Cinquanta novetats literàries que arriben aquest mes a les llibreries

La Setmana del Llibre en Català s’ha consolidat com un espai literari que atreu els lectors més variats i això ha fet canviar dinàmiques de les editorials, que avancen la tornada literària als primers dies de setembre. Hi ha, doncs, un volum de novetats considerable. N’hem triat una cinquantena. Totes seran a les parades de la Setmana. Molts dels autors d’aquests llibres intervindran en presentacions i diàlegs.

Ficció català

Poder contar-ho, Ferran Torrent (Columna)
Tercera part de la sèrie El segon sistema, que va començar amb Un dinar un dia qualsevol, seguit d’Individus com nosaltres. Se situa a final de 1982 i principi de 1983, quan els socialistes assoliren el poder a l’estat espanyol.

L’esperit del temps, Martí Domínguez (Proa)
La novel·la relata la trajectòria d’un científic austríac que es vincula al nazisme i acaba essent un dels científics que van fonamentar les pràctiques de l’extermini nazi.

Jugar-s’hi la vida, de Màrius Serra (Amsterdam)
Aquesta novel·la converteix l’especialista en jocs Oriol Comas en un personatge de ficció, que tindrà continuïtat. En aquesta ocasió, es troba abocat a una trama policíaca situada al barri del Raval de Barcelona, on el joc ho és tot.

Les set vides d’un gat rus, de Joan-Daniel Bezsonoff (Llibres de l’Avenç)
Recupera, en un sol volum, la celebrada trilogia de memòries de joventut de l’escriptor: Una educació francesa, Les meues universitats i El fill del coronel. Una nova edició, revisada i ampliada, que incorpora un colofó de luxe, ‘La javanesa’, un relat inèdit d’amour fou.  A les llibreries el 5 de setembre.

Homenatge als caiguts, d’Albert Sánchez Piñol (Rosa dels Vents)
Recull de vuitanta històries que l’escriptor va crear per a la secció ‘La contraportada’ de ‘El matí de Catalunya Ràdio’ quan el conduïa Antoni Bassas. Sortirà el 5 de setembre i es presentarà durant la Setmana.

El mas de les ànimes. Vicent Josep Escartí. Premi Enric Valor de novel·la (Bromera)
L’autor barreja realitat i ficció per a explicar-nos la fascinant vida de la Palopa, una dona forta i prodigiosa que es va avançar al seu temps.

Míster Folch, Adrià Pujol (Empúries)
Història barcelonina explicada per Déu. Míster Folch, un home amb poders insòlits com si fos un superheroi, se sent cridat a salvar la ciutat i el país de la dictadura.

Lítica, de Lucia Pietrelli (Males Herbes)
La narradora d’aquesta història s’emmiralla en la seva germana, que contempla com si fos un paisatge. Però es van fent grans i creixen els secrets i les tensions.

Zona Zero, de Núria Busquet Molist (LaBreu)
La Jane creia fervorosament en la vida normal, fins fa ben poc. El marit l’ha abandonat i ella s’ha instal·lat a Manhattan. L’11 de setembre de 2001, des de l’oficina contempla, amb un got de cafè a la mà, un dels fets més tràgics de la història de Nova York.

La mida dels nans, de Tuli Márquez (Més Llibres)
L’autor ens trasllada a un univers de corrupció, poder i amor per l’interès en què les llibertats individuals són qüestionades.

Octubre, Teresa Solana (Alrevés-Crims.cat)
Falten només onze dies perquè es faci el referèndum i entre els Mossos d’Esquadra hi ha mala maror. Amb el Primer d’Octubre que s’acosta i el Piolín atracat al port de Barcelona, l’assassinat d’un actor retirat –aparentment en un robatori que ha acabat malament– obliga la sotsinspectora Norma Forester i el seu equip a traslladar-se al barri de Gràcia per començar la investigació d’un cas que es complicarà quan descobreixin que la víctima vivia sota una identitat falsa.

Dinamarca / Plagi, de Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera (Bromera)
Títol que agrupa l’última obra teatral escrita conjuntament pels germans Sirera.

Paraules que tu entendràs, Xavier Bosch (Columna)
La novel·la explora la convivència, les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat.

La memòria de l’aigua, de Montse Barderi. Premi Prudenci Bertrana (Columna)
Història de tres generacions de dones marcada per la misèria, el maltractament, la incomunicació i la discriminació a la Catalunya més pobra, però també marcada pel poder de la reconciliació i de la superació.

L’home del barret, de Berta Jardí (Univers)
La novel·la parteix de la història d’un quadre de Joan Miró, L’home del barret, que va pintar el 1918 i que protagonitza el besoncle de l’autora, Heribert Casany. El relat esbossa la vida d’aquest personatge.

Banderes dels altres, de J. N. Santaeulàlia (Proa)
El fill d’una família republicana represaliada vol fer-se ric a la Catalunya classista i dividida dels anys cinquanta i seixanta.

