07.10.2016 - 14:30
Dilluns passat va ser el Dia Mundial de l’Hàbitat i hem volgut oferir dues visions sobre l’impacte que té en la salut de les persones el disseny de les ciutats on vivim. Soledad Román i Oriol Lladó reflexionen sobre aquest tema.
Per Soledad Román:
Definim l’hàbitat com “l’ambient que ocupa una població biològica. És l’espai que reuneix les condicions adequades per tal que l’espècie pugui residir i reproduir-se, perpetuant la seva presencia”. Des de fa uns anys, la ciutat és l’hàbitat per excel·lència per a més de la meitat de la població mundial i aquesta tendència no farà més que augmentar de manera accelerada en les pròximes dècades, de manera que al 2050 les ciutats ho seran per al 70%.
No obstant, la ciutat en la qual avui vivim s’enfronta a nous reptes que facilitin i facin possible una aspiració (i dret) universal: viure amb salut. Per què diem repte?
Doncs perquè la ciutat , tal i com ara la concebem i on vivim, és una ciutat que pensa en termes de temps i no de distància, com diu el professor José Fariña, catedràtic d’Urbanisme de la Universidad Politécnica de Madrid, en el seu excel·lent article “Rompiendo con el sedentarismo”. Un temps, a més, que es mesura a partir del transport motoritzat.
Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.
