Cinquanta ombres d’en Grey: masclisme o sexe transgressor?

La saga d’E.L. James causa controvèrsies entre el públic per la relació tòxica de Christian i Ana

“Yo no hago el amor, yo follo duro” va ser una de les frases més aclamades del conegut Christian Grey. Des de l’aparició del primer llibre l’any 2011, dones de totes les edats l’han devorat encuriosides i alliberades. D’aquesta manera Cinquanta ombres d’en Grey va arribar a convertir-se en un fenomen internacional i en el llibre de venda més ràpida amb una mitjana de 20 llibres venuts cada segon durant la primera setmana de la seva publicació a nivell mundial, superant la famosa saga de Harry Potter. L’èxit de la saga, però, ha crescut paral·lelament a la polèmica sobre la representació que en fa del BDSM i d’una relació tòxica i masclista.

La trilogia va ser escrita per l’autora anglesa Erika Leonard Mitchell, coneguda com E.L. James. Va començar com una fanfiction de la saga Crepuscle que es podia llegir als fòrums web de manera gratuïta. No obstant, els capítols que publicava l’escriptora van desaparèixer pel seu alt contingut sexual i van derivar en l’obra que es coneix avui com Cinquanta ombres d’en Grey.

La saga beu de títols clàssics de la literatura eròtica francesa com Justine del Marquès de Sade o Història de 0 de Pauline Réage. Per tant, no és realment tant innovador com per justificar l’èxit del fenomen, que ja era present al segle XVIII. Si més no, a nivell social existeixen molts altres arguments en favor de l’obra més enllà del factor de la novetat.

Impulsada per una molt bona campanya de màrqueting, l’autora va aconseguir popularitzar un món considerat tabú, l’univers del BDSM, amb una descripció molt gràfica de les escenes sexuals i l’adaptació d’una història romàntica tradicional a un moment més contemporani. Un dels factors més revolucionaris és que, com explica Andrea Cuartero, autora de l’estudi ‘Fifty Shades of Grey’ als mitjans digitals espanyols, “posa el focus a la sexualitat viscuda des del punt de vista d’una dona i parla gràficament de pràctiques sexuals no convencionals” o “combina elements novedosos i revolucionaris per a les dones com és la narració explícita del sexe i del plaer femení amb elements fortament conservadors i arrelats a la nostra cultura”.

De fet, l’autora ho ha deixat clar en nombroses ocasions, afirmant que “el seu llibre és increïblement feminista”. És cert que trenca tabús mostrant un sexe transgressiu des de la mentalitat femenina i impulsant la llibertat sexual de les dones, però altres experts també expliquen que presenta una visió de parella romàntica totalment tòxica i mostra un missatge masclista de “foment del control, l’abús emocional, l’aïllament i la violència física” cap a la dona.

Tal com explica Amy Bonomi -autora de l’estudi Fiction or not? Fifty Shades is associated with health risks in adolescent and young adult females-, a la història de Christian i Anastasia “es defineix la violència de parella com l’abús emocional mitjançant la intimidació, les amenaces, l’aïllament i la humiliació”.

I no és pas l’única. Andrea Cuartero afirma que la pel·lícula “normalitza i glorifica una relació d’abús emocional, físic i sexual, a més de perpetuar estereotips de gènere -com el de l’home proveïdor i poderós i el de la dona passiva, dolça i inexperta en l’amor- que aproven la dominació masculina i l’agressió sexual”. El problema, segons molts experts, no es troba en la relació sexual dels protagonistes, sinó en el mite de l’amor romàntic que presenta.

Aquest abús emocional es troba en gairebé tots els aspectes de la vida de la parella. Queden normalitzades, per tant, actituds com quan Grey apareix a llocs inusuals encara que Anastasia vulgui estar sola, o quan decideix controlar què menja o vesteix, i qui acompanya o parla amb “la seva dona”.

És en aquests moments on es veu una dona realment sotmesa a nivell psicològic, anant més enllà d’una relació basada en el BDSM. Una societat encara heteropatriarcal i el trencament d’un tabú són alguns dels factors que aconsegueixen amagar l’abús emocional que domina la novel·la.

