Més enllà d’Ucraïna: les cinquanta-nou guerres del món

La guerra entre Ucraïna i Rússia ha centrat l’atenció dels mitjans aquestes darreres tres setmanes, per diverses raons: perquè és l’únic gran conflicte actiu a Europa, perquè és l’únic que implica directament una potència nuclear i perquè s’ha originat amb l’ocupació d’un país per part d’un altre que li nega l’existència com a nació. No obstant això, la guerra d’Ucraïna no és cap esdeveniment aïllat, sinó que forma part d’un conjunt de conflictes que abasta una gran diversitat de països i contexts regionals. En aquest article us en parlem, tot explicant-vos les claus d’alguns dels més destacats.

Què és una guerra?

Tothom es fa una idea de què és i què implica una guerra. Així i tot, no n’hi ha una definició universalment vàlida. Ací entenem una guerra com un conflicte armat entre dos bàndols, siguin de països diferents o bé d’un mateix país, que causa morts, militars o civils. Segons la xifra de morts anuals, podem distingir entre quatre menes principals de guerra: les guerres grans (més de 10.000 morts l’any), les menors (entre 1.000 i 10.000 morts l’any), els conflictes (entre 100 i 1.000 morts l’any) i les situacions de violència (menys de 100 morts l’any).

Les guerres grans del món: Ucraïna, l’Afganistan, Myanmar, el Iemen i Tigre

Segons aquests criteris, avui dia trobem cinc guerres grans al món. Més enllà del conflicte d’Ucraïna, les altres quatre són repartides entre l’Àfrica i l’Àsia.

Les asiàtiques són la de l’Afganistan i la de Myanmar. A l’Afganistan, s’enfronten el règim talibà i les forces de la República Islàmica afganesa, la coalició que governà el país després de la invasió dels Estats Units, l’any 2001, fins a la caiguda de Kàbul i la retirada subsegüent de l’exèrcit nord-americà, l’agost passat. Amb la victòria definitiva dels talibans i l’eliminació quasi total de la República Islàmica, el conflicte s’ha estabilitzat, de manera que enguany les morts per combat podrien decréixer substancialment. Així i tot, molts experts temen que l’aïllament econòmic i diplomàtic del règim talibà –juntament amb un conjunt de sancions dels Estats Units que alguns consideren despietat– origini una crisi humanitària a gran escala que podria saldar-se amb desenes de milers de morts.

A Myanmar, la guerra té dues cares ben diferenciades. Per una banda, la repressió sanguinària del moviment de protesta pro-democràtic per part de la junta militar, que va recuperar el poder l’any passat en un cop d’estat. Per una altra, la persecució governamental de les minories ètniques, una pràctica que fa dècades que assola al país però que molts creuen que s’ha aguditzat aquests darrers anys. És particularment preocupant la situació de la minoria rohingya, que d’ençà del 2016 és objecte de persecució per l’estat birmà. De resultes d’aquest procés –àmpliament reconegut com a genocidi–, hi ha hagut desenes de milers de morts i gairebé un milió de refugiats.

A l’Àfrica, a banda i banda de la mar Roja, hi trobem les altres dues grans guerres del món: la guerra civil del Iemen i la de Tigre, a Etiòpia. Al Iemen, el conflicte entre els partidaris del govern de l’ex-president Hadi i els rebels houthis s’allarga des del 2014, i s’ha convertit en un veritable conflicte regional que involucra països com ara l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i el Sudan. La guerra, tanmateix, és més coneguda a escala internacional perquè és l’escenari d’una de les pitjors emergències humanitàries del planeta. I és que el blocatge de l’Aràbia Saudita, imposat amb l’ajut dels Estats Units, hi ha originat una crisi alimentària que ha causat pel cap baix 130.000 morts, 85.000 de les quals han estat nens.

A Tigre, una regió del nord d’Etiòpia amb una forta identitat nacional, el conflicte enfronta el braç armat del govern tigrès amb les forces del govern etíop, que, sota el mandat del primer ministre, Abiy Ahmed, ha implantat una política de recentralització molt controvertida.

Guerres menors: divuit casos, concentrats sobretot a l’Àfrica

La segona mena de conflicte que trobem avui al món és el de les guerres menors, que causen entre 100 morts i 10.000 cada any. En total, d’aquests conflictes n’hi ha divuit, concentrats sobretot al continent africà.

