30.03.2025 - 21:40
El cineasta Hamdan Ballal, coautor del documentari No other land, premiat amb l’Oscar d’enguany, ha estat víctima d’una agressió brutal. Primer un grup de colons israelians el va apallissar a Susiya, el seu poble de la Cisjordània ocupada. Tot seguit fou detingut per la policia quan era atès per una ambulància. Després va passar una nit detingut en una base militar, on els militars el van mantenir emmanillat, amb els ulls embenats, mentre dos soldats li pegaven a terra, segons els seus companys. Les pressions nacionals i internacionals han aconseguit que l’alliberessin ràpidament.
Segons que van declarar a The Guardian testimonis dels fets, un grup d’uns quinze colons armats el van atacar i el van ferir al cap i a l’estómac. Duien porres, ganivets i almenys un rifle d’assalt, i molts anaven emmascarats. També van llançar pedres contra els vilatans palestins i rebentaren un dipòsit d’aigua.
Basel Adra, l’altre codirector palestí del film, va presenciar l’atac al poble de Ballal i qualificà d’horrible la violència utilitzada, en declaracions als periodistes del The Guardian. “Eren dotzenes de colons. La policia hi era des del començament i no hi va intervenir. Mentre els soldats ens apuntaven amb armes, els colons van començar a atacar les cases dels palestins. Hamdan va provar de protegir la seva família i els colons l’atacaren. Els soldats disparaven a l’aire per evitar que algú l’ajudés. Ell cridava demanant auxili. Després, l’exèrcit el va segrestar.”
L’ONG israeliana B’Tselem coincideix amb aquesta versió: els colons van atacar residents i activistes, les seves cases i propietats, i els van robar les pertinences. Els militars i la policia no van fer res. A més de Ballal, dos palestins més van ser detinguts. Policia i militars van permetre que els colons se n’anessis sense actuar.
Sembla una seqüència real de No other land, realitat per un equip mixt de palestins i israelians, Yuval Abraham, Basel Adra, Hamdan Ballal i Rachel Szor, guanyador de l’Oscar d’enguany al millor llargmetratge documental. El film es basa en cinc anys d’enregistraments a les viles de Masafer Yatta, on viuen els dos realitzadors palestins, Adra i Ballal. L’atac a Ballal demostra que la denúncia feta al documentari és plenament vigent.
Les filmacions de No Other Land mostren el comportament violent i menyspreatiu dels colons, molts encaputxats a l’estil de Ku Klux Klan, mentre enderroquen cases i escoles i destrueixen pous d’aigua i carreteres. Es veu com la policia i els militars israelians observen els fets sense actuar, o bé utilitzant la força, també, contra la població palestina i les seves propietats.
De fet, els realitzadors activistes, arriscant la vida, van filmar en directe, durant cinc anys (2019-2023), els atacs indiscriminats dels colons i dels militars. Ens aporten les imatges reals, verídiques, d’allò que hem llegit durant anys a la premsa. És inapel·lable. Il·lustra perfectament, de vegades amb trets i ferits, l’actitud violenta i d’apartheid del poder israelià contra els palestins per expulsar-los de les seves terres, on viuen d’ençà de temps immemorials.
L’excusa, en el cas del film, és que hi ha una ordre oficial de demolició per a destinar aquelles terres a una zona d’entrenament militar. Els soldats enderroquen les cases violentament, cedeixen els terrenys als colons ultres, i els palestins que no se’n volen anar lluny, es troben obligats a viure en coves. És un bon treball periodístic de denúncia, impressionant, corprenedor.
Les imatges dels fets no tenen justificació, ni en boca dels millors i més pèrfids polemistes a sou del govern de Netanyahu i de la seva àmplia galàxia d’influències als mitjans de tot el món. Com hem vist ara en el cas dels creadors de No Other Land, l’odi i la venjança ja s’estén contra els periodistes, els cineastes, els artistes, els dissidents i els representants de la cultura crítica. L’estratègia autoritària de sempre.
