Ciutadans fa llufa a Cornellà de Llobregat

‘Punxada total.’ Així s’expressava un simpàtic membre de l’equip de premsa de Ciutadans ahir al vespre quan va veure l’Auditori de Cornellà mig buit. Efectivament, el míting d’Albert Rivera i Inés Arrimada va fer llufa. No va arribar a omplir ni mitja entrada, i un oportú paravent va ser col·locat per a tapar els espais buits. A fora al carrer, a la mateixa hora, hi havia l’escena contrària. Es van veure moltes famílies de ‘pericos’ que anaven passant a peu cap a l’estadi Cornellà – el Prat, de camí cap a la victòria. Espanyol 1- València-0.

A les eleccions municipals passades les xifres a Cornellà van ser aquestes: podien votar més de 60.000 persones. 3.926 van escollir el partit de Rivera. 3 regidors i l’11% dels vots.

Albert Rivera va arribar tard i quan va entrar Inés Arrimadas ja acabava. Segons que sembla, Rivera arribava tard perquè s’havia entretingut amb l’agència de notícies AFP.  Com sempre, guapo i ensenyant pit, el senyor Rivera va parlar mitja hora. I l’home no va poder evitar de comentar la notícia del dia: la relliscada de Mariano Rajoy a Onda Cero. Rivera es desesperava: ‘Si el president del govern d’Espanya és incapaç d’explicar a la ràdio per què tenim la nacionalitat espanyola o no la tenim… Si ens ha de representar Rajoy en un envit com el d’Artur Mas, anem fins. I si Margallo ha de debatre amb Oriol Junqueras… A vegades penso: per favor, deixeu-nos guanyar i no digueu res. Cada vegada que un ministre bada la boca, o Rajoy fa això que fa a la ràdio, és com marcar-se gols a la porteria pròpia. Deixeu-nos guanyar; fa vuit anys que piquem pedra, ens coneixem Catalunya i no venim una vegada l’any.’

Deixeu-nos guanyar.

Albert Rivera, força fred durant la seva intervenció, només es va posar una mica sentimental quan va explicar què significa ser espanyol a Catalunya: ‘Ser espanyol a Madrid, Múrcia, Sevilla, Astúries, Extremadura… bé, té les seves dificultats. Potser no t’agrada què fa el govern, però un pot ser espanyol sense haver de donar explicacions. La cosa difícil és ser espanyol, i voler continuar essent-ho, essent alhora català, i a Catalunya. I això ho sabem nosaltres. No han de venir uns altres a donar-nos explicacions. Vénen aquí, desembarquen a la campanya, i se’n van quatre anys. Desapareixen del mapa.’

Aquesta idea, ‘els de fora’, Rivera la va insinuar més d’una vegada. Ell, el PP i el PSOE els dibuixa així. Tampoc, s’ha de dir, no va poder evitar d’insinuar que el procés és propi de dictadures. En fi. Les paraules són aquestes: ‘Jo sí que reconec que aquestes eleccions són molt importants. Però no són un plebiscit. En democràcia no hi ha plebiscits. Els plebiscits es convoquen en règims que no són democràtics. En democràcia hi ha eleccions.’ Ara, el to general de l’acte va ser més aviat apagat, sense estridències pels presents. En canvi, pels televidents… El públic, va fer de públic moderat: no va oferir ni crits ni ovacions. Res de masses exaltades.

Rivera va estar divertit fent mofa d’alguns cartells electorals de l’equip rival: ‘Hi havia un cartell que deia que en el país nou menjaríem gelat cada dia!’  Rivera, això sí, més d’una vegada va insistir que el 27-S la gent no podia fer pont. Els preocupa l’abstenció. Més que les fugues, que també. L’home va alertar més d’una vegada que els seus simpatitzants no acabin votant Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot. Ja ho havia fet abans Inés Arrimadas: ‘No cometem l’error de lliurar el nostre vot a un senyor que va reconèixer haver votat sí a la independència el 9-N. No ens equivoquem.’

Rivera va marxar tal com havia entrat. Amb tots els passos estudiats. Fotografia amb nens, i adéu-siau. Mitja hora de rellotge bilingüe: tres minuts de discurs en català, i 27 en castellà.

Demà serà precisament Rabell, i Pablo Iglesias, que vindran a Cornellà a fer el seu míting. De camí potser es trobaran aquesta curiosa imatge que vam veure ahir, una mica perduts pels carrers de Cornellà. El cartell del PP diu ‘Unidos ganamos’. I la marca de whisky JB, ‘Escapemos’. Dues maneres de veure-ho.

Els germans Muñoz, Estopa, ahir eren a Barcelona, a la festa dels vint anys de la sala Luz de Gas. Segons que va informar a Twitter el periodista Jordi Biancotto, van interpretar una versió d’una cançó de Joan Manuel Serrat: ‘Me’n vaig a peu’. Una tercera manera de veure-ho.