Potser el cas més conegut és la guerra civil siriana, començada el 2011, que enfronta el règim de Baixar al-Assad i les forces de l’oposició, conformades per una gran diversitat de grups enfrontats amb el govern sirià i fins i tot entre ells. El conflicte, que la setmana entrant ja farà onze anys que va començar, ha causat més de 500.000 morts i milions de refugiats. Ara ha esdevingut crònic i es preveu que enguany no registrarà tants morts com en anys anteriors.

Una mica més al sud, a l’Àfrica, trobem la gran majoria de les guerres menors que hi ha al món ara com ara. El denominador comú de bona part d’aquests conflictes és la violència islamista, amb insurgències actives al Magrib, a l’Àfrica subsahariana i a la costa africana. En tots aquests conflictes, de durada i intensitat diferents, les forces governamentals s’enfronten a diversos grups d’ideologia islamista, com ara les branques regionals d’Estat Islàmic (Algèria, Burkina Faso, Txad, Líbia, Mali, Níger, Tunísia, Togo, Benín, Costa d’Ivori, Moçambic i Tanzània) o bé Boko Haram (Nigèria, Camerun, Níger i Txad). Un dels casos més coneguts de conflicte islamista al continent és la guerra de Mali, que durant més de nou anys ha estat marcada per la polèmica intervenció de l’exèrcit francès, que bona part dels malians veuen com a força ocupant. El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat que enguany l’operació arribarà a la fi, atès que tampoc no té el suport del govern malià, una junta militar que va prendre el control del país l’any 2021 en un cop d’estat.

Un altre focus de conflicte a l’Àfrica és la tensió ètnica. Al continent hi ha més d’una desena de guerres que responen a aquest patró, sobretot el conflicte del Darfur (Sudan), que d’ençà del 2003 enfronta el govern àrab amb les minories no àrabs del Sudan, o bé la violència ètnica al Sudan del Sud, que ha causat uns 400.000 morts d’ençà de la independència del país, l’any 2011. Hi ha més conflictes africans de perfil ètnic, o si més no amb un fort component ètnic, com ara la insurgència oromo a Etiòpia, els conflictes comunals de Nigèria, el conflicte d’Ituri entre les ètnies lendu i hema a la República Democràtica del Congo i el conflicte de Kivu entre el govern congolès i les forces hutu, provinents de Ruanda. Guerres ètniques a banda, es destaquen també la guerra civil de Somàlia, que enfronta les forces del govern i la Unió Africana amb el grup gihadista al-Xabaab, i la guerra civil de la República Centreafricana, en què s’enfronten l’exèrcit governamental i la coalició de milícies cristianes rebels.

Deixant de banda l’Àfrica, les altres dues guerres menors del planeta són al continent americà. Al nord, a Mèxic, es destaca l’anomenada guerra contra el narcotràfic, entre els càrtels del país i les tropes governamentals. Es calcula que d’ençà del 2006 hi han mort almenys 400.000 persones, directament o indirecta. Una mica més al sud, a Colòmbia, hi trobem el conflicte entre diversos grups paramilitars d’extrema esquerra, sobretot les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), i l’exèrcit del país. És un dels conflictes actius més antics del món, que ha produït més de quatre milions de desplaçats i 200.000 morts en gairebé cinquanta-vuit anys.

Els conflictes: comuns a l’Àfrica, però també a l’Àsia

La tercera classe de guerra són els conflictes, és a dir, els xocs armats que no causen més de cent morts l’any. N’hi ha un total de vint-i-un, repartits entre el continent africà i l’asiàtic. Es destaquen el conflicte entre les forces independentistes de Papua i el govern d’Indonèsia, la insurgència del secessionisme balutxi a la regió històrica del Balutxistan –que comprèn parts del Paquistan i de l’Iran– i el conflicte entre l’Índia i el Paquistan pel control del Caixmir, una regió en disputa on també hi ha una insurgència nacionalista. A l’Àsia hi ha, així mateix, la insurgència de la minoria musulmana a Mindanao (Filipines), la guerra entre el govern i els càrtels filipins, la guerra contra els càrtels a Bangladeix, la insurgència de diversos grups comunistes i independentistes al nord-est de l’Índia i les accions armades islamistes al Paquistan.

