12.02.2022 - 20:31
Els ciutadans de Castella i Lleó van avui a les urnes en unes eleccions avançades arran de la trencadissa entre el PP i Ciutadans a escala estatal i que va comportar una moció de censura a Múrcia i la convocatòria d’eleccions a Madrid.
La votació d’avui no sols servirà per a decidir la composició del parlament castellanolleonès, sinó que hi ha factors que poden ser determinants per a transformar el mapa polític més enllà d’aquesta cambra autonòmica. Repassem cinc d’aquests elements que cal tenir en compte en el moment de l’escrutini electoral.
1. El lleonisme, l’esmena al sistema autonòmic
La reivindicació autonomista a Lleó ha agafat protagonisme aquests darrers anys, amb manifestacions de desenes de milers de persones i mocions en bona part de les localitats de la regió favorables a la creació d’una comunitat autonòmica separada de Castella, inclosa la capital, Lleó.
El sentiment lleonès és molt transversal i va més enllà dels partits. Un sondatge d’aquesta setmana indica que la majoria de ciutadans de la demarcació de Lleó volen una autonomia pròpia. Tot i això, la Unió del Poble Lleonès és el partit que amb més fermesa reivindica aquesta opció i el vot que més clarament evidencia la demanda.
En les eleccions del 2019, el partit lleonista va passar d’un 6,99% dels vots a Lleó a un 10,23%, fet que li va permetre d’aconseguir un escó al parlament castellanolleonès. Els sondatges estimen que ara pot obtenir dos escons o tres, i esdevenir la primera força en gran part dels municipis del territori, amb més d’un 20% del suport a la província. Un augment del suport com el previst pot reforçar la reivindicació.
2. La primera prova d’un projecte amb moltes aspiracions
Les eleccions de Castella i Lleó són la primera cita de l’Espanya Buidada, un projecte de desenes d’entitats de les zones més despoblades de l’estat espanyol que vol entrar amb força a les institucions i marcar les polítiques estatals amb mesures en favor del reequilibri territorial.
El projecte es presenta en quatre de les nou províncies de Castella i Lleó (Burgos, Palència, Valladolid, Salamanca i Sòria), amb unes expectatives desiguals arran del poc temps de preparació. El darrer CIS estima que tan sols Sòria Ja, una entitat amb més de vint anys de mobilitzacions, obtindrà representació, entre dos escons i tres, i esdevindria la força més votada de la província. En canvi, el panell d’Electomania pronostica que a Sòria aconseguirien dos representants i a Burgos, un.
L’entrada al parlament castellanolleonès pot catapultar aquest nou actor polític i, de fet, qualsevol possibilitat de govern del PSOE a la comunitat autònoma implica de rebre el suport i donar resposta a les demandes de l’Espanya Buidada. El resultat electoral i la gestió que en faci pot ser fonamental de cara a les eleccions espanyoles, que es faran a tot estirar el desembre del 2023.
3. Perilla la presidència del PP?
Castella i Lleó és una comunitat governada pel PP d’ençà del 1987, quan la presidia José María Aznar i el partit encara es denominava Aliança Popular. Malgrat que el PP vol fer servir aquesta convocatòria com un revulsiu de cara a les eleccions andaluses d’enguany i les espanyoles de l’any vinent, es preveu una majoria ajustada i fins i tot podrien perdre la presidència per primera vegada en més de trenta anys.
En les darreres eleccions, el PP ja va perdre la majoria absoluta i va necessitar el suport de Ciutadans. Aquesta vegada hauria de pactar amb Vox, però fins i tot així, el CIS pronostica que no tindrien prou majoria i que el bloc del PSOE i Podem podria governar amb el suport de partits minoritaris.
Més enllà de la Unió del Poble Lleonès i l’Espanya Buidada, hi ha més candidatures locals que poden decantar la majoria al parlament. Per Àvila, que controla la batllia de la capital de la província, podria mantenir el diputat actual o fins i tot guanyar-ne un altre, mentre que la candidatura Zamora Decideix també té possibilitats d’obtenir un diputat. Una derrota del PP, que impliqués de perdre el poder a Castella i Lleó, seria un sotrac per a la campanya que fa amb l’objectiu de recuperar el poder en les eleccions espanyoles vinents.
4. Vox vol ser protagonista
En les eleccions del 2019, Vox tan sols va aconseguir un escó i ha tingut un paper modest en la configuració de les majories. Tanmateix, ara el mapa polític canviarà, amb uns sondatges que estimen que pot treure entre nou escons i tretze i esdevenir molt segurament el tercer grup més gran de la cambra.
De fet, ara com ara, qualsevol majoria del PP passa per un pacte amb la formació d’extrema dreta, i més en un moment en què sembla molt poc probable una gran coalició amb el PSOE. Per tant, hi podria haver aviat, per primera vegada, un executiu autonòmic amb membres de Vox.
L’augment de vot, del 5,5% a més