Enquestadors del CIS no deixen respondre en català en l’enquesta sobre les eleccions a Catalunya

Els enquestadors del Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) que fan les enquestes per al sondatge de les eleccions a Catalunya del 12 de maig no entenen el català. I no tan sols això: si, tanmateix, l’enquestat vol respondre en català a les preguntes que li fan durant un quart en relació amb la intenció de vot, la valoració dels candidats i les preferències i preocupacions polítiques, l’enquesta s’acaba de seguida. Aquests darrers dies, alguns afectats ho han denunciat a les xarxes socials, i VilaWeb ho ha pogut confirmar. El CIS encara no ha sabut donar una resposta a una situació com aquesta i, ara com ara, s’ha limitat a expressar estranyesa.

Però, efectivament, si més no, en una enquesta del CIS sobre les eleccions catalanes feta el 21 d’abril al matí, hem comprovat que el fet de voler-hi respondre en català era un impediment. L’enquestador informa en castellà de l’estudi que fan en relació amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. Després d’una primera resposta en català, l’enquestador li diu que no l’entén, que li parli en castellà; i l’enquestat li insisteix que vol respondre en català, que hauria de ser possible, sobretot tenint en compte que l’estudi és sobre unes eleccions que es fan a Catalunya. Però la resposta és que, si la persona enquestada continua parlant en català, no serà possible de continuar, que no pot anar mirant d’entendre què li diu ni de traduir cadascuna de les respostes que li vagi donant, que gràcies i bon dia. I penja.

El fet de deixar fora una part de possibles enquestats pel fet de voler respondre en català pot crear un biaix en les respostes, tot i que el CIS mateix informa a la seva web que “no es pot incloure cap mena de biaix ni influència” en les preguntes que es fan en relació amb les enquestes.

Però, precisament, una de les preguntes que es formulen en aquest sondatge sobre el 12-M és la del sentiment de pertinença a Catalunya o a Espanya, en què s’ofereixen les opcions següents: tan espanyol com català, més espanyol que no català, més català que no espanyol, només espanyol o només català. I també es demana als entrevistat, amb una pregunta oberta, quin és el principal problema que té ara mateix Catalunya. I un dels temes centrals d’aquesta pre-campanya entre els candidats és el de la situació de la llengua a Catalunya, la preocupació per la davallada de l’eix social del català i, més concretament, l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola.

Aquesta enquesta del CIS sobre les eleccions del 12 de maig demana la intenció de vot i la identificació sobre les propostes dels actuals partits amb representació al Parlament de Catalunya, afegint-hi també Alhora i Aliança Catalana. I demana igualment la valoració, en una escala de l’1 al 10, dels caps de llista de tots els partits, incloent-hi també Clara Ponsatí i Sílvia Orriols. També hi ha preguntes sobre el grau de coneixement dels candidats, sobre qui creu l’enquestat que seria el millor president, sobre el record de vot i sobre la identificació en relació amb l’eix polític esquerra-dreta. Així mateix, hi ha un plec de preguntes sobre la intenció de vot en unes eleccions a les corts espanyoles, i sobre qui creu que seria “el millor president del govern”. De quin govern? “Del govern de la nació”, aclareix l’enquestador.