07.07.2023 - 21:40
A TikTok i a Instagram és com més va més fàcil de topar amb vídeos d’influenciadores que retransmeten amb pèls i senyals com ha estat la seva operació de nas o de pits. També és habitual veure fotografies de l’abans i el després. Unes imatges que calen entre la gent més jove, que s’hi emmirallen i que s’entesten a voler reproduir-les. De fet, gairebé el 90% dels professionals creu que les xarxes socials influeixen força o molt a l’hora de fer-se un tractament o una intervenció estètica. Entre una cosa i una altra, les persones que decideixen de passar per la sala d’operacions per fer-se alguna mena de retoc estètic són com més va més joves. “Les xarxes socials són el màrqueting d’avui dia i sotmeten la persona, sobretot els joves, a un examen diari en el camí que creu que condueix a l’èxit”, diu Ana Margarita, doctora i presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE).
Influència de les xarxes socials
Les xarxes han tingut un paper cabdal en el fet que persones com més va més joves vulguin modificar allò que consideren imperfeccions del seu físic amb una intervenció de cirurgia estètica. “La gent jove veu un patró en els influenciadors que els serveix d’exemple. Els veuen perfectes, guapos i que en tot moment estan esplèndids. Ara bé, sovint la realitat no té a veure amb el que es mostra a Instagram”, assegura Jordi Mir, doctor i vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE.
Aquesta reducció de l’edat, Mir l’atribueix, en primer lloc, al fet que els joves consumeixen molt més contingut per les xarxes socials i, en segon lloc, que és un col·lectiu molt influenciable. Una mirada que comparteix Andrea Arroyo, psicòloga i membre del Grup de Treball TCA i tractament psicològic de l’obesitat: “Els joves es troben en una etapa vital molt vulnerable, són en un punt d’immaduresa emocional. No tenen eines per a gestionar segons quins conflictes interns als quals estan exposats i les xarxes socials donen molta importància al físic, són una eina que fa de mirall social i que alimenta el perfeccionisme. Això els fa trontollar la seguretat en si mateixos”, explica.
La importància dels filtres i la rebaixa d’expectatives
La influència va molt més enllà. Molts professionals demanen que els clients hi vagin amb una imatge que els serveixi a ells de referència. I darrerament es troben que moltes d’aquestes fotografies són de famosos i, fins i tot, imatges amb filtres d’Instagram: “Hem detectat imatges que tenen filtres i els hem hagut d’avisar que nosaltres no podríem aconseguir aquell resultat. Ens han arribat a demanar el nas o els pits que han vist a TikTok o a l’Instagram d’una influenciadora. En molts casos, amb una imatge feta amb un filtre”, assenyala Mir.
De fet, els filtres a les xarxes fa temps que existeixen, però com més va n’hi ha més i de més sofisticats. Alguns, simplement, canvien les tonalitats de la imatge, però n’hi ha d’altres que modifiquen la cara en un segon: arrodoneixen el nas, marquen els pòmuls, canvien el color dels ulls, els fan ametllats, fan que els llavis siguin més gruixuts… Darrerament, en corre un de molt realista, l’anomenat Bold Glamour.
Aquesta mena de filtres obren la porta a un terreny perillós, perquè tenen un impacte directe en l’autoestima dels més joves, que veuen que amb un sol clic poden aconseguir el rostre que desitgen. Un rostre totalment allunyat de la realitat i que alhora perpetua l’ideal de cares i pells perfectes. Segons que explica Arroyo, han estat un punt d’inflexió: “Hi ha molts joves que van a les clíniques estètiques amb una imatge que té un filtre. Això demostra la manca de realitat, la llunyania que han ocasionat els filtres i també la manipulació que impliquen. Com que això no està regulat de cap manera, influir sobre els joves és molt fàcil.” A més, també generen unes necessitats noves que fins aleshores molts joves potser no s’havien ni plantejat: tenir el nas més estret o la mandíbula més marcada.
Aquestes demandes obliguen els professionals a moure fitxa i a rebaixar les expectatives dels pacients, perquè són falses i irreals: “A la nostra consulta, a un pacient de cada deu li diem que no l’operarem. Ho hem de fer quan veiem que té unes expectatives a les quals no podrem arribar. A mi m’agrada que portin una foto perquè també ens permet de detectar si la persona s’ha fet falses il·lusions, si el cos de la persona de la imatge té res a veure amb el seu…”, explica Mir.
Els trastorns de la conducta alimentària o els trastorns mentals, quin paper hi fan?
