El nou cinturó de Vox: l’extrema dreta esdevé una força clau a Madrid

Vox ha esdevingut el centre de la polèmica durant la campanya de les eleccions autonòmiques de Madrid i es preveu que mantindrà protagonisme en aquesta nova legislatura si, juntament amb el PP d’Isabel Díaz Ayuso, obtenen la majoria d’escons.

L’ascens de Vox no ve pas de nou a ningú. El partit no ha estat aïllat parlamentàriament, ni de bon tros, sinó que ha estat soci del PP i Ciutadans, tot donant suport extern al govern autonòmic. Alhora a l’oposició, el PSOE principalment, li ha interessat durant molt de temps que Vox tingués presència als mitjans per restar vots al PP i presentar-se com a alternativa en aquesta polarització.

I Vox l’ha aprofitat, aquest protagonisme. A les eleccions de Madrid es preveu que millori els resultats d’ara fa dos anys, que s’acosti al 10% dels vots i que esdevingui el principal soci del PP arran de l’enfonsament de Ciutadans, que fins i tot pot ser que no entri a la cambra. El resultat de Vox encara seria millor si no fos perquè Ayuso concentra el vot de la dreta. El PP pot superar el PSOE com a primera força i guanyar a tots els districtes de la ciutat de Madrid, inclòs el de Vallecas.

A les últimes eleccions espanyoles, el 10 de novembre de 2019, Vox va fer forat a gran part de la rodalia de Madrid i guanyà en un terç dels municipis madrilenys, 61 de 179. El suport va ser especialment gran a la segona corona metropolitana, als extrems de la comunitat. Fou primer en localitats força grans, com ara Valdemoro (74.750 habitants) i Navalcarnero (30.000).

Les zones amb més suport són feus tradicionalment de dretes, que han optat per la formació més conservadora. El votant majoritari de Vox és jove, d’ideologia de dreta, conservador, espanyolista i crític amb la política. Per tant, principalment hi ha hagut una reordenació del bloc de la dreta.

Així doncs, no hi trobem un votant de zones en declivi i en procés de desindustrialització, com el que ha atret l’extrema dreta en algunes altres parts d’Europa, a causa d’un discurs més modern. Vox manté el discurs ultra de sempre, reaccionari i espanyolista. I una part del votants encara ha anat més enllà. A les eleccions municipals, partits encara més extremistes van obtenir representació. A los Santos de la Humosa, l’actual batlle és d’España 2000, gràcies al suport del PP i Vox.

Tanmateix, sí que hi ha una part del votant que prové de l’esquerra, més d’un 5% en les últimes eleccions espanyoles, segons el CIS. Vox també ha entrat amb força al cinturó roig de Madrid, localitats populars i feus de les esquerres, però ha estat principalment a costa del PP. Tota aquesta àrea continua sota domini del PSOE, però sovint Vox hi és segona força i supera àmpliament Podem fins i tot en ajuntaments on van governar els comunistes en les primeres eleccions municipals després del franquisme.

Aquesta vegada la campanya de Vox s’ha centrat a anar a barris com ara Vallecas o Villaverde a cercar la confrontació i provocar una reacció combativa de les esquerres, una reacció que creuen que pot beneficiar-los. El partit de Santiago Abascal, després d’haver estat impulsat per amplis sectors mediàtics espanyols durant molt de temps, ha esdevingut el centre de la campanya i amb possibilitats d’entrar o de ser clau al govern madrileny. Com més va, més domina el discurs i més ha normalitzat la seva presència, encara que molts dels qui el van promoure ara se’n penedeixin.