“No ha estat cap error, l’objectiu era ell”
No és pas la primera vegada que els directors del film han estat atacats per colons. En sortir en llibertat, Ballal va declarar a l’agència EFE que la seva vida i la dels altres realitzadors “perillen”. Diu que els colons li van pegar durant quinze o vint minuts; després els soldats el van fer callar perquè estava detingut i li van negar atenció mèdica.
Basel Adra, l’altre palestí director del film premiat, diu que està segur que la pallissa i la detenció tenen a veure amb el film i que no té cap dubte que els colons que van assaltar dilluns el poble de Susiya, a Masafer Yatta, saben qui és el seu company.
L’advocada israeliana de Hamdan Ballal ha declarat a El Diario: “No ha estat cap error, l’objectiu era ell.” Segons l’activista israelià Jeff Halper, a Ballal després de ser apallissat pels colons, el van deixar en mans d’una unitat militar composta per colons radicals uniformats, anomenada Frontera del Desert, que el van lliurar a una unitat militar regular.
Segons el Centre per a la No-Violència Jueva (CJNV), cinc activistes jueus nord-americans que es van presentar al lloc dels fets per a documentar l’atac també van ser víctimes de la fúria dels colons, que els agrediren i els apedregaren el seu cotxe amb ells a dins.
La policia israeliana va fer un comunicat confirmant que tres palestins havien estat detinguts per “llançament de pedres i més materials i per haver posat en perill la seguretat regional”. No esmenta l’agressió a Ballal i els altres dos activistes palestins detinguts amb ell.
No other land i l’Oscar no han caigut gens bé al govern israelià, ni als colons radicals, ni a l’extrema dreta internacional pro-Israel. Ho va deixar ben clar el ministre de Cultura israelià, Miki Zohar, en un comunicat: “És un moment trist per al món del cinema. En compte de presentar la complexitat de la nostra realitat, els cineastes van optar per repetir narratives que distorsionen la imatge d’Israel al món.”
Una llarga polèmica
No other land no és polèmica tan sols a Israel, on el govern l’ha censurada en les projeccions públiques. Als EUA encara no ha trobat distribuïdora.
Tant el contingut del film com les reaccions polèmiques i, fins i tot, repressives i violentes contra l’obra i els seus autors, ens ofereixen, en el fons, un marc ben clar de la verinosa controvèrsia i les manipulacions que de fa temps envolten el conflicte de Gaza. Repassem els fets.
Com ja he anat explicant en articles anteriors, No other land és marcat per la polèmica des que va obtenir dos premis (millor documentari i premi del públic) al darrer Festival de Berlín. Les paraules d’agraïment que els dos directors van expressar des de l’estrada van posar en peu de guerra l’extrema dreta alemanya.
Abraham va dir: “Basel i jo tenim la mateixa edat. Jo soc israelià, Basel és palestí. Ara som davant vostre, però d’ací a dos dies tornarem a una terra on no som iguals. Jo visc sota una llei civil i Basel, sota la llei militar. Vivim a trenta minuts l’un de l’altre. Jo tinc dret de vot. Basel, no. Jo sóc lliure de moure’m per on vulgui en aquella terra. Basel està, com milions de palestins, tancat a la Cisjordània ocupada. Aquesta situació d’apartheid entre nosaltres, aquesta desigualtat, s’ha d’acabar.”
I Basel: “És el nostre primer film. Fa molts anys que la meva família ha anat filmant la nostra comunitat, esborrada per aquesta ocupació brutal. Sóc ací celebrant el premi, però també em costa molt de celebrar-lo perquè hi ha desenes de milers de persones del meu poble víctimes de les matances d’Israel a Gaza. Masafer Yatta, la meva comunitat, també és arrasada per excavadores israelianes. Ja que sóc ací a Berlín, demano una cosa: que Alemanya respecti les demandes de l’ONU i deixi d’enviar armes a Israel.”
