Clara Grima: ‘El futur està fet de matemàtiques’

  • Doctora en Matemàtiques, catedràtica a la Universitat de Sevilla i divulgadora

VilaWeb

Andrea Casas

06.06.2017 - 05:00

Què tenen d’especial les matemàtiques?
Les matemàtiques són una cosa sorprenent perquè, encara que en un principi puguen semblar un simple joc dissenyat per la ment humana, conformen un llenguatge que es repeteix en tota la natura. Quan parlem de «fer matemàtiques», el que estem fent és jugar amb uns objectes que hem creat, els elements matemàtics, seguint les regles que els hem definit per a observar què ocorre amb ells, quines propietats es van verificant i quins fenòmens es van repetint. Després, el mateix univers ens dóna la raó, perquè qualsevol procés natural es pot descriure emprant els objectes i regles matemàtiques que nosaltres hem establert.

De quina manera influeixen en la nostra societat?
Les possibilitats de la disciplina són infinites, sobretot en aquests moments tenint en compte tota la tecnologia que tenim al nostre abast, perquè tot està fet a base de matemàtiques. El món actual està controlat per les persones que saben treballar amb números. Com deia el matemàtic Edward Frenkel, «l’elit que ens controla ho fa amb matemàtiques». Ni Trump, ni Merkel. Qui realment controla el present és Google, Facebook, Amazon… Les plataformes digitals tenen un poder impressionant. Si per exemple Google eliminara tots els resultats de cerca relacionats amb un país, seria com si aquest territori no existira! Inclús ara que s’està investigant què va portar Trump a la Casa Blanca, alguns estudis apunten a l’ús i control de les xarxes socials, una tasca que requereix amplis coneixements matemàtics. El futur està fet de matemàtiques.

Sent una disciplina tan rellevant, per què costa tant apropar-les a la gent?
Aquest problema té moltes cares, moltes arestes. D’una banda tenim el mite que tots coneixem, aquell que diu que les matemàtiques són difícils, lletges i avorrides. Escoltar com la gent del teu voltant rebutja les matemàtiques influeix en la percepció que es té d’elles des de ben menuts, de la mateixa manera que els xiquets aprenen a odiar la verdura sense haver-la tastat. Tanmateix, tampoc és gaire difícil trobar algun tertulià que presumisca de ser un analfabet matemàtic en televisió. De tant de repetir-ho, la gent s’ho acaba creient. D’altra banda, l’educació també té els seus entrebancs a l’hora d’ensenyar matemàtiques, però el problema no es troba dins de les aules, sinó en les escoles de magisteri. Les facultats no exigeixen coneixements matemàtics als futurs mestres, que ixen de les classes sabent molt poc o quasi res al respecte perquè no estan en el programa, i encara que s’impartisca molta didàctica, és impossible ensenyar un concepte que tu mateixa desconeixes, per moltes estratègies que tingues al teu abast.

Però són veritablement difícils les matemàtiques?
Primer que tot, les matemàtiques són apassionants. És veritat que poden no ser senzilles, però de la mateixa manera en què tampoc ho són moltes altres disciplines que generalment agraden més. A partir de més o menys quart d’ESO, quan es comença a donar matemàtica abstracta, és normal que hi haja gent a qui li coste entendre alguns conceptes, però en primària les matemàtiques són accessibles per a qualsevol alumne. La ciència en general és molt dura, no és un camí de roses, però alhora és apassionant. La situació de l’educació em fa molta llàstima, perquè les mates poden ensenyar-se de manera entretinguda i amb molt de context però els professors es conformen a impartir-les de manera quasi mecànica. Així és normal que els xiquets les troben avorrides o difícils, i els acabem perdent pel camí.

Quin paper juga la divulgació en el món de les matemàtiques?
Abans d’obrir el meu blog en 2011 no en sabia quasi res de divulgació, però ara entenc perfectament que té un paper fonamental. Per una banda, té la funció social de fer entendre a la gent la transcendència que tenen les matemàtiques en la seua vida. És una manera d’introduir al públic general qüestions que puguen cridar-los l’atenció o que puguen relacionar amb el seu dia a dia, com poden ser unes eleccions legislatives, per a presentar les matemàtiques com una disciplina útil i interessant. La divulgació també realitza una tasca molt important en el sector educatiu perquè ofereix als mestres noves ferramentes amb les quals poder millorar la seua manera de donar classe per fer entendre als seus alumnes la utilitat de les matemàtiques.

Llig l’entrevista sencera a la web de Mètode.

Andrea Casas. Estudiant de periodisme de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor