20.05.2019 - 21:50
Quatre diputats al congrés espanyol i un senador que arriben des de la presó, portats per la Guàrdia Civil, emmanillats, sense dret de reunir-se amb els companys de grup ni possibilitat de parlar amb la premsa. Aquestes són les condicions que el Tribunal Suprem espanyol ha imposat a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva per poder assistir a la sessió de constitució del congrés i del senat espanyols. Uns diputats que no poden exercir els seus drets polítics amb plenitud, que romanen empresonats mentre dura el judici contra ells i sobre els quals pesa l’amenaça de ser suspesos immediatament del càrrec que han pres avui.
Arribaran al congrés i al senat abans de les deu del matí, l’hora en què es preveu que comenci la sessió constitutiva. El procediment en ambdues cambres serà semblant. Hi arribaran emmanillats, custodiats des de Soto del Real per guàrdies civils, en cotxes sense logotip, tal com ja va passar ahir quan van anar a presentar les credencials i a recollir l’acta parlamentària. En el cas del congrés, els cotxes entraran en un aparcament subterrani, i un cop allà portaran els presos a la comissaria de la cambra baixa, on els guàrdies civils faran el canvi de custòdia amb la policia espanyola. Des d’aleshores, els presos aniran custodiats permanentment per policies de paisà, que en controlaran els moviments i els acompanyaran fins als accessos a l’hemicicle. Una vegada a dins, tindran llibertat de moviments, oimés que els diputats no tenen pas assignat cap seient en la sessió constitutiva.
Serà el moment de més impacte, perquè es farà visible la condició de diputats electes dels presos polítics, en el mateix espai que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els dirigents i els diputats de tots els altres grups polítics. És una situació que neguiteja l’unionisme, fins al punt que el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha anunciat que demanaria immediatament a la mesa del congrés espanyol que, una volta configurada, prengui la decisió de suspendre’ls del càrrec de diputats, al congrés, i de senador, a la cambra alta.
Una alteració de les majories
La nova mesa del congrés tindrà la decisió a les mans. Manuel Marchena i la resta de membres del tribunal que jutja els presos polítics han delegat la decisió sobre la suspensió dels presos polítics electes. El Suprem mira d’aparentar distanciament, de fer veure que no prendrà pas decisions que puguin entendre’s com una ingerència del poder judicial en la política. Perquè aquest cas, la suspensió de quatre diputats, és tan greu que implica l’alteració de les majories al congrés, i el Suprem no hi vol tenir res a veure. O ho vol aparentar, perquè, per més que la decisió l’acabi prenent la mesa de la cambra, l’encàrrec el fa el tribunal, i són Marchena i els altres sis magistrats del judici contra el procés que van prendre la decisió de no sol·licitar el suplicatori al congrés per a determinar si Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva podien continuar essent processats.
La mesa que haurà de prendre aquesta decisió serà presidida per la socialista Meritxell Batet, i tindrà com a vice-presidenta primera Gloria Elizo, de Podem; la vice-presidència segona l’ocuparà un altre socialista, Alfonso Rodríguez, i hi haurà encara una altra socialista en una de les secretaries, la parlamentària del PSIB Sofía Hernanz, i una altra secretaria per a l’ex-tinent de batlle de Barcelona Gerardo Pisarello, d’Unides Podem. Completaran la mesa dos membres del PP i dos de Ciutadans.
El PP ha confirmat que vol que l’actual presidenta del congrés Ana Pastor continuï a la mesa, com a vice-presidenta. També sona el nom d’Adolfo Suárez Illana com a secretari popular. Ciutadans ha anunciat que continuaran a la mesa Nacho Prendes i Patricia Reyes. Tanmateix, tant PP com Cs han assegurat que presentarien candidates a la presidència del congrés alternatives a Batet, tot i no tenir majoria. Pel PP, Ana Pastor i per Cs Sara Giménez. Al Senat, el PSOE hi tindrà tres membres, el PP tres més i el PNB un.
Una majoria d’aquestes dues meses haurà de decidir si suspèn els presos polítics diputats i Raül Romeva com a senador.
I el suplicatori?
I la via per a suspendre’ls és, segons que han fet saber fonts del tribunal filtrades convenientment a la premsa espanyola, l’article 21.2 del reglament del congrés. Aquest article regula la suspensió dels drets i deures dels diputats: ‘Quan, concedida per la cambra l’autorització objecte d’un suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre durés.’ El problema d’aquest article és que hi falla la primera premissa, és a dir, que hi hagi l’autorització d’un suplicatori per la cambra. Justament Marchena es va negar a demanar-lo, aquest suplicatori, perquè hauria implicat la suspensió del judici i hauria obert un debat parlamentari sobre la conveniència de continuar processant els presos polítics elegits diputats.
El Suprem va alliberar el poder legislatiu d’aquest embolic, i ara li torna la patata calenta bo i dient que no vol interferir en els afers polítics. La interferència hi serà, perquè la suspensió dels quatre diputats tindrà un efecte clar sobre les majories del congrés, atès que la majoria absoluta serà de 173 diputats en compte de 176. No obstant això, abans de la investidura Junqueras haurà de renunciar a l’acta si vol agafar la d’eurodiputat. Per tant, s’arribarà a la sessió d’investidura de Pedro Sánchez amb 347 diputats i una majoria de 174. Un maldecap menys per al president espanyol, gràcies a l’empenta del Suprem.