Un nivell baix d’autoestima pot ser un factor determinant a l’hora de fer-se un retoc estètic: “Si tu no tens una bona concepció de tu mateix, és molt més complicat fugir dels estereotips de bellesa i no caure en les trampes de complir els cànons imposats. Una persona que no té autoestima serà molt més fàcil que busqui l’aprovació per mitjà del seu aspecte físic”, diu Arroyo. I afegeix que també depèn molt dels contexts socials: “N’hi ha que són més saludables i n’hi ha en què estàs molt més exposat físicament: les discoteques o esdeveniments en què la vestimenta és fonamental acostumen a causar més inseguretats sobre l’aspecte físic. També passa amb l’esport: no és igual fer ballet que futbol.”
Per mirar d’evitar que hi hagi gent que vulgui resoldre amb les operacions estètiques problemes emocionals o psicològics, hi ha molts psicòlegs que fa temps que demanen que es faci una valoració mínima de l’estat psicològic i emocional dels pacients abans de sotmetre’s a una intervenció d’aquesta mena: “Hem de poder detectar si hi ha algun trastorn que faci contraproduent l’operació estètica. Igual com es fa un preoperatori o una analítica, s’ha de fer una valoració de l’estat mental del pacient”, diu Arroyo. Assenyala que caldria estar especialment alerta en trastorns de la conducta alimentària, trastorns adaptatius (si acaben de sortir d’una etapa difícil, d’una separació, d’un acomiadament de la feina), trastorns d’estat d’ànim (depressió o ansietat), trastorns afectius i trastorns vinculats amb les relacions socials.
Unes conductes que ja fan saltar les alertes als doctors en cirurgia estètica: “A vegades detectem que hi ha pacients que tenen depressió i que veuen la cirurgia com una oportunitat per a combatre-la, i no. Per exemple, si ens expliquen que tenen una crisi amb la parella, que són a punt de separar-se i que es volen operar els pits, hem de vigilar”, diu Mir. Per percebre aquesta mena de conductes, són clau les dues primeres sessions amb el doctor.
Els joves prioritzen els resultats i el preu baix
Els experts expliquen que hi ha dos moments vitals en què la gent decideix de fer-se alguna mena d’intervenció estètica: “Hi ha una onada entre els vint anys i els trenta; i una altra, és entre els quaranta i els cinquanta. A la segona onada la població és adulta i prioritza la seguretat i la salut. En canvi, les persones de divuit i vint anys només cerquen el resultat i això és un perill”, diu Mir. Un resultat que, a més, volen aconseguir amb la menor inversió econòmica possible. De fet, els preus poden variar molt segons la clínica, i com que els joves no acostumen a tenir una independència econòmica absoluta, opten per clíniques més barates: “La gent jove mira molt més el preu i acostuma a triar una clínica de baix cost, sense fixar-se tant en els índexs de complicacions que té aquell centre, per exemple”, afegeix.
Les cirurgies més demandades per les dones són les que tenen a veure amb els pits: “L’augment mamari, que se sol demanar cap als vint anys; apujar el pit, que és típic cap als quaranta anys; i de reduccions mamàries en fem a qualsevol edat”. Quant a la cirurgia facial, les més sol·licitades són l’operació del nas i la de les parpelles, per a tenir els ulls més oberts. De medicina estètica, sense intervenció, triomfa és el bòtox i l’àcid hialurònic.
També afecta els homes
Segons dades de la SCCPRE, el percentatge d’homes que es fa tractaments i intervencions estètiques s’ha multiplicat per quatre en només deu anys: Si l’any 2013 el percentatge d’homes atesos en relació amb les dones era al voltant d’un 5%, avui aquesta xifra gairebé arriba al 20%. Això, segons Mir, es deu a una millora dels resultats, que són com més va més naturals i segurs, però també al fet que ara els homes es cuiden més. Tot i això, continuen essent elles les que es fan més intervencions: un 80% del total.
Quant a l’edat, de la mateixa manera que passa amb les dones, també hi ha una tendència a la baixa: els menors de quaranta anys ja representen al voltant del 60% del total. Si abans la majoria d’intervencions se les feien homes entre quaranta-cinc i seixanta anys, ara són menors de quaranta.
Sí que varia la classe d’intervenció. En els homes, segons els experts, la més demandada és la liposucció per a marcar l’abdomen: “És en auge. Volen marcar-se les línies dels músculs, verticals i horitzontals, per marcar això que en diem la rajola de xocolata”, explica Mir.
Sigui com sigui, és un tema que preocupa tant als especialistes com als pares. De fet, fins el 13 de juliol, en el festival Grec, s’hi representa Bèsties, una obra que repassa les repercussions d’un cas extrem: una nena de vuit anys que vol posar-se pits i viu obsessionada amb això. L’obra fa una anàlisi sobre la hipersexualització de la nostra societat, que també afecta els més petits.
