“Protestar no és terrorisme”: dues-centes personalitats contra la criminalització del Tsunami Democràtic

Clam unitari del moviment social contra la criminalització del dret de protesta. Amb el lema “Protestar no és terrorisme“, desenes d’entitats, entre les quals Òmnium Cultural, exigeixen que s’aturi la persecució política i judicial contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals.

Ho ha denunciat en un acte a la plaça del Rei, a Barcelona, en què hi havia representants de centenars d’entitats i personalitats ben diverses, com ara l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Centre Delàs, sindicats, Élite Taxi, Novact – Institut, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Plataforma per la Llengua i el Top Manta. Pel que fa a personalitats, hi han assistit, per exemple: Andreu Buenafuente, Ada Parellada, Carla Vall, Elena Gadel, Fermin Muguruza, Lluís Llach, Gerard Quintana, Eduard Farelo, Marina Rossell, Queco Novell, Sílvia Bel, Toni Soler i Txell Feixas.

Els periodistes Ana Polo, Mònica Terribas, Jordi Basté, Jordi Évole, Laura Rosel i Gemma Garcia han fet pinya i s’han encarregat de llegir el manifest, en què han denunciat que aquests darrers anys s’ha viscut una escalada de la criminalització de la protesta i han destacat la causa per terrorisme contra Tsunami Democràtic. S’han queixat que tot plegat té greus repercussions en la gent que exerceix el dret de reunió i manifestació i han fet palès que, arran de la criminalització de la protesta, també se censuren obres de teatre; es persegueix l’independentisme, el feminisme, la lluita pel dret d’habitatge, l’antiracisme, l’ecologisme; i s’ataca el dret de vaga i la llibertat social.

“La criminalització té un efecte dissuasori”

En el manifest denuncien que la criminalització del dret de protesta vulnera reiteradament la llibertat d’expressió a cantants i actors i obstaculitza el dret d’informació. Denuncien que la investigació de l’Audiència espanyola per terrorisme contra el Tsunami Democràtic implica un atac directe de l’exercici de drets fonamentals, especialment el dret de manifestació i la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació.

Les personalitats han denunciat que les mobilitzacions del Tsunami Democràtic formaven part de l’exercici legítim del dret de protesta i s’emmarcaven en l’acció no violenta. “La decisió de l’Audiència Nacional d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’amnistia, fet que suposa una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu i que afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania que es va expressar amb el seu vot el passat 23 de juliol”, lamenten.

El text denuncia que investigar per terrorisme un moviment pacífic amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta és una actuació de caràcter autoritari que restringeix l’espai de la societat civil i fa perillar els principis democràtics i de l’estat de dret. “Aquesta criminalització –diu el manifest– té un efecte dissuasori dirigit a tota la societat perquè persegueix el mecanisme principal mitjançant el qual defensen els drets i llibertats tota mena de col·lectius i organitzacions, ja siguin de caràcter sindical, feminista, ecologista, independentista, antiracista o qualsevol altra lluita social.”

Els signants destaquen que el dret de protesta és un mecanisme essencial per a assolir canvis: “Exigim que es prenguin les mesures necessàries per aturar la utilització de la justícia en una nova persecució política contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals, i que es retirin les imputacions de terrorisme.” El manifest és obert a tothom.

Això és un dret. Això no és terrorisme. pic.twitter.com/UbBjjLzS1u

— Òmnium Cultural (@omnium) February 26, 2024