Més a l’oest, a l’Orient Mitjà, hi trobem dos conflictes ben coneguts: el que enfronta les forces kurdes contra les turques i, en menor grau, les sirianes; i el conflicte entre Palestina i Israel.

La resta de conflictes els trobem en uns quants punts del continent africà. Dos dels més coneguts són el de Líbia, que s’arrossega d’ençà de l’esclat de la guerra civil i la consegüent intervenció internacional, l’any 2011; i la insurgència islamista a Egipte, que ha causat gairebé 6.000 morts des que van començar-hi els atacs, el 2013. Cal esmentar també els xocs a la regió del delta del Níger entre les forces nigerianes i diverses minories ètniques, principalment el poble igbo; la guerra civil entre el govern francòfon del Camerun i els rebels anglòfons de l’oest del país; el conflicte fronterer entre l’exèrcit del Sudan i les milícies del Sudan del Sud; i el conflicte entre el govern i diverses minories ètniques a la regió de Benishangul-Gumaz (Etiòpia).

La violència, repartida per tot el sud

La quarta i darrera classe de conflicte que trobem avui al món és la violència, que es defineix com qualsevol xoc armat que causi menys de cent morts anuals. N’hi ha un total de quinze, repartits entre Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia.

A l’Amèrica del Nord, es destaca el conflicte entre el govern mexicà i l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), el moviment revolucionari que lluita pels drets i interessos dels pobles indígenes del país. A l’Amèrica del Sud, hi ha els xocs entre les guerrilles comunistes locals i els exèrcits del Perú i el Paraguai. En el cas del Perú, el conflicte fa més de quatre dècades que roman actiu, i hi ha hagut més de 50.000 morts.

Un dels episodis de violència més ben coneguts de l’Àfrica és el conflicte del Sàhara Occidental entre les forces del Marroc, que d’ençà dels anys setanta ocupa il·legalment aquest territori, i el Front Polisario, que lluita de fa dècades per l’alliberament. Més cap al sud, al Senegal, trobem el conflicte de Casamance, al sud del país, entre l’exèrcit senegalès i els rebels independentistes. És un conflicte semblant al que enfronta l’exèrcit angolès amb les milícies independentistes de Cabinda, un enclavament costaner d’Angola situat en territori congolès. Al costat d’Angola, a la República Democràtica del Congo, hi ha actius dos episodis de violència més: el de Katanga, al sud, entre les forces governamentals i diversos grups independentistes, i la insurgència de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), un grup cristià extremista conegut internacionalment perquè fa servir nens soldat.

A la regió del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà també hi ha episodis que poden ser catalogats de violència. Són la insurgència d’Estat Islàmic a Tunísia, activa d’ençà del 2015; la d’Al-Qaida a la península del Sinaí (Egipte), que ha causat uns 6.000 morts d’ençà del 2011; l’escalada de tensions entre l’Iran i Israel al golf Pèrsic; i el xoc entre el govern de l’Iran i les forces separatistes kurdes, al nord. A l’est de l’Àsia, es destaca el conflicte entre Tailàndia i els separatistes musulmans a la regió històrica de Patani, a més de les hostilitats frontereres entre Corea del Nord i Corea del Sud.

És en aquesta categoria que trobem, també, l’únic conflicte europeu de la llista, a banda la guerra entre Rússia i Ucraïna. És el conflicte entre Armènia i l’Azerbaitjan pel control de l’Alt Karabakh, una regió situada dins el territori azerbaitjanès. El conflicte culminà l’any 2020, amb una guerra entre ambdós bàndols que guanyà l’Azerbaitjan. Tanmateix, tot i els esforços de mediació, la crisi continuà tot l’any passat.

En total, doncs, són cinquanta-nou casos de guerra, en tota la gradació i sentits del terme. En conjunt, la principal conclusió que se’n pot extreure és que –amb la notable excepció del conflicte d’Ucraïna– la guerra esquiva tant els països del nord com els de l’anomenat cinturó austral de riquesa, que inclou l’Argentina, el Brasil, els països de l’extrem meridional de l’Àfrica, Oceania i el Japó. Si bé és cert que podem trobar conflictes en alguns països americans, la gran majoria de guerres del món es concentren al sud, en un arc que comprèn l’Àfrica i bona part del sud de l’Àsia. És, també, un racó del món que els mitjans, tot sovint, solen oblidar.