El compromís del president Carles Puigdemont de tornar de l’exili quan hi hagi una sessió d’investidura al Parlament de Catalunya, sigui la seva o la de Salvador Illa, depèn sobretot del calendari polític. Depèn de si, efectivament, el president de la cambra, Josep Rull, convocarà aquesta sessió abans del 26 d’agost, la data límit del termini perquè es convoquin automàticament unes noves eleccions. Però, a Puigdemont, el magistrat Pablo Llarena li ha denegat l’amnistia i li manté vigent l’ordre de detenció: ara per ara, si tornés, seria detingut i, probablement, traslladat a Madrid i empresonat, tal com advertia el seu advocat, Gonzalo Boye, en aquesta entrevista. Però què pot fer, d’ací a final d’agost, el president a l’exili per forçar el Suprem a aixecar-li l’ordre de detenció o a alliberar-lo, si fos el cas? La resposta és en el Tribunal Constitucional, que té una majoria dita progressista, suposadament favorable a l’amnistia, i que d’ara endavant serà en el punt de mira.

Tancada la via del recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per part dels magistrats del Suprem, resta la via del recurs al Tribunal Constitucional, que la defensa de Puigdemont espera que serveixi per a permetre la llibertat de moviments del president a l’exili tan aviat com sigui possible. Però, ara per ara, el Suprem s’erigeix en un escull per a poder accedir a aquesta via, i fa que la possibilitat de tenir una resposta del TC en ple agost sigui poc probable.

1. El Tribunal Constitucional pot obligar el Suprem a deixar Puigdemont en llibertat?

Sí. El Tribunal Constitucional (TC) és la via d’empara que el president a l’exili, i també els consellers Toni Comín i Lluís Puig, tenen en cas que el Tribunal Suprem mantingui la negativa del jutge instructor Pablo Llarena d’amnistiar-los per la malversació suposadament vinculada a l’1-O i a aixecar-los les ordres de detenció. Però, abans, han d’exhaurir la via interna en el Suprem, que en el seu cas és el recurs de reforma contra la decisió de Llarena, que ja han presentat i que haurà de resoldre Llarena mateix; i, després, el recurs d’apel·lació que ha de resoldre una sala formada per uns altres magistrats.

Boye no descarta pas que aquesta sala acabi amnistiant Puigdemont, perquè considera que el vot discrepant de la magistrada Ana Ferrer amb la decisió de Llarena i Marchena de no amnistiar la malversació als dirigents del Primer d’Octubre és el símptoma d’una desavinença més profunda i generalitzada a la sala penal del Suprem.

Però és ben probable que, en apel·lació, el tribunal confirmi la no-amnistia dels exiliats. Si això passés, se’ls obriria la porta del Constitucional, on podrien al·legar que la inaplicació de la llei els vulnera uns quants drets fonamentals. La resolució del TC a una demanda d’empara com aquesta pot tardar molts mesos, fins i tot un any, però poden acompanyar-la d’una demanda de mesures cautelars que consisteixi a sol·licitar que es retiri l’ordre de detenció vigent mentre el TC estudia el fons del recurs d’empara. Si a Puigdemont li concedissin aquesta mesura cautelar, el Suprem hauria de retirar provisionalment l’ordre de detenció.

2. Quant temps pot trigar el Constitucional a pronunciar-s’hi? Arribaria a temps d’una investidura a l’agost?

Perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el fons de la llei d’amnistia i d’un possible recurs d’empara per la inaplicació de la llei que fa el Suprem poden arribar a passar molts mesos. En canvi, la demanda de mesures cautelars per a la retirada de l’ordre de detenció, el TC la podria resoldre fins i tot abans de la decisió que hagi de prendre sobre l’admissió a tràmit del recurs d’empara i, és clar, sobre la resolució del recurs mateix. Però el temps que pugui trigar és incert, perquè poden ser unes setmanes o uns mesos, fins i tot. Tot dependrà del caràcter urgent que el TC hi vegi, i que normalment va associat a una situació de presó o de privació de llibertat de l’afectat, que fa que els terminis s’accelerin.

Però hi ha un primer escull per a arribar a presentar la demanda al Constitucional: el Tribunal Suprem. La llei d’amnistia diu en l’article desè que les decisions sobre l’aplicació i el compliment de la llei s’hauran de prendre en un termini màxim de dos mesos, “sens perjudici dels ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius” Una lectura estricta d’aquest apartat de la llei ve a dir que els recursos presentats pels afectats contra la decisió del jutge de no aplicar-los l’amnistia no poden allargar aquests dos mesos de termini, que vencen aquest 11 d’agost.

De manera que la sala d’apel·lacions del Suprem hauria de decidir abans d’aquesta data si confirma la decisió de Llarena, o bé la tomba. És clar que, si la sala penal del Suprem ha inaplicat la llei quant a l’aixecament immediat de les ordres de detenció que preveu l’article quart, i en relació amb l’amnistia del delicte de malversació, és ben legítim de pensar que tampoc no farà cabal d’aquest termini de dos mesos per a pronunciar-se definitivament en el tràmit d’apel·lació. Només si la sala d’apel·lacions del Suprem resolgués dins’aquest termini que diu la llei, a començament d’agost, la porta del Tribunal Constitucional es podria obrir, per més que sigui el mes d’agost.

