Cinc propòsits a favor del català per a començar l’any

Que l’estat del català és delicat ho sap tothom. Molt sovint pensem i diem que els governs no lluiten prou per recuperar la llengua, perquè se n’estengui l’ús i perquè en millori la qualitat. Sens dubte, hem d’exigir una política lingüística ferma. Per això són tan necessàries les organitzacions com la Plataforma per la Llengua, tal com hem vist en el procés pel reconeixement del català a Europa o com veiem ara i adés en la defensa contra els abusos i les injustícies.

Tanmateix, la llengua la mantindrem si la gent no la deixa prendre. I això demana accions individuals –sovint, molt simples– per a viure en català quotidianament, d’una manera tan normal com sigui possible.

Ara que comencem l’any i que és el moment de fer-se bons propòsits, us encoratgem a aplicar canvis en el vostre dia a dia que poden contribuir a preservar el català. Són canvis simples que, si els fem tots, poden tenir un gran efecte.

Som-hi?

1. “Catalanitzaré el mòbil i l’ordinador”

Una bona part del dia ens el passem davant l’ordinador o el telèfon mòbil. Però en quina llengua ens “parlen” aquests aparells? Definir el català com a llengua del mòbil és una operació relativament simple. Això, comptant que tingui l’opció de la llengua catalana. Abans de comprar-ne un, podeu consultar aquesta guia de mòbils i tauletes de Softcatalà, que us diu quines marques permeten de configurar el menú en català i quines prestacions relacionades amb la llengua us ofereix cada una.

I l’ordinador? Hi ha cap manera de configurar-lo perquè sempre triï la versió en català dels programes? Doncs sí. Hi ha una eina que ho fa possible: el Catalanitzador de Softcatalà, que analitza els programes que teniu instal·lats, determina quins es poden catalanitzar, configura el català com a llengua de l’ordinador, de les aplicacions i dels navegadors i instal·la el corrector ortogràfic en aquelles aplicacions en què n’hi ha. En definitiva, amb una operació ràpida i simple el català serà la llengua del vostre ordinador.

2. “Procuraré escriure correctament”

Quan escriviu dubteu? Noteu que us falta seguretat? Voldríeu consultar un diccionari i no sabeu quin? Abans de donar-vos una petita llista d’enllaços per a fer consultes ràpides, sapigueu que hi ha una eina excel·lent que us marcarà totes les possibles errades dels texts i us proposarà esmenes: el corrector ortogràfic i gramatical de Softcatalà. No conec ningú que faci servir aquest corrector i que n’estigui descontent. I en la mateixa pàgina web, hi trobareu la manera d’instal·lar-vos el corrector en el vostre processatext o navegador.

Si heu de menester diccionaris, tranquils: no us els acabareu pas. Podeu consultar el de l’Institut d’Estudis Catalans, el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Alcover-Moll (el més complet), el de l’Enciclopèdia Catalana, el de sinònims, el gran recull de refranys (de Víctor Pàmies), el de frases fetes, l’anglès-català, el francès-català, l’alemany-català, el castellà-català… Ah, i l’Optimot, per a resoldre dubtes.

3. “Miraré vídeos per millorar la competència lingüística”

A internet trobem força gent que ensenya català d’una manera solvent i més o menys atractiva. Hi ha qui creu que aprendre català amb els influenciadors és impossible, però estic convençut que se n’aprèn més que no pas sense fer res.

Us recomano que vegeu els vídeos dinàmics i breus, brevíssims, d’Aida Roca, la Filòloga de Guàrdia. Vegeu, per exemple, si n’és, d’eficaç, aquesta explicació sobre com ajuntem dos adverbis acabats en -ment.

Al sud hi ha, per exemple, el Xitxo del Cabanyal, que en un to pausat toca tota mena de temes: sociolingüística, etimologia, pronoms febles, lèxic, ortografia… Xaleu amb aquesta explicació sobre la vidriola, la guardiola i la lladriola.

Afegim-hi encara aquestes píndoles de la Universitat de València, Ben dit, que combinen rigor, amenitat i brevetat.

Ah!, i a VilaWeb també n’hem començat a fer, de vídeos de llengua. Vegeu aquest de la meva col·lega Laura Gállego parlant dels paranys lingüístics de Nadal.

I, sense moure-us de VilaWeb, una altra manera de mantenir el català en forma és practicant jocs de llengua. El més conegut és el Paraulògic, de Rodamots. Però també hi trobareu els petits encreuats, de Pau Vidal (Minimots); el joc d’una sola paraula, de Jordi Palou (Mot-li, que tornarà a ésser actiu al febrer); i el joc dels Països Catalans (Què Sé Jo?). Aprendre llengua tot jugant: què més voleu?

4. “Miraré films i sèries en català”

Ara que s’ha estrenat 3Cat, podem dir que ja tenim una “plataforma” audiovisual de contingut exclusivament català, a la qual cal afegir les webs de les altres televisions (À Punt i IB3). Però com ho podem fer per veure tota l’oferta de films, sèries, documentaris… en la nostra llengua? Us recomano molt vivament la web Des del sofà, on trobareu tota la tria per plataformes, per gèneres, per tipus de versió, per tipus de producció i fins i tot per durada. Tingueu l’edat que tingueu, tant si us agraden els films d’acció, com els reportatges de natura, com les sèries dramàtiques, ací ho trobareu tot. Per exemple, els vuit films de Harry Potter. O la sèrie Pep, de la televisió de les Illes Balears (IB3). O l’adaptació amb actors de la sèrie de manga One Piece. O, fins i tot, si voleu riure una estona amb un geni de l’humor català, un capítol de la sèrie del Doctor Caparrós, del gran Joan Capri.

5. “Parlaré sempre en català”

Potser aquest hauria d’ésser el primer propòsit, perquè és la clau que obre tots els panys. Abans de qualsevol actuació en favor de la llengua, la primera cosa que hem de fer és informar-nos. En quina situació es troba el català? És cert que recula? Quines dades ho demostren? D’articles i de llibres que ens poden ajudar a anar ben informats, n’hi ha molts, però per mi el més encertat és El futur del català depèn de tu, de Carme Junyent (a partir d’una entrevista de Bel Zaballa, escriptora, periodista i correctora de VilaWeb). No és útil tan sols per la informació que ens proporciona, sinó per raonaments i reflexions com aquests:

Un dia vaig interpel·lar un amic, feia temps que cada vegada que el sentia parlar em demanava: per què parla en castellà amb companys de feina que entenen i parlen el català amb altra gent, davant seu i tot? I aquell dia que finalment li ho vaig demanar, va respondre, simplement: “No ho sé.” Tan curta, la resposta, i tantes coses que explica! Tenim el català en perill per falta de consciència. […]

Consciència. És la clau de volta. Recuperar aquesta consciència, entendre com n’és, d’important, parlar en català en totes les circumstàncies, també quan ens pensem que l’interlocutor no ens entendrà. Parlar en castellà d’entrada redueix en bona part el nombre de converses que podrien fer-se en català. I una llengua que no es parla, ja sabem quin futur li espera.

Si el propòsit és mantenir-nos ferms, parlar sempre en català, hi ha dos comptes de Twitter i d’Instagram que heu de seguir: No em canviïs la llengua i Mantinc el català.

I no puc acabar aquest article sense recomanar-vos un altre llibre, el darrer: Sortir de l’armari lingüístic, dels psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés. És breu (cent setanta pàgines), però conté totes les recomanacions que heu de menester per a actuar amb assertivitat lingüística. Tant és que sigueu tímid com massa bel·licós: el llibre té consells perquè tothom pugui eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i mantenir la nostra llengua d’una manera còmoda.

Carme Junyent estava convençuda que els canvis per a preservar la llengua vindrien de baix, dels ciutadans, i no pas dels governs –que, a tot estirar, reaccionaran quan vegin que hi ha una voluntat popular ferma. Si això és així, convé organitzar-se, fer propostes i difondre-les. En aquest article se n’exposen unes quantes, però de segur que n’hi ha moltes més.