Ciutadans flaqueja amb el PP i la corrupció i es fa el valent contra la immersió

La negociació entre el PP i Ciutadans per a donar suport a la investidura de Mariano Rajoy, que es votarà la setmana vinent, ha posat de manifest la capacitat camaleònica del partit d’Albert Rivera d’adaptar el discurs i les exigències a les circumstàncies. I ha permès de comprovar com aquesta mà dura amb la corrupció en favor d’una regeneració democràtica que no s’ha cansat de defensar Albert Rivera no és pas tan ferma quan arriba l’hora de la veritat; i en canvi s’ha acabat veient, per enèsima vegada, com els uns i els altres s’entenen de meravella quan es tracta d’atacar l’ensenyament en català, mirant d’imposar al Principat de Catalunya allò que Bauzá va aplicar a les Illes, el trilingüisme.

El primer malabarisme discursiu d’Albert Rivera va ser poc abans i poc després de la campanya electoral, quan va dir primer que no pactaria amb el PP perquè Rajoy fos president i després va negar que hi hagués cap vet al president espanyol en funcions.

I durant la negociació recent amb el PP per a la investidura justament de Mariano Rajoy, Ciutadans ha abaixat el llistó d’exigència sobre la necessitat de combatre la corrupció i, en conseqüència, ha apartat tots aquells càrrecs públics. Als punts que Ciutadans va posar damunt la taula per a negociar hi havia l’exigència que els càrrecs encausats per corrupció haurien de deixar la seva responsabilitat. Però què entenem per corrupció? Segons la definició que han fet tots dos partits (el PP té una llista llarguíssima de càrrecs encausats a diferents administracions i institucions públiques), tan sols hi entrarien els casos que tenen a veure amb un enriquiment personal o amb un finançament irregular del partit. Però en quedarien fora els qui són encausats per prevaricació, negociacions prohibides a funcionaris i casos de tràfic d’influències, de malversació de diner públic i de suborn.

Amb aquest barem, quedaria fora d’aquesta classificació ben peculiar de casos de corrupció i de casos que no en són l’ex-batlle de Paterna Lorenzo Agustí, que fa poc fou condemnat a set anys d’inhabilitació per prevaricació. No solament això, sinó que tots els ex-regidors i assessors del grup municipal del PP de València no es veuria afectat, perquè els investiguen per emblanquiment de capital.

A Ciutadans es queixaven ahir que el PP no s’avenia a incloure les seves exigències en el document de negociació. Però no han tingut pas cap prevenció a l’hora d’enfocar una de les qüestions que per a ells és cabdal: la de combatre la immersió lingüística en català. I tampoc no han trobat que hi hagin posat cap però.

L’exigència de Ciutadans és que s’apliqui el trilingüisme a l’escola, a les comunitats amb llengua cooficial. És una pràctica que va engegar el PP de Bauzá a les Illes per posar fi a la immersió del català i arraconar l’ús de la llengua a l’ensenyament. A la negociació han arribat a demanar que s’exigís el compliment de les sentències judicials que hi havia hagut a Catalunya contra la immersió.

Sobre aquesta qüestió, Oriol Junqueras recordava avui que la competència en educació era de la Generalitat i ha subratllat que la immersió lingüística ja era trilingüe, perquè permetia d’adquirir els coneixements en llengua catalana, castellana i anglesa. I ahir la consellera Meritxell Ruiz va expressar la preocupació perquè es poguessin arribar a enviar inspectors per vetllar pel compliment de les sentències. Perquè el vice-secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, va declarar que proposarien que s’establissin ‘tots els mecanismes’ per a fer-les complir, per exemple ‘l’alta inspecció de l’estat espanyol’. ‘Enviaran inspectors estatals a controlar la llengua que utilitzen els nostres docents, com fa 50 anys?’, es demanava Ruiz.

‘És greu, i imprudent’
També n’ha parlat la secretària de política lingüística de les Illes, Marta Fuxà, en declaracions a VilaWeb: ‘Veig aquesta proposta amb preocupació, molta preocupació, perquè s’ha demostrat que la immersió lingüística, en el cas de Catalunya i també aquí a les Illes, ha estat fonamental i ha tingut efectes positius inqüestionables. Totes les xifres i estudis ho demostren. De fet, crec que és la garantia per a cohesionar una societat que té un impacte migratori tan gran.’

I afegeix: ‘Fer-ho d’una altra manera implica discriminar la població que no té accés al català perquè al seu entorn es parla una altra llengua. Així els marginem. Si volem que la gent d’aquí i d’allà se senti ciutadana de ple dret, com els qui han nascut aquí, la immersió lingüística és la millor manera per a garantir-ho. Posar en perill o qüestionar-ho em sembla molt greu i molt imprudent.’