3. El Tribunal Constitucional es pot moure el mes d’agost sobre el cas de Puigdemont?

L’agost és inhàbil per al TC, és a dir, que no pot deliberar ni prendre decisions de fons sobre cap qüestió ni cap demanda que tingui pendent. Però, tal com estableix un acord del plenari del juliol del 2023, “durant els períodes de vacances quedarà constituïda una secció, formada per tres magistrats”, que sí que podrà prendre decisions quan hi hagi una causa que consideri urgent i, en tot cas, “en els incidents de mesures cautelars”. I ho pot fer o bé d’ofici o bé a instància de part.

És a dir, si el Suprem ja s’hagués pronunciat sobre el recurs d’apel·lació de Puigdemont a començament d’agost, en el decurs d’aquest mateix mes el president podria presentar una petició de mesures cautelars que els tres magistrats de la secció de vacances del TC haurien de decidir si tramiten o no. La qüestió és que, ara per ara, i quan resten menys de dues setmanes per a començar l’agost, el plenari del TC no ha designat encara aquests tres magistrats.

Convé recordar que l’agost de l’any passat la secció de vacances del TC va prendre una decisió molt polèmica i sense precedents en relació amb un recurs d’empara de Puigdemont i de Toni Comín, precisament. Aleshores, aquella secció vacacional tenia una majoria dita conservadora, amb dos magistrats clarament hostils a l’independentisme, Concepción Espejel i César Tolosa, que van aprofitar l’avinentesa per imposar-se al criteri de la tercera integrant, la magistrada Laura Díez, del sector dit progressista, i van inadmetre els recursos que Comín i Puigdemont havien presentat contra el seu nou processament arran de la reforma del codi penal i contra el manteniment de l’ordre de detenció contra ells.

4. Què passaria si detinguessin Puigdemont? El TC es podria pronunciar abans?

L’estratègia de la defensa de Puigdemont preveu d’arribar com més aviat millor al TC, i al Suprem ho saben. La qüestió és vèncer l’escull del Suprem. I mentre els recursos contra la inaplicació de l’amnistia no hagin superat aquest escull, mentre el Tribunal Constitucional no prengui cap decisió, les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Lluís Puig seran vigents. De manera que si entressin a Catalunya, un cop traspassada la frontera administrativa de l’estat espanyol, podrien ser detinguts.

Però una detenció de Puigdemont podria accelerar les coses. Perquè aleshores la causa adquiriria una especial urgència. Teòricament, si més no, el fet que la persona que presenta un recurs estigui privada de llibertat dota la causa d’una especial urgència i prioritat. Si Puigdemont fos detingut i empresonat, podria presentar una demanda de mesures cautelars (o cautelaríssimes, de més ràpida aplicació) al Tribunal Constitucional contra l’ordre de detenció i contra l’empresonament, que podrien ser resoltes en poc temps a causa del caràcter urgent per la situació de presó.

Però, abans, hauria de passar també pel Suprem; hauria de presentar-hi un recurs, perquè és el tribunal que manté vigent l’ordre de detenció i que, eventualment, hauria dictat l’ordre de presó provisional per al president a l’exili. El Suprem també hauria de resoldre amb una urgència especial aquest recurs, però això restaria a les mans dels magistrats de la sala que presideix Marchena. Superat aquest escull, la demanda de cautelars al TC perquè fos alliberat es podria resoldre amb una certa rapidesa.

En canvi, hi hauria una altra via de recurs de més ràpid accés al Tribunal Constitucional, sense necessitat de passar pel Suprem. Seria la presentació d’un habeas corpus, un procediment regulat per una llei orgànica pròpia, del 1984, pel qual el detingut pot al·legar davant el jutge que en té custòdia que és víctima d’una detenció il·legal. I el jutge té l’obligació de donar-hi resposta en un termini màxim de vint-i-quatre hores.

En cas que el jutge desestimés la petició d’habeas corpus de Puigdemont, hi hauria l’opció de recórrer tot seguit al Tribunal Constitucional amb una petició de mesures cautelars provisionals perquè fos alliberat. Ara, en aquests casos, en recursos d’empara per la denegació d’un habeas corpus, el TC no acostuma a actuar amb una especial celeritat, i poden passar mesos fins que no resolgui la petició, segons que ha dit Boye.

En resum, doncs, el Suprem pot tenir la temptació de blocar l’accés al Tribunal Constitucional allargant la resolució dels recursos d’apel·lació que presentin Puigdemont, Comín i Lluís Puig per la inaplicació de la llei d’amnistia. I ho poden fer per un temps il·limitat, si decideixen, també, d’incomplir els dos mesos de termini que la llei dóna als tribunals per a donar compliment a l’amnistia. Fins que no se superi aquest tràmit, Puigdemont no pot recórrer al TC en empara ni fer-hi cap petició de mesures cautelars per a aixecar les ordres de detenció. Però una detenció pot accelerar les coses, i dóna a la defensa del president a l’exili algunes armes jurídiques –com l’habeas corpus– per a accedir amb més rapidesa i amb caràcter urgent al Constitucional perquè forci el Suprem a atorgar-li llibertat de moviments.

5. I si Puigdemont arriba al Parlament de Catalunya sense ser detingut?

Una altra cosa seria que Puigdemont pogués arribar, fos com fos, al Parlament de Catalunya sense haver estat detingut. En aquest cas, la policia no el podria detenir. Perquè l’edifici és inviolable i perquè el protocol de seguretat de la cambra aprovat l’agost del 2017 així ho estableix. I perquè el president mateix de la cambra, Josep Rull, ho ha dit fa poc: “La policia, mentre jo en sigui president, no entrarà al parlament a detenir ni a retenir ningú. I si ho volen fer, el primer a qui hauran de detenir és a mi mateix”, va dir a la Cadena SER.