Per tant, el BDSM que presenta E.L. James s’adequa a la realitat o forma part d’un abús de Grey envers Ana? 

El BDSM i Cinquanta ombres d’en Grey

El terme BDSM va sorgir l’any 1969 per agrupar diferents pràctiques sexuals: el bondage (terme utilitzat per referir-se a la immobilització parcial o total d’un cos amb finalitats eròtiques), la disciplina, la dominació i la submissió, el sadisme i el masoquisme. Dins d’aquestes pràctiques hi trobem l’embenat d’ulls i mordassa, els protocols de dominació, jocs d’impactes com fuetades amb objectes, pinces o spanking.

Això és el que explica Jordi L., gerent de Rosas Cinco, el primer club legal de BDSM d’Europa que va néixer fa quinze anys aquí a Barcelona.

Però, malgrat el que creu molta gent, aquestes pràctiques no estan centrades en el dolor, sinó en el plaer a través d’aquest, de l’empoderament i del control. Cinquanta ombres d’en Grey, de fet, ha aconseguit normalitzar en certa manera aquests tipus de pràctiques que, per molta gent, sempre han estat catalogades com a “maltracte”.

En una relació BDSM sempre existeix un consens voluntari entre ambdues parts de la parella, unes normes pactades pels dos participants i uns límits (tant durs com tous) imposats per qui acompleix el rol de submís. És per això que en aquest tipus de pràctiques ha d’existir una confiança extrema en la parella, cosa que no s’hi troba al principi del relat de Cinquanta ombres d’en Grey.

El problema de la història és el fet que la submissió que s’hi troba va molt més enllà del joc consensuat. Si bé és cert que es tracta d’un pas endavant perquè aquest tipus de pràctiques no acostumen a mostrar-se a les relacions heteronormatives de Hollywood, hi ha certes controvèrsies respecte si l’autora en fa un relat adequat a la realitat BDSM.

En certa manera l’univers BDSM a la novel·la només és un pretext per tal d’establir una relació desigual entre els dos protagonistes. Segons la mateixa Andrea Cuartero, “la pràctica real del BDSM es realitza des del consens i la igualtat de la parella, però a Cinquanta ombres d’en Grey apareix com una imposició de Christian a Ana i s’utilitza com una eina més de la personalitat controladora de Grey”.

Ni el BDSM ni la recerca del plaer a través de dolor per qualsevol altre via estan relacionats amb la dependència moral que mostra Anastasia a la novel·la. Grey, dominador en tots els àmbits de la relació, arriba fins i tot a l’amenaça de deixar-la en cas de no accedir als seus jocs sexuals. Per tant, no es pot afirmar que sigui una relació consensuada per ambdues parts sense cap tipus de determinant extern.

I el problema d’aquesta dependència emocional comporta que, com explica la periodista i feminista Diana Varela, a la pel·lícula “el rol del protagonista com a dominant no acaba després de la relació sexual sinó que va més enllà”. El control extrem es porta a tots els àmbits de la seva vida en parella.

Una de les principals crítiques dels que practiquen el BDSM, a més, és la suggestió al llibre que el desig d’aquestes pràctiques sexuals és provocat per traumes infantils com els de Christian Grey. Aquesta associació només pot mostrar el sadomasoquisme com un problema negatiu i patològic, quan en realitat és una actitud totalment sana, i és realitzada per tot tipus de persones, segons confirma l’estudi d’Amy Bonomi publicat pel Journal of Sexual Medicine de 2008.

Tot i ser molt qüestionable, la saga Cinquanta ombres d’en Grey és un pas endavant pel que fa a aquest problema de percepció social, segons Jordi L. El gerent del club destaca que “encara que no sigui un bon exemple del que és el BDSM, abans sempre s’ha vist d’una manera molt pitjor: o ridiculitzat, o portat a l’extrem com a Pulp Fiction.” La pel·lícula mostra els tòpics heteronormatius que recicla Hollywood des dels seus inicis, però es pot considerar un primer pas en l’exploració de les sexualitats dissidents i del desig femení.