12.11.2018 - 21:50
Ahir, el Tribunal de Comptes espanyol va condemnar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a pagar 4,9 milions per haver organitzat el 9-N. La sentència –de 91 pàgines i signada per l’ex-ministra dde José María Aznar Margarita Mariscal de Gante– també condemna sis membres més del govern de Mas: Lluís Bertran, Josefina Valls, Jaume Domingo, Ignasi Genovès, Jordi Vilajoana i Teresa Prohias.
Mas, Ortega, Rigau i Homs, en mans d’un tribunal polític corcat pel nepotisme i l’amiguisme
La sentència conclou que, en el cas que algun dels multats es declari insolvent, Artur Mas, com a màxim responsable polític del 9-N, assumirà el pagament de la multa. El desembre de l’any passat, el tribunal va embargar preventivament els immobles de Mas, Homs, Ortega i Rigau per completar la fiança dels 5,27 milions que exigia. D’aquella quantitat, 2,9 milions van sortir de la caixa de solidaritat de l’ANC.
Fonts de la defensa han explicat a VilaWeb que el Tribunal de Comptes ha canviat de criteri per escriure una sentència condemnatòria. L’organisme considera ara que el 9-N va ser suspès el 29 de setembre com a consulta i no pas en condició de procés participatiu. ‘Hi havia voluntat de condemna, però no esperàvem aquesta sentència’, resumeixen les fonts consultades. A més, denuncien que el tribunal considera que no s’ha acreditat l’ús públic dels ordinadors que va comprar el govern per a recollir les dades dels votants –la despesa principal del 9-N–, tot i que sí que es fan servir en centres públics.
Durant la vista del judici, la defensa va argumentar que la despesa de la Generalitat es va destinar a un procés participatiu, no pas a una consulta encoberta. El 4 de novembre del 2014, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) havia suspès la convocatòria, i el govern va reconvertir el 9-N en un procés participatiu mitjançant un dels articles de la llei de consultes aprovada al parlament que no havia estat suspès pel TC. Però les acusacions consideren que en realitat va ser una consulta encoberta i el tribunal els ha donat la raó.
A partir d’aquesta sentència, s’obre la via perquè la defensa de Mas i els ex-consellers hi recorrin en contra. Tot seguit, resumim breument quins seran els pròxims passos del procés judicial, els terminis i què poden comportar per a tots els condemnats.
1. Quin recorregut judicial té ara el cas?
La defensa de Mas i els ex-consellers presentarà un recurs d’apel·lació al mateix Tribunal de Comptes abans de quinze dies. No hi ha una data fixada perquè es resolgui. La següent instància judicial seria el Tribunal Suprem espanyol, on podrien presentar un recurs de cassació. Aquest tràmit s’allargaria, com a mínim, dos anys. Per tant, el recorregut judicial d’aquest cas encara és llarg.
2. Si triomfa l’apel·lació, les acusacions poden presentar un recurs al Suprem?
Sí. Que la sala d’apel·lacions resolgui favorablement el recurs de la defensa i revoqui la sentència del Tribunal de Comptes no implica que s’acabi el procés judicial. Les acusacions –l’advocacia de l’estat, Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por al Constitución– poden recórrer contra la resolució al Suprem. El termini, segons la defensa, és igualment de dos anys.
3. Es pot recórrer contra la sentència al Tribunal d’Estrasburg?
Sí. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pot examinar la causa quan s’hagi resolt el recurs d’apel·lació i el recurs de cassació. La defensa no descarta aquest mecanisme, abans del qual ha d’esgotar la via interna dels tribunals espanyols. Però aquesta última instància prolongaria encara més anys el cas, mentre el TEDH estudia la demanda i la possible vulneració d’algun dels drets humans dels encausats.
4. Hauran de pagar la multa abans de la resolució dels recursos?
No. Els 4,9 milions d’euros que el Tribunal de Comptes exigeix a Mas, Homs, Ortega i Rigau i la resta d’encausats només s’hauran d’abonar quan la sentència sigui ferma. Abans, s’han d’haver resolt tots els recursos presentats, tant per la defensa com per les acusacions, si es dóna el cas.
5. Quan podran recuperar els béns embargats preventivament?
Quan siguin absolts. Els immobles de Mas, els ex-consellers i Vilajoana continuaran embargats com a garantia que la multa pot pagar-se quan s’hagi d’executar. Mentre no es resolguin tots els recursos que poden presentar tant la defensa com les acusacions, el Tribunal de Comptes mantindrà sota custòdia els immobles de Mas i els ex-consellers. Els 2,9 milions pagats amb la caixa de solidaritat també es retornaran a l’ANC si finalment aconsegueixen l’absolució.
