21.05.2019 - 15:36
|
Actualització: 21.05.2019 - 15:53
Hectàrees senceres de cítrics sense collir, molta fruita caiguda al terra i liquidacions, en alguns casos, a preu zero. Aquest és la situació que viu el sector dels cítrics del País Valencià i el Principat a ple mes de maig, quan habitualment la temporada està a punt d’arribar a la seva fi.
Pagesos, comercialitzadors i cooperatives avisen que difícilment una altra campanya similar i, per això, reclamen a la Unió Europea que reguli les importacions davant del dúmping social i ambiental que apliquen països tercers. Es tracta apunten, d’un problema que va molt més enllà de l’acord que ha permès Sud-Àfrica inundar dels cítrics el mercat a principis de la temporada. També arriba molta fruita d’Egipte o Turquia produïda en condicions laborals i ambientals impensables en territori europeu, així com també el control oligopolístic sobre el mercat que exerceixen els grans distribuïdors.
‘S’han ajuntat molts factors en una sola campanya i veig molt difícil que tenint dos any seguits com aquest molts agricultors ho puguin suportar’, avisa Farid Mourtari, que amb només 24 anys ha aconseguit tirar endavant amb èxit un magatzem de comercialització de cítrics i fruita a Alcanar. Dins d’aquesta conjunció que explicaria l’enfonsament dels preus de mandarines i taronges fins a nivells mai vistos durant les últimes dècades cal incloure els aiguats de la passada tardor. Clients i importadors de l’Europa central han tingut temor a l’hora de compra la fruita, per l’afectació que l’aigua tingués sobre el producte i a les seves condicions de transport, apunta Mourtadi. Tampoc el clima i les prou benignes temperatures d’aquests mesos d’hivern al continent han animat precisament la compra de cítrics, en un moment general de certa crisi de consum.
Però per sobre de contratemps climàtics puntuals o la contracció del consum, el factor estructural continua marcant la pauta d’un mercat europeu controlat oligopolísticament pels interessos de la gran distribució La munió de productors i petits comerciants es declara impotent: no disposen d’armes per plantar cara al control que exerceixen les vuit o nou grans empreses de la distribució que imposen la seva llei, preus i condicions. Paral·lelament, han de fer front a les importacions massives de països tercers: malgrat l’abundància de cítrics autòctona d’aquesta campanya, els cítrics de països de la conca del mediterrani han inundant a preus regalats les lleixes dels supermercats europeus a preus irrisoris i en condicions sanitàries qüestionables.
Sudàfrica, Turquia i Egipte
L’acord comercial entre la Unió Europea i els països de l’Àfrica Meridional, Sudàfrica principalment, que permet la importació massiva des d’aquests països a preus molt baixos, va fer esclatar la crisi a principis d’aquesta mateixa campanya. La mandarina tardana provinent d’aquesta regió austral té una gran acceptació en un moment de la campanya on a Catalunya i al País Valencià només es cullen les varietats més primerenques, encara no del tot madures.
Avançada ja la collita, a principis d’any, les entrades massives de cítrics de Turquia, Egipte, Marroc i altres països de la conca mediterrània han acabat complicant encara més la situació. ‘Saturat i amb menys consum de l’habitual, el mercat ha col·lapsat amb una crisi de preu’, resumeix Federico Tarazona, director de la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. L’entitat ha mogut enguany 27.000 tones de cítrics, un 15% més que l’anterior. Per contra, però facturarà un 20% menys.
‘Europa ha acabat menjant totes les taronges i clementines de tots els anys. Primer va agafar aquesta part de mercat Sudàfrica, i després una altra part molt important Turquia, Egipte, Algèria i una part Marroc. Catalans i espanyols ens hem quedat molt apartats del mercat europeu: enguany no passarem dels 2 milions de tones que entràvem a Europa quan normalment eren més de tres, perquè aquesta gent ha agafat aquesta part de mercat que, per preu, a nosaltres ens resulta impossible treballar’, raona el citricultor i exresponsable del sector a la Unió de Pagesos, Carlos Roig.
La qüestió del dúmping, doncs, es converteix una de les claus explicatives de la situació d’ofegament sistemàtic que pateixen els citricultors i els agricultors en general. La competitivitat dels preus dels cítrics de molts països en vies de desenvolupament es basa, principalment, en un preu de la mà d’obra molt més baix, gràcies a unes condicions socials i laborals més que precàries. ‘A Egipte paguen uns jornals que nosaltres no podem assumir, perquè no és humanitari’, raona Mourtadi. D’altra banda, l’estricta normativa europea que han de complir els productors, pel que fa als tractaments fitosanitaris o garanties de sanitat per al transport dels fruits, són molt més flexibles o inexistents per a aquestes importacions.
