Civils kurds desplaçats per segona vegada en pocs anys

A l’oest de Síria s’hi va viure una ràpida escalada de violència la setmana passada, quan els grups armats amb suport de Turquia, encapçalats per Hai’at Tahrir al-Xam (HTS, abans al-Nusra, el braç d’al-Qaida a Síria) i els seus aliats, van obtenir ràpidament el control d’Alep. Els grups armats van entrar a la ciutat quan se’n va retirar l’exèrcit del règim sirià.

Arran de la caiguda d’Alep, milers de civils es van trobar atrapats i amenaçats per l’avenç de grups islamistes radicals. Unes 200.000 persones van deixar-ho tot i van fugir en cerca d’un lloc segur. La majoria s’havien desplaçat abans d’Afrin, ciutat ocupada per Turquia i grups armats de l’oposició siriana del 2018 ençà.

Alep no havia estat atacada per les forces de l’oposició del 2016 ençà, quan el govern sirià va reprendre el control de la ciutat. Des que va començar la guerra a Síria, el 2011, no havia estat totalment controlada per grups de l’oposició i HTS fins el 30 de novembre d’enguany.

On vivien els kurds?

Els civils kurds vivien a la zona de Sahba, Tal Rifaat i dos barris d’Alep (Xeix Maqsoud i Aixrafiye). La majoria d’aquests civils eren d’Afrin, on vivien en cinc camps de desplaçats. Són unes 120.000 persones.

Sahba va ser ocupada per grups ajudats per Turquia el 2012, i després capturada per Estat Islàmic el 2013. La població original de la zona era composta per un 65% de kurds, un 25% d’àrabs, un 5% de circassians i un 5% de turcmans. Als 74 pobles de Sahba alliberats d’Estat Islàmic i a la ciutat de Tal Rifat hi vivien aproximadament 150.000 habitants i més de 100.000 d’Afrin (desplaçats el 2018).

Situació dels desplaçats

Desenes de famílies arriben d’Alep al nord-est de Síria per l’encreuament d’Abu Assi a Tabqa (controlada per les SDF), en cerca d’un refugi segur. La majoria són nens i dones. Les institucions de l’administració autònoma fan una crida a totes les organitzacions humanitàries locals i internacionals per ajudar els desplaçats.

Hesen Ahmed, d’Afrin, vivia a Alep després de perdre la casa i les oliveres a Afrin. “Vivíem bé, si es pot dir així. Havíem fugit abans de la nostra ciutat. Quan vaig veure que tot es complicaria més, vaig decidir de fugir amb la família”, diu Ahmed en una trucada telefònica de Tabqa estant. “Ara no tenim res més que la roba que portem. Ho hem de tornar a construir tot. Estem esgotats”, afegeix.

Leila Akkaix és d’Alep. També va arribar a la zona del nord-est de Síria. “Quan vaig veure com bombardaven, quan vaig recordar qui són aquests gihadistes, vaig decidir de sortir de la ciutat i cercar un lloc més segur. Havíem passat anys sota atacs, no ho volia tornar a viure”, diu en una entrevista via telèfon.

La família Yasar va perdre un fill de vint-i-cinc anys, pare de dos nens, mentre intentaven sortir de Sahba. “El meu germà estava amb mi mentre sortíem del camp. Va tornar per ajudar un senyor gran. Els gihadistes van disparar i van ferir el meu germà. Va estar quatre hores sagnant. El vam perdre. Té dos fills que ara són amb mi”, explica el germà de la víctima, que no vol revelar el nom.

Com gestiona AANES la crisi de desplaçats?

Un responsable de l’Administració Autònoma de Nord i Est de Síria (AANES) explica que després de l’entrada de gihadistes a Tal Rifat i pobles de la zona de Sahba, els kurds que hi viuen es van trobar obligats a fugir de casa. A més, diu que aquests dies arribaran unes 200.000 persones a les àrees controlades per les SDF i que ja n’hi han arribat milers.

L’AANES ha anunciat que prepara un centre de refugi temporal per rebre els desplaçats d’Alep i les zones rurals. L’estadi municipal, al centre de la ciutat de Tabqa, acollirà inicialment els desplaçats, i serà dotat de cabanes equipades per a atendre les necessitats bàsiques.

A més, l’oficina de campaments i de desplaçats a la regió nord-est de Síria demana a les organitzacions locals d’ajudar els desplaçats. Recorda que cal oferir serveis bàsics urgentment per a aquesta gent. L’oficina s’ofereix a facilitar-los el pas per les cruïlles que controlen a la zona.