El veredicte d’Escòcia sobre Ponsatí: mig any ple d’obstacles per a la justícia espanyola

D’ací a una setmana la consellera a l’exili Clara Ponsatí compareixerà al Tribunal d’Edimburg, en la primera vista per a la tramitació de l’euroordre amb què l’estat espanyol la vol extradir. D’ençà del 14 de novembre, quan es va posar a disposició de les autoritats escoceses, Ponsatí té llibertat de moviments, que mantindrà durant aquest procediment judicial que durarà mesos, ben bé fins a l’estiu de l’any vinent. El procediment tindrà si més no dos incidents de recorregut que el poden condicionar enormement: el primer, el 19 de desembre vinent, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resoldrà les qüestions pre-judicials que li va enviar el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. I el segon, el 31 de gener, quan és previst que es farà efectiu el Brexit.

La vista de la setmana vinent al tribunal escocès, la del dia 12, encara no serà decisiva, però tindrà una gran importància, perquè la defensa de Ponsatí hi proposarà la llista de testimonis que vol que compareguin en aquest procediment, en què la justícia escocesa haurà de decidir si accedeix a extradir-la a l’estat espanyol perquè sigui jutjada per sedició. El judici pròpiament no començarà fins al mes d’abril, i és previst que duri quatre setmanes, de manera que no acabaria fins ben bé el mes de maig.

El fet que Ponsatí sigui perseguida per sedició impedeix que l’extradició no pugui ser immediata i fa que hi hagi d’haver tot aquest procediment judicial. Perquè la sedició no és pas entre els trenta-dos delictes comuns que hi ha en la llista de l’euroordre, sinó un delicte específic de l’estat espanyol, de caràcter polític. I una de les coses que ha d’avaluar la justícia escocesa és si en aquest cas hi pot haver una doble incriminació, és a dir, si en el codi penal d’Escòcia hi ha cap delicte equiparable, pel qual pugui ser extradida.

La sedició, cosa del passat

Però la sedició fou abolida del codi penal escocès el 2011 i, en paraules de l’advocat Aamer Anwar, ‘és un delicte propi del segle XVI que fou creat per reis i reines per a aturar la reacció de la gent comuna que reivindicava els seus drets’. L’obsolescència d’aquest delicte en el marc jurídic escocès (i, de fet, a tot el Regne Unit) és un dels principals arguments de la defensa de Ponsatí. Però d’un punt de vista formal, n’hi ha més, i prou importants, perquè si bé la petició d’extradició que fa Pablo Llarena és pel delicte de sedició, en el text de l’euroordre amb prou feines hi ha cap referència a la sedició. La interlocutòria de Llarena repassa durant moltes pàgines els esdeveniments principals i més coneguts del procés, del paper dels membres del govern de Puigdemont en el referèndum, i acaba dient que els fets són constitutius de sedició perquè el Suprem va condemnar els presos polítics per sedició. Però no diu què van fer ni Clara Ponsatí ni els exiliats que es pugui considerar una sedició.

Era tan vaga la referència a la sedició en el cas de Ponsatí que l’euroordre espanyola es va encallar al primer tràmit, quan la policia britànica la va refusar per ‘desproporcionada’. L’escàndol era tan gran que la diplomàcia espanyola va pressionar perquè es rectifiqués aquest qualificatiu. Les autoritats britàniques van demanar més informació a Llarena que justifiqués la tramitació d’una euroordre. El jutge va enviar un parell de fulls en què enumerava tot un seguit d’accions de possible desobediència, però la paraula ‘sedició’ ni l’esmentava. ‘L’euroordre té errors i contradiccions’, diu Anwar, que critica que Ponsatí sigui acusada de tot, ‘però alhora no hi hagi exemples reals de cap suposat delicte’.

Anwar i la resta de membres de l’equip de defensa de Ponsatí a Escòcia també tenen arguments per a demanar la denegació de l’extradició, relacionats amb el perill que no pugui tenir un judici just a l’estat espanyol, per la manca d’un jutge imparcial. ‘És una causa motivada políticament’, diu Anwar.

I la immunitat?

Però és possible que abans el tribunal d’Edimburg no resolgui l’euroordre, l’estiu de l’any vinent, Ponsatí arribi a ser eurodiputada i tingui immunitat. Perquè passi això, caldrà que el dia 19 de desembre el Tribunal de Luxemburg avali les consideracions de l’advocat general de la UE, segons el qual Oriol Junqueras tenia la immunitat d’ençà del moment que fou elegit eurodiputat en les eleccions europees del 26 de maig, independentment dels requisits i els tràmits d’acatament de la constitució que les autoritats espanyoles li imposessin. Si aquest criteri fos validat pel TJUE, Puigdemont i Comín podrien tenir immunitat com a eurodiputats electes.

I també podria ser el cas de Clara Ponsatí si acabés essent eurodiputada. Ella va anar a les llistes de Junts per Catalunya del 26-M, però no va sortir elegida. Tanmateix, el Brèxit li ho podria permetre. Perquè si el Regne Unit surt de la Unió Europea el 31 de gener vinent, tal com és previst, els eurodiputats que corresponen al Regne Unit seran redistribuïts entre la resta d’estats de la Unió. L’estat espanyol en tindrà cinc més, que s’assignarien automàticament als cinc candidats de les llistes que ara són més a prop d’obtenir escó. I la primera d’aquestes formacions a la qual tocaria un altre eurodiputat és Junts per Catalunya, i concretament Clara Ponsatí.

Si s’encadenessin aquests fets, i mentre no s’hagués resolt encara el procés d’extradició, l’euroordre contra Ponsatí també hauria de decaure, i el Suprem espanyol hauria d’adreçar un suplicatori al Parlament Europeu per a poder activar novament l’euroordre. La setmana vinent, doncs, començarà per a Ponsatí un periple judicial a Escòcia de mig any que pot ser una cursa d’obstacles gairebé insalvable per a l’estat espanyol.