Controls sanitaris i de qualitat
‘Treballem en un context econòmic, social i de productes fitosanitaris per protegir el consumidor i el medi ambient que no són similars als de la nostra competència. Si no podem igualar les condicions de treball hi ha dúmping social i ambiental del producte que entra de països tercers. Volem garantir que el consum rebi un producte amb un preu adequat per mantenir l’activitat i de forma sostenible, que garanteixi la salut i el medi ambient. Si les autoritzats no fan això i prioritzen l’entrada de països tercers, destruirem tot el teixit socieconòmic de l’Europa rural’, conclou Tarazona.
En aquestes condicions, addueixen, totes les teories que preconitzen els suposats beneficis d’un hipotètic lliure mercat s’ensorren i deixen de tenir qualsevol sentit. Fins i tot Mourtadi, d’origen marroquí, es mostra partidari a tancar les fronteres a les importacions d’aquest i altres països per protegir els citricultors autòctons i només permetre-les quan l’oferta pròpia no es pugui cobrir la demanda. ‘Hem de ser fidels als nostres agricultors. Treure rendibilitat més de la proximitat que no dels quilòmetres que hem de fer per importar’, raona el jove empresari, que demana a les autoritats europees un control i regulació més estricta per obligar el sector a complir els requisits administratius i evitar el frau –com la venda de productes importats amb etiquetes autòctones-.
‘Què passarà en endavant a Europa amb els pagesos que produeixen aliments? Què passa amb la sobirania alimentaria? No pot ser que haguem de competir sense cap regla de joc amb els que ens ve de fora, en temes regles socials, aquí l’economia és la que és. És molt difícil competir així i volem que els nostres consumidors tinguin més seguretat en el consum d’aliments. Per què el que es produeix aquí ha de tenir unes garanties molt especials i el que entra de fora s’ho han de menjar sabent que poden haver residus de moltes coses que no són normals?’, inquireix Roig a les autoritats comunitàries.
Brussel·les nega que el problema sigui l’acord amb Sud-àfrica
La Comissió Europea admet les dificultats en el mercat dels cítrics durant la primera part de la temporada però les atribueix a múltiples factors, relacionats ‘majoritàriament amb les condicions de la producció’. En una resposta escrita a preguntes de l’ACN, la CE diu que no té proves que la difícil situació del mercat sigui el resultat de l’augment de les importacions de països tercers, especialment de Sud-àfrica i Egipte.
‘Les importacions durant el període cobert per l’acord amb Sud-Àfrica (del 16 d’octubre al 30 de novembre) del 2018 van ser significativament més baixes que el 2017 (un 39% més baixes) i van suposar només un 2% de les importacions anuals’, expliquen des de la CE.
De fet, l’executiu comunitari argumenta que mentre hi ha hagut una collita més gran de l’habitual, el mercat ha hagut de fer front a una demanda més baixa per part dels consumidors. A més, assenyala que la calor prolongada de l’estiu i la sequera també han resultat en fruites de mida més petita a l’inici de la temporada, que habitualment resulta en preus més baixos.
En tot cas, la Comissió puntualitza que segueix atentament la situació al mercat dels cítrics per detectar qualsevol pertorbació externa que afecti el mercat de la UE per respondre-hi “de forma adequada”. Un exemple del seguiment assenyalat per l’executiu comunitari és la iniciativa d’un observatori del mercat de la UE de les fruites i les hortalisses, que inclou també el mercat dels cítrics.
Serret alerta de més riscos i apel·la l’estat espanyol
La delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret, apunta que la situació és complexa i destaca les demandes a Brussel·les perquè pugui fer ‘totes les accions de promoció’ dels mercats de la UE i les produccions catalanes, valencians i espanyoles.
L’exconsellera d’Agricultura posa el focus en una altra derivada dels acords comercials amb l’Àfrica i afegeix que ‘el que convindria a curt termini i que correspon a l’estat espanyol és poder millorar i augmentar tots els controls sanitaris’. Segons explica, a través de les importacions amb alguns països africans han entrat noves malalties que estaven “erradicades” i plagues per les quals, assegura, no hi ha productes autoritzats a Europa.
‘Això és una responsabilitat compartida entre la Comissió Europea i l’estat’, insisteix, demanant que es reforcin els controls a les zones frontereres i s’introdueixi una ‘clàusula de salvaguarda que pogués posar els límits a les importacions de productes d’aquests països, Sud-Àfrica o Egipte, que estan col·lidint amb els mercats de les nostres produccions’.
