però continuem essent responsables i no anem a treballar si tenim simptomatologia respiratòria, i sobretot siguem-ne conscients quan la corba pugi.

—De les poques restriccions vigents, encara hi ha la màscara al transport públic. Ja es podria retirar?
—No acostumo a donar l’opinió sobre això perquè no tinc tots els elements per jutjar-ho.