L’abisme, de Carla Gràcia (Univers)
Història d’un escriptor en crisi, Octavi Fonseca. Un matí, dos policies l’informen que la seva mare, que el va abandonar quan era petit, ha aparegut morta.

Ventres de paper, de Laia Asso Ministral (Sembra llibres)
Primera novel·la d’aquesta autora, en què afronta les relacions entre mares i filles. Arribarà a les llibreries el 8 de setembre.

El nedador d’aigües obertes, d’Adam Martín (Comanegra)
El periodista s’estrena en la narrativa de ficció amb aquesta faula en què la mar i la natació en aigües obertes serveixen de metàfora d’un envit: sortir de la zona de confort. A les llibreries el 4 de setembre.

El senyal, de Marta Meneu-Borja (Bromera)
Una novel·la coral que ens ofereix un retrat viu de la societat actual, tendre i colpidor alhora.

Reedicions

Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana (Club Editor)
Arriba per primera vegada la versió íntegra d’aquesta obra, traduïda del castellà per Núria Sales.

Ficció estrangera

El dia abans, de Sorj Chalandon. Traducció de Josep Alemany (Edicions 1984)
En Michel volia ser minaire com el seu germà gran, fins que el 27 de desembre de 1974 en Jojo va morir en una explosió a la mina. Quaranta anys més tard, en Michel sent el desig més fervent que mai de venjar la mort del seu germà, com li havia demanat el pare.

Tardor, d’Ali Smith. Traducció de Dolors Udina (Raig Verd)
Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis del seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… Pròleg de Víctor Garcia Tur.

Màquines com jo, d’Ian McEwan. Traducció de Marc Rubió (Llibres Anagrama)
Anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat de resultes del judici per homosexualitat, al qual va ser sotmès als anys cinquanta, sinó que continua viu. No tan solament és viu, de fet, sinó plenament actiu i dedicat al desenvolupament de la intel·ligència artificial.

L’esqueix de carn, de Philippe Lançon.  Traducció de Joan Casas (Angle Editorial)
L’autor, periodista cultural, explica el seu abans i després de l’atemptat de Charlie Hebdo com a supervivent. Lançons presentarà el llibre el 3 de setembre a les 19.00 a la llibreria la Central del Raval.

Les aventures del baró de Münchhausen, de Gottfried August Bürger. Traducció de Joan Fontcuberta (Males Herbes)
Recuperació d’aquest clàssic que a la dècada dels vuitanta ja va publicar la Magrana. La gràcia i la imaginació amb què narrava tot de proeses impossibles, protagonitzades per ell mateix, el van acabar convertint en part de la cultura popular europea.

L’estrangera, de Serguei Dovlàtov. Traducció de Miquel Cabal (LaBreu)
Marússia Tataróvitx, filla d’un alt funcionari soviètic, està acostumada a gaudir de privilegis i viu envoltada d’admiradors. No té motius raonables per a voler abandonar Rússia. Però, contra tots els pronòstics, sense saber ben bé per què, com un caprici més o com una fugida endavant, decideix d’emigrar i s’instal·la a casa d’uns parents, a Queens.

Embassament 13, de Jon McGregor. Traducció de Ferran Ràfols Gesa (Angle Editorial)
Cap d’Any en un petit poble de l’interior d’Anglaterra. Una noia de tretze anys ha desaparegut. La intensa recerca de veïns i policia no la trobarà, tot i que la investigació del cas s’allargarà setmanes, mesos… Aviat serà només un tema de conversa i tothom tornarà a la seva vida habitual, no necessàriament monòtona, que Jon McGregor retrata amb una gran delicadesa.

Un cor massa gran, d’Eider Rodriguez. Traducció de Pau Joan Hernàndez (Periscopi)
Aquest volum mostra l’obra d’una autora descarnada que treballa amb la matèria d’allò que ens fa humans i d’allò que ens allunya de ser-ho. Premi Euskadi d’argent, atorgat pels llibreters de Guipúscoa, i premi Euskadi de literatura 2018.

Frankenstein a Bagdad, d’Ahmed Saadawi. Traducció d’Àlex Queraltó (Amsterdam)
Aquesta novel·la, guardonada amb el premi internacional de Narrativa Àrab, és el retaule d’una societat traumatitzada per la guerra, un relat periodístic, una novel·la de terror, una sàtira, una punyent al·legoria sobre la violència i la reconstrucció, sobre el sentiment de pèrdua de les dones i l’esperança de veure retornar amb vida els seus éssers estimats. A les llibreries el 9 de setembre.

Bon dia, mitjanit, de Jean Rhys. Traducció de Dolors Udina (Minúscula)
Novel·la escrita el 1939, que ara arriba per primera vegada en català. A les llibreries el 4 de setembre.

Escapada rebel cap a la llibertat, de William McLellan. Traducció de Jordi Cussà i Anna Camps (Comanegra)
Un jove artista anglès acaba empresonat a la Model en ple franquisme. Una història real que l’autor explica amb la perspectiva que li han donat els anys. Pròleg de Gerard Quintana. A les llibreries el 4 de setembre.

Milkman, d’Anna Burns. Traducció de Josefina Caball (Edicions 1984)
Premi Man Booker 2018, Premi National Book Critics Circle 2019, Premi Orwell 2019. Una noia de divuit anys llegeix Ivanhoe mentre camina pels carrers d’una ciutat que ens remet a la Belfast de final dels anys setanta. De sobte, un paramilitar, personatge tenebrós, atrapa la noia.

La noia que va viure dues vegades, de David Lagercrantz (Columna)
Tancament de la sèrie Millennium, de Stieg Larsson. L’escriptor visitarà Barcelona perquè és el convidat especial de la Setmana del Llibre en Català.

Assaig i no-ficció

Assaig general d’una revolta, de Francesc-Marc Álvaro (Pòrtic)
El procés català ha estat un assaig general de secessió sense el final que molts esperaven: ni independència ni negociació de cap mena. Tanmateix, la crisi que ha originat és enorme i té un abast europeu. La batalla no s’ha acabat. Quins ensenyaments se’n poden treure, del procés?

Sempre han parlat per nosaltres, Najat El Hachmi (Ed. 62)
Manifest feminista que és una reflexió i una denúncia de les múltiples trampes i formes de discriminació de què són víctimes les dones.

Mirar-nos de cara, de Vivian Gornick. Traducció de Martí Sales (l’Altra Editorial)
Després del volum memorialístic que aplegava Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, l’editorial continua fent arribar l’obra de Gornik, ara amb aquest recull d’assaigs que va publicar a la dècada dels noranta. A les llibreries l’11 de setembre.

El vertigen dels dies. Notes per a un dietari, de Gustau Muñoz  (Llibres de l’Avenç)
Aquest dietari s’interroga sobre el present en clau històrica i sobre el passat en clau de present. Amb el teló de fons del trajecte accidentat del País Valencià aquests últimes dècades. A les llibreries el 5 de setembre.

Música i pols, de Pere Rovira (Proa)
El poeta reflexiona sobre l’amor i les edats, la sort, l’art d’envellir, la soledat i la companya, sobre el coratge de viure contra la tristesa.

Els llibres galàctics, Jaume Sisa (Llibres Anagrama)
S’aplega en dos volums l’obra (quasi) completa de Jaume Sisa, amb les lletres, poemes, aforismes i texts dispersos del cantant galàctic i els seus alter egos.

Un any a la Cerdanya, de Rafael Vallbona (Ed. 62)
Crònica sentimental de la Cerdanya, a partir d’episodis breus de fets viscuts.

Mites, de Stephen Fry (Ara Llibres)
L’actor troba que la mitologia grega és addictiva, entretinguda, accessible i sorprenentment humana. Narra amb ironia i enginy una selecció de mites grecs.

Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent, de Bernat Ruiz Domènech (Saldonar)
El món canvia i el sector editorial també. L’última crisi econòmica ha transformat el panorama del llibre a escala mundial. L’autor explora fortaleses i debilitats del sector editorial català, i proposa un debat i la creació del Clúster del Llibre en Català.

Poesia

Ictiosaure, Dolors Miquel (Ed. 62)
Proposa al lector un trajecte escruixidor, en versos i proses poètiques, amb tres itineraris: el de les roses, el del cor i el dels ossos.

Noms de fum, de Míriam Ferradáns. Traducció i pròleg de Dolors Miquel (Godall edicions)
Míriam Ferradáns, que escriu des dels límits, davant l’abisme, el travessa amb la paraula poètica perquè la trasbalsen de manera idèntica la mort i l’amor de l’altre i cap a l’altre. I en construeix aquest llibre que li serà una casa. Dolors Miquel presentarà el llibre dins la Setmana del Llibre en Català, el dia 10 a les 20.00.

La vida salvatge, de Gonzalo Hermo. Traducció del mateix autor (Godall Edicions)
La poesia és aquella possibilitat de la llengua en què la llengua mateixa és a flor de pell. És un espai des d’on es pot imaginar el naixement de les coses, inclòs el llenguatge. Es presentarà dins la Setmana del Llibre en Català, el dia 10 a les 20.00.

Lovely, d’Antònia Vicens (Cafè Central)
Presentació del llibre dins la Setmana del Llibre en Català el dijous 12 de setembre, a les 20.15. Escenari 2.

Ombres i escullera, de Dinu Flămând. Traducció de Corina Oproa i Jordi Valls (Cafè central)
Presentació del llibre amb la poetessa i la traductora, dins la Setmana del Llibre en Català, el dissabte 7 de setembre, a les 20.30. Espai 1.

Heimat, poemes d’A Clapes. Dibuixos de Pilar Abad (Cafè Central)
Epíleg de Víctor Sunyol.

L’Arquitecte, Laia Maldonado (Edicions 1984)
1r Premi Ventura Ametller de poesia.