05.04.2023 - 21:40
El Dijous Sant del 2020 la llibreria el Cucut de Torroella de Montgrí havia de celebrar el desè aniversari del seu famós berenar literari, l’acte llibresc més important de l’Empordà abans de Sant Jordi. La pandèmia ho va impedir i fins avui horabaixa no es podrà reprendre la tradició. Qui, malauradament, no ho podrà viure és l’escriptor Vicenç Pagès-Jordà, que d’ençà que començà la seva trajectòria literària va tenir una vinculació especial amb la llibreria i fou un dels amfitrions i impulsors del berenar.
Per això enguany la llibretera Teresa Calabús, però també el grup de lectors fidels que ha construït amb el pas del temps –el Cucut és una de les llibreries referencials del país en la construcció i fidelització dels lectors en un territori concret–, fan una reivindicació: “Que Vicenç Pagès Jordà es converteixi en l’autor més venut i llegit aquest sant Jordi.”
Segurament és un desig que poden assumir els cinquanta-tres autors convidats que avui passaran per Torroella de Montgrí a conversar amb els lectors, perquè aquest és l’objectiu principal de l’aplec: “El berenar literari és el punt de trobada entre l’escriptor i el lector, qualsevol cosa que l’entrebanqui farà que això vagi malament”, explica Teresa Calabús, amb l’emoció i els nervis a punt per a reviure la festa grossa de casa seva.
És per això que fa temps que es van eliminar els parlaments llargs, a Torroella de Montgrí. Només hi haurà uns breus discursos del batlle i de la llibretera i, en acabat, que comenci la festa. “Havíem tingut consellers, regidors, un munt de gent fent parlaments, i quan s’acabava tot plegat els autors ja tenien poc temps per a estar amb la gent, de manera que ho hem reduït al mínim, perquè sobretot els escriptors han de poder conversar amb els seus lectors, res més”, diu Calabús. I afegeix: “És impossible de dir quanta gent passarà demà per aquí, però n’hi haurà molta, com sempre. I farem mans i mànigues perquè tothom hi estigui a gust, però els carrers són els que són, la llibreria és la que és i a la prestatgeria hi cap el que hi cap.”
Cada any hi ha més gent disposada a passar una bona estona amb els seus escriptors de capçalera o a fer algun descobriment, trobar algun autor desconegut. La selecció que fa la llibretera és aquesta: per damunt de tot hi ha la qualitat, independentment de si l’autor té una llarga trajectòria o acaba de debutar.
Per als neòfits, convé explicar com funciona el berenar. En arribar a la llibreria, els autors marquen de color verd en una pissarra que ja hi són, i quan se n’han d’anar ho marquen de color vermell. Mentre són a lloc parlen amb els lectors, amb els altres escriptors, amb editors, agents literaris, periodistes, amb tota la família que es mou en el món del llibre. “És una de les principals virtuts de la nostra festa, el fet que escriptors que publiquen en editorials diferents es trobin en un mateix espai amb tota mena d’editors, no tan sols els de la seva casa. En les festes i trobades literàries és habitual que vagin junts els del mateix grup, i aquí no. I puc assegurar que es produeixen conxorxes interessants.”
És clar que per a totes aquestes conxorxes, conspiracions, trames i projectes, hi ha aliats importants: en primer lloc, els brunyols, la menja exquisida per excel·lència del berenar del Dijous Sant del Cucut. I per a acompanyar-los, tota mena de vins diferents que van maridant amb el dolç empordanès. Hi hem d’afegir que no hi ha horaris. Els parlaments comencen ben d’hora i el berenar cap a les cinc de la tarda, i tothom va desfilant. “Al vespre, cap al tard, ja quedem només els de l’organització i els més veterans, amb aquells que sempre tanquen els bars, que tenen ganes de liquidar allò que hagi sobrat i allargar el berenar fins on calgui.”
En aquesta festa el regal principal que fa la llibreria als escriptors que hi participen i als lectors que s’hi atansen és temps i llibres. “Quan va començar la trobada vàrem tenir molt clar que aquí hi havia dos factors molt importants: nosaltres havíem de posar a l’abast dels lectors tots els llibres dels nostres convidats, tota l’obra publicada que tinguessin viva, i havíem de regalar temps als nostres veïns i visitants per a poder estar relaxadament amb els autors. Per això l’organització és complicada, no depenem només de nosaltres perquè sigui un èxit, cal que les distribuïdores funcionin i facin bé la feina i que tothom sigui molt eficient. I la veritat és que tots els autors són encantadors i estan disposats a estar tant temps com calgui amb els lectors, és un goig.”
Lògicament, en aquest desè berenar hi haurà un punt de nostàlgia en recordar la figura de Vicenç Pagès Jordà, un dels escriptors més importants de la literatura catalana contemporània, que ens va deixar l’estiu passat. “Això ho viurem amb molt de dolor i l’enyorarem moltíssim, però per superar-ho tenim un objectiu que volem compartir amb tot el país: malgrat que les coses no van bé en el món comercial ni en el cultural, tenim l’obra completa d’un autor d’una gran potència i intensitat i des de Torroella de Montgrí i la llibreria el Cucut volem reclamar que en Vicenç sigui l’autor més venut, però sobretot més llegit aquest Sant Jordi.”
D’opcions per a entrar en la seva obra, en trobarem moltes, però tenim el recent Kennedyana, publicat per Folch i Folch i reconegut amb el premi Serra d’Or, com a novetat principal. Teresa Calabús fa de prescriptora i diu: “Per a mi sobretot caldria reivindicar Memòria vintage, que és un assaig deliciós divertidíssim per a tothom i molt especialment per als nascuts als seixanta; i també Els jugadors de whist. Hem demanat tots els llibres d’en Vicenç, els hem netejats un per un per deixar-los brillants i demanarem a tothom que vingui al berenar que, a banda del dels altres autors, compri un llibre seu i el llegeixi. I que el país faci això mateix i sigui l’autor estrella d’aquest Sant Jordi. És el millor homenatge possible.”