Com a reacció, el batlle de Berlín, el conservador Kai Wegner, va dir que la ciutat estava “fermament” a favor d’Israel. Ell i més polítics, seguint la línia habitual contra tota crítica o demanda humanitària, van qualificar els discursos de Yuval i Basel de “antisemites”, paraula que va excitar l’extrema dreta alemanya i els ultranacionalistes jueus a Cisjordània i originà amenaces de mort a ells i les seves famílies. Una actitud que ha anat creixent de llavors ençà, contra els dos directors i la resta de l’equip. Paral·lelament, és clar, a l’elogi majoritari de la crítica i del públic arreu del món. Fins ara que els colons israelians han apallissat i la policia ha detingut un membre de l’equip de direcció.
Els directors de la Berlinale van decidir de revocar les invitacions a polítics de l’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD). De primer, els hi havien convidat al·legant que tenien representació parlamentària, però a causa de les protestes van fer marxa enrere. L’activisme radical pro-israelià va actuar contra alguns actes del festival.
Aquells dies el codirector israelià Yuval Abraham va denunciar públicament que rebia amenaces de mort i que havia hagut de cancel·lar el seu vol de tornada. “Això em passa des que mitjans israelians i alemanys han qualificat absurdament el meu discurs de ‘antisemita’.” L’acusació era, a més d’absurda, injusta i patètica, perquè Yuval és descendent de supervivents de l’Holocaust. Que ara els còmplices dels neonazis alemanys el titllin a ell d’antisemita és una monstruositat. És clar que qualificar de “antisemita” tota persona que critica Israel o denuncia el genocidi palestí és la pràctica utilitzada arreu del món pels defensors de Netanyahu.
Com que la intolerància populista d’extrema dreta no té fronteres, quan els van concedir l’Oscar al millor llargmetratge documental, també va saltar la polèmica als mitjans i xarxes socials americanes i europees pels seus discursos. Què van dir? Allò que pensa molta gent. Van demanar d’aturar la neteja ètnica del poble palestí i una sortida política sense supremacia dels drets nacionals d’ambdós pobles. També van criticar la política exterior dels EUA “que ajuda a blocar el camí cap a la solució dels dos estats”.
La violència dels colons s’ha agreujat amb la guerra
L’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de l’ONU, esmentada en els reports d’Amnistia Internacional, informa que el 2024 ha estat el pitjor any de violència de colons a tota la Cisjordània ocupada, inclòs el Jerusalem Oriental, des que l’organització va començar el seu registre, fa vint anys. Del 7 d’octubre de 2023 al 31 de desembre de 2024, l’OCAH ha documentat 1.860 casos de violència de colons que han motivat el desplaçament de més de 300 famílies (1.762 persones, de les que 856 eren menors). Els atacs han passat d’una mitjana de dos el dia el 2022, a quatre el dia el 2024.
Segons AI, els colons tenen una impunitat gairebé total per a exercir la violència contra la població palestina. Yes Dinh, grup de drets humans israelià, informa que, entre el 2005 i el 2024, el 94% de les investigacions de la policia sobre la violència dels colons contra persones palestines de Cisjordània s’han arxivat sense acusació formal. A més, el 21 de gener, el president dels EUA, Donald Trump, va revocar totes les sancions nord-americanes imposades a colons israelians violents.
Malgrat que el Tribunal Internacional de Justícia va declarar, en una opinió consultiva del juliol del 2024, que la presència d’Israel en el Territori Palestí Ocupat era il·legal i en va demanar el desmantellament en un termini de dotze mesos, els estats no han pres mesures per a fer-ho.
Aquests darrers dies s’han succeït manifestacions de gruix per a demanar la fi de la guerra. Tant d’israelians a Tel-Aviv i Jerusalem contra Netanyahu, com de palestins a Gaza contra Hamàs. Aquesta és molt significativa perquè és la primera i l’única que s’ha organitzat a la franja des que començà el conflicte.
