Clara Ponsatí perdrà l’escó d’eurodiputada de seguida que el Suprem la condemni

El jutge Pablo Llarena ha pitjat el botó perquè dins el Tribunal Suprem s’activi la maquinària perquè l’eurodiputada Clara Ponsatí sigui jutjada per desobediència i, en conseqüència, condemnada a haver de pagar una multa i a una inhabilitació per a càrrec públic. Li mancava una peça, que era tenir Clara Ponsatí davant i prendre-li la declaració indagatòria, per poder tancar el sumari i traslladar la causa a la sala corresponent que hagi d’obrir-li judici oral. La consellera va tornar de l’exili el març passat, i en cap cas no va voler comparèixer voluntàriament davant Llarena, com sí que van fer Meritxell Serret i Anna Gabriel, processades també per desobediència. Per això la volia fer detenir, per forçar-la a declarar davant seu, per més que després la deixés anar en llibertat. A diferència del març, quan va ser detinguda, portada al jutjat de guàrdia de Barcelona i deixada anar sense haver-li pres la declaració, aquesta vegada Llarena li va fer la indagatòria, i això ho canvia tot.

Això li ha permès de tancar el sumari i obrir el procés de judici oral, en què pot ser condemnada i inhabilitada i, en conseqüència, perdre l’escó d’eurodiputada, si passa abans no s’acabi la legislatura, el juliol de l’any vinent. Si el procediment fos llarg i lent, si el judici no arribés fins d’aquí a més d’un any, Ponsatí acabaria la legislatura i, com que deixaria de ser eurodiputada (si no és que es presentés a les eleccions i fos elegida novament), el cas hauria de passar a un jutjat de Catalunya.

Però el Suprem controla ara el ritme i, si ho vol, pot anar de pressa i fer que el judici es faci abans no s’acabi la legislatura actual al Parlament Europeu i abans no es resolguin els recursos que els eurodiputats Ponsatí, Puigdemont i Comín presentaran contra la sentència del TGUE del 5 de juliol que validava el suplicatori que els havia aixecat la immunitat. Amb la immunitat ara mateix no reconeguda ni blindada dins l’estat espanyol, el Suprem la voldrà jutjar per més que la seva defensa hagi anat repetint que no és el tribunal competent per fer-ho. Tant Llarena com la sala d’apel·lació han respost que el Suprem sí que és el tribunal que ha de jutjar els eurodiputats elegits en la circumscripció espanyola.

De manera que en cas de judici i de condemna, la sentència seria ferma i s’aplicaria immediatament. Tenint en compte precedents com el d’Oriol Junqueras, és previsible que el tribunal o bé la Junta Electoral espanyola (JEC) comunicarien al Parlament Europeu la pèrdua de l’escó de Ponsatí per la condemna per inhabilitació i la inelegibilitat per al càrrec d’eurodiputada. En el cas del president d’ERC, reconegut com a eurodiputat a final del desembre del 2019 arran de la sentència del TJUE que li reconeixia la immunitat, va perdre l’escó uns dies més tard, quan la JEC va comunicar que, malgrat la sentència, havia estat condemnat en ferm a inhabilitació. El Parlament Europeu va acceptar-ho i va declarar la vacant del seu escó, que va ocupar poc després el següent de la llista d’ERC, Jordi Solé.

Si passés igual amb Ponsatí, la vacant l’ocuparia en principi Erika Casajoana, la següent de la llista de Junts i Lliures per Europa. Tan bon punt fos inhabilitada, Ponsatí tampoc no podria presentar-se com a candidata a les noves eleccions europees, ni a cap altra elecció, mentre durés el temps de la condemna. En el cas de l’ex-consellera Meritxell Serret, la condemna a inhabilitació per part del TSJC pel Primer d’Octubre fou d’un any.

Una persecució mutant

Ponsatí arribarà a judici, aproximadament, sis anys després d’haver començat la persecució contra ella. El novembre del 2017 fou objecte d’una primera euroordre enviada per la magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela contra tots els membres del govern a l’exili pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. Però un mes més tard, Pablo Llarena la va retirar en veient la possibilitat que fos rebutjada per Bèlgica.

El març següent, la va processar per rebel·lió i malversació, però no pas per desobediència, i va dictar una nova ordre contra ella que fou tramitada a Escòcia, però retirada finalment per Llarena, el juliol del 2018, quan Alemanya només acceptava d’extradir Puigdemont per malversació, no pas per rebel·lió. La següent euroordre no va arribar fins el novembre del 2019, després de la sentència contra el procés, i en aquell cas el delicte va canviar novament: només per sedició, no pas per malversació, perquè la sentència no li atribuïa aquesta responsabilitat.

Però aquesta darrera euroordre fou arxivada per Llarena el mes de gener passat, quan va haver d’actualitzar el processament dels exiliats d’acord amb la reforma del codi penal espanyol, és a dir, sense sedició i amb una malversació modificada. El jutge va canviar el processament de Ponsatí i el va deixar en desobediència, tot i que en el primer processament, el març del 2018, no havia inclòs pas aquest delicte.

La defensa de la consellera posarà sobre la taula totes aquestes contradiccions en la fase de judici oral. No caldrà pas que Ponsatí hi sigui present, al judici, sempre que hi hagi un advocat en representació seva. Fou el cas del segon judici per desobediència contra el president Quim Torra, que va negar-se a anar-hi però que va comptar amb la presència del seu advocat, Gonzalo Boye, el mateix que té Clara Ponsatí.