Clam per la independència a la manifestació de Tarragona per a reclamar un servei ferroviari més bo

  • Els organitzadors han notificat que cinc mil persones havien participat en la manifestació · La Guàrdia Urbana ho rebaixa a 2.800

VilaWeb

ACN

11.09.2024 - 20:23
Actualització: 11.09.2024 - 22:42

Clam per la independència a la manifestació de les entitats independentistes d’aquest Onze de Setembre a Tarragona. Els manifestants han arrencat al passeig de les Palmeres i han marxat fins al Monument dels Herois del 1811, on s’han fet els parlaments. S’han sentit consignes en favor de la independència, en record del Primer d’Octubre i contra el president de la Generalitat, Salvador Illa. Els organitzadors han exigit que es revertís la desinversió del govern espanyol per millorar les infrastructures i el servei ferroviari, que han titllat de deficient.

Segons l’ANC, Òmnium, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN –les entitats organitzadores–, hi han participat uns cinc mil manifestants, però, en canvi, la Guàrdia Urbana ha dit que n’eren dos mil vuit-cents. “Ha estat un èxit, més que no ens esperàvem, perquè tots sabem que el desencís social cap als nostres polítics ha estat molt gran i això ha fet que molta gent independentista es quedés a casa, no perquè no ho fos, sinó perquè està farta que els nostres polítics no compleixin”, ha dit el coordinador territorial de Tarragona de l’ANC, Agustí Ferrer.

Així mateix, Ferrer ha demanat que hi hagués nous lideratges polítics per a assolir la independència. “Veníem de dos moments crítics, els polítics independentistes no han estat a l’altura i amb una amnistia, que és un perdó, hem de tornar a pressionar els nous polítics. La gent tornarà a sortir. No coneixem independentistes que hagin canviat d’idees sinó independentistes farts que no es facin les coses”, ha reblat.

Durant la marxa, han cridat consignes com ara “U d’Octubre ni oblit ni perdó”, “Els carrers seran sempre nostres” i “Independència”. També han fet proclames a favor del president Carles Puigdemont. Jaume Aubí, veí de l’Arboç (Baix Penedès), ha explicat que no havia fallat mai a cap Onze de Setembre i ha demanat unitat als partits independentistes. “La gent, bé, però els partits, malament. Estan bastant dividits i haurien d’anar tots més junts, espero que es posin d’acord per a aconseguir la independència, però és difícil perquè estan barallats”, ha lamentat.

Maria Cinta Aymamí, de les Borges del Camp (Baix Camp), també ha dit que feia molts anys que participava en les manifestacions independentistes. “Som aquí perquè no tenim el que volem. Si ho tinguéssim, no hi seríem. Als partits, els demano que deixin estar moltes coses i que mirin cap a una direcció que és la nació. Hem de ser independents. Hem d’anar fent política, però mirant molt el poble”, ha reclamat. Ella és una de les tres mil represaliades. “Hem picat pedra i continuarem picant pedra”, ha reblat.

Les germanes vallenques Mariona i Clara Tejero també han exigit als polítics independentistes que deixessin estar els egos i es posessin a treballar per aconseguir l’objectiu de la independència. “Demanem més serietat, que escoltin el poble, que és per qui han de treballar”, han tancat.

“No necessitem un finançament singular, ho volem tot”

El coordinador de la Comissió d’Accions del Territori de l’ANC, Jordi Pesarrodona, que ha conduït l’acte, ha defensat que la independència era necessària per a poder gestionar els recursos i decidir el país que es volgués ser. “Volen disposar dels nostres diners, no necessitem un finançament singular, ho volem tot. No volem que Madrid decideixi per nosaltres, Madrid no resoldrà el nostre problema nacional”, ha explicat. Alhora, ha dit que s’ha acabat la revolució dels somriures i que era hora de punxar per aconseguir la llibertat del país. “Sense desobediència no hi haurà independència, hem de tornar a inundar el país d’estelades per demostrar al món que aquest país és irreductible”, ha afegit. També ha fet una crida a defensar la llengua i la cultura catalanes.

En els parlaments, hi ha intervingut Eduard Gràcia, professor associat d’economia internacional a la Universitat de Barcelona. Ha denunciat la desinversió de l’estat espanyol a Catalunya en l’àmbit de les infrastructures ferroviàries. “L’any 2022, a Rodalies de Catalunya hi va haver 284 dies amb incidències greus, més de 3 de cada 4 dies hi va haver incidències greus. A Madrid hi ha 100 incidències greus per cada 144 que en tenim nosaltres”, ha lamentat. Així mateix, ha donat més xifres per demostrar la manca d’inversió en el sistema ferroviari català. “Per cada dues incidències que tenen a Madrid, nosaltres en tenim tres, penseu que de cada 3 incidències, 2 són per problemes d’infrastructures, per això cal recordar que entre el 1990 i el 2018 a Madrid per quilòmetre de rodalia es va invertir 3,5 vegades el que es va invertir per quilòmetre a Catalunya”, ha subratllat.

En la mateixa línia s’ha manifestat la portaveu de la Plataforma Vies Dignes, Anna Gómez, que ha dit que hi havia hagut una desinversió brutal que els ha portat al límit: “Ara sí que és veritat que hi ha una inversió espectacular, però perquè volen posar les mercaderies perquè passin cap a Europa i els interessa políticament un corredor mediterrani, no perquè tinguin el desig de salvar les feines i les vides de les persones que vivim a Tarragona.” A més, ha dit que a partir del primer d’octubre, quan es comencés a aplicar el pla alternatiu de transports per les obres del túnel de Roda de Berà, la mobilitat seria molt complicada. “A dinou dies del tall, que és el més important, no està arreglat, això és una falta de deixadesa”, ha etzibat.

L’acte ha acabat amb “Els segadors”, crits d’independència i amb la cremada d’una bandera espanyola per part d’una persona de les primeres files. L’actuació de la Xaranga de Tarragona ha posat el punt final a la mobilització.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor