Ciutadans es deixa abraçar per Vox per evitar l’enfonsament

Ciutadans no vol fer cap cordó sanitari a l’extrema dreta. Més aviat al contrari. Carlos Carrizosa acceptaria de bon grat els vots de Vox si tingués l’oportunitat de governar gràcies al seu suport. No els voldria dins un hipotètic govern, però acceptaria que l’ajudessin a girar full del procés i tampoc no descarta de coincidir-hi en votacions a l’hemicicle. “Evidentment, podem votar i rebre els vots de tothom. Nosaltres, al parlament, no farem cordons sanitaris amb ningú”, ha dit en una conferència de premsa a l’ACN. Una investidura és impossible i sembla molt difícil que pugui ser soci de qualsevol govern, perquè els sondatges pronostiquen una gran caiguda de Cs, però deixa clares les regles del joc amb què es volen moure al parlament. Si Vox ja ha mimetitzat, i portat a l’extrem, els trets del llenguatge parlamentari que Cs ha exhibit durant anys, després del 14-F caldrà veure fins on pot arribar el joc de miralls si l’extrema dreta entra a l’hemicicle.

Cs té una important frontera electoral oberta amb la candidatura d’Ignacio Garriga, i en aquesta campanya hi marca les mínimes distàncies per a no espantar, potser, l’electorat que pot dubtar entre les dues butlletes de vot. Carrizosa critica el “racisme, el classisme i la xenofòbia” de Vox, però hi comparteix l’objectiu de liquidar l’independentisme i centrar l’acció política en allò que consideren que són els problemes reals dels catalans. D’aquí vénen les possibles coincidències en el vot. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió, un 6,3% del seu electorat de fa tres anys es decanta ara per Vox, una mica menys del que se li’n va al PP (11,1%) i al PSC (4,8%), que fa temps que viu un transvasament de vells electors de Cs. Un detall: al debat de candidats de RTVE, es podia veure Carrizosa molt nerviós quan el cap de cartell de Vox prenia la paraula, i unes quantes vegades intentava intervenir després per a reblar el clau. També ha provat d’atreure l’electorat espanyolista més radical amb la publicació d’un vídeo que compara protestes independentistes amb l’assalt al capitoli nord-americà agitat per l’ex-president Donald Trump.

Ciutadans rema contra tots els pronòstics, a la desesperada. Ha fet una campanya publicitària erràtica que va aixecar burles a les xarxes. Va haver de retirar les banderoles on, amb el lema “Vota abraçada”, apareixien unes histriòniques imatges de persones abraçant-se extretes del banc d’imatges Shutterstock, que no permet que es facin les seves fotografies per a propaganda política o partidista. Volien ser el símbol d’una suposada voluntat de retrobament dels catalans. També ha utilitzat l’estètica tipogràfica d’un antic cartell electoral d’ERC per a formar el lema “Independitza’t”. “Independència és que ningú et digui com pensar, parlar o sentir-te”, diuen. Des de Vox, els han acusat d’acceptar el “marc mental” independentista. Qui els hauria dit, fa tres anys, que algú gosaria donar-los lliçons d’espanyolisme?

Malgrat tot, Ciutadans es nodreix de la il·lusió que aquesta no és la primera vegada que els sondatges els infravaloren i prova de vendre que, amb un nombre tan alt d’indecisos i una abstenció elevada, pot passar qualsevol cosa. Sembla poc més que una ficció. El vot útil de l’anomenat constitucionalisme migra ara al PSC, que retreu a Cs que no gosés sotmetre’s a un debat d’investidura al començament de la legislatura. El PP també ho recorda insistentment a Inés Arrimadas. El PP, de fet, també ha refusat formar un cordó sanitari amb Vox i accepten de sumar-hi els seus vots. Però, tornant al vot útil, si Salvador Illa és la nova Arrimadas, quin paper reserva el 14-F a Carlos Carrizosa? Podria ser la crossa d’un govern liderat pel PSC si la suma parlamentària ho fes possible, en cas que els partits independentistes no mantinguessin la majoria absoluta. Per mirar de retenir una part del seu antic vot, Carrizosa avisa que Illa repetirà el tripartit. I proposa, al mateix temps, que li donin vots per a pactar un govern amb el PSC. També al·lega que els socialistes no els podran substituir mai en l’oposició a la corrupció, en la “fermesa” contra tot allò que anomenen nacionalisme català o en la política de pactes a l’estat espanyol.

En política, les aliances defineixen els qui les fan. La situació no és extrapolable a Catalunya però una mostra de la seva política de pactes a l’estat ja s’ha vist a Madrid, Múrcia o amb el govern d’Andalusia, presidit pel PP en coalició amb Cs i que governa gràcies al suport de Vox. Aquest és el govern ideal a qui voldria donar suport Ignacio Garriga.

La realitat és que Cs pot passar de ser la primera força al parlament, amb 36 escons, a enfonsar-se fins a 12 o 13, segons el darrer sondatge del CEO. Un resultat que els deixaria una mica per sobre dels 9 diputats que van obtenir el 2012 i lluny dels 25 del 2015. Sembla que de res no els ha servit el fitxatge de la periodista Anna Grau, número dos per Barcelona, ni el fet que Arrimadas s’hagi abocat en la campanya electoral per a provar de parar un cop semblant al que el partit ja va viure al congrés espanyol a les eleccions del 10-N, quan va perdre 47 diputats i va caure fins a 10. Aquell descens va acabar la carrera política d’Albert Rivera. Una patacada equivalent al parlament pot ser el principi de la fi de Cs a Catalunya? Hi ha una dada demolidora amagada entre tants percentatges com projecta el CEO. Només un 23,8% de l’electorat que els va votar el 2017 ho tornaria a fer ara. No hi ha cap altre partit que tingui una fidelització tan baixa, i fa pensar en el pitjor pronòstic per a Carrizosa.

El vídeo

La plataforma Casa Nostra, Casa Vostra denuncia en aquest vídeo que un milió de persones no podrà votar en aquestes eleccions. Amb Òmnium Cultural i el sindicat de venedors ambulants Top Manta, han engegat una campanya que denuncia la vulneració de drets als immigrats que no poden votar.

1 milió de persones residents a Catalunya no podran votar el #14F.

Si no tens previst anar a votar, cedeix el teu vot a algú que no pugui.#1MiliódeVots

Comparteix-ho! pic.twitter.com/SnS7dJoscT

— CasaNostraCasaVostra (@volemacollir) February 3, 2021

La xifra

El candidat de Vox ha estat entrevistat avui a TV3 i a Catalunya Ràdio, que han de donar cobertura mediàtica al partit d’extrema dreta perquè ho ha determinat la junta electoral. La periodista Lídia Heredia ha posat en evidència que Ignacio Garriga no sap quin és el pressupost global de la Generalitat, quan li ho ha demanat. “Altíssim, crec que eren 27 milions“. “Són 30.000 milions d’euros”, li ha replicat Heredia.

La fotografia

Heus ací una imatge dels EPI que es faran servir a Barcelona per protegir els membres de les meses quan hagin de votar els electors malalts pel coronavirus i els contactes estrets en aïllament.