20.11.2022 - 13:24
|
Actualització: 20.11.2022 - 22:30
Avui, bo i coincidint amb els quaranta-set anys de la mort del dictador Francisco Franco i cinc anys després del compromís del congrés espanyol per a tancar la comissaria de la Via Laietana, s’ha organitzat l’acte “Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria!” per denunciar les tortures i repressió que hi va haver a la comissaria de la policia espanyola i exigir que es resignifiqui com a centre de memòria. Hi han anat entitats de memòria internacionals.
Les entitats impulsores són Òmnium Cultural, l’Amical de Mauthausen, l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica – ICAB, l’EUROM – European Observatory on Memories, la Fundació Cipriano Garcia, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans i la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes.
ARA‼️Acte unitari davant de la prefectura de policia de #ViaLaietana43, per denunciar les tortures durant el franquisme i exigir la seva resignificació com a espai de memòria.
💥 Avui que fa 47 anys de la mort de Franco, reclamem: #ViaLaietana43 Fem justícia, fem memòria!
FIL pic.twitter.com/o9dY76Id5r
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) November 20, 2022
S’ha fet una lectura coral del manifest, en què han reivindicat la importància d’un canvi a la prefectura com a deure democràtic: “És una anomalia democràtica que el centre neuràlgic de la repressió i la tortura a Barcelona i Catalunya que va ser la Via Laietana 43 durant el franquisme, on milers de persones van ser torturades, sigui encara una comissaria de policia”, han dit. “Té un significat especial per haver estat l’escenari principal de persecució política des de la seva creació el 1929 durant la dictadura de Primo de Rivera, i especialment contra els lluitadors antifranquistes, durant la llarga dictadura de Franco i en anys posteriors.” Al manifest, s’hi han afegit cent setanta-set entitats d’una vintena de països diferents.
De fet, uns quants organismes internacionals han instat l’estat espanyol a garantir el dret de la veritat i la reparació de les víctimes per mitjà de la resignificació dels espais de tortura en espais de memòria, tal com recull l’informe del relator de Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides Pablo de Greiff, del 22 de juliol de 2014.
Aquesta reivindicació s’emmarca en actuacions fetes en més països, que han culminat amb la conversió de llocs de detenció i tortura en centres oberts al públic, amb voluntat de garantir la memòria, la reparació i la no repetició.
En aquest cas, a part, la protesta arriba just després de la querella que un grup d’entitats cíviques i de memòria històrica va presentar dimecres contra la comissaria de la policia espanyola per crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme. És la primera denúncia que s’interposa arran de l’aprovació de la nova llei de memòria democràtica validada al congrés espanyol. La querella per crims de lesa humanitat interposada té noms i cognoms i és presentada per les tortures comeses contra el sindicalista Carles Vallejo, detingut dues vegades, el 17 de desembre de 1970 i el 3 de novembre de 1971. Va ser processat tres vegades per la seva activitat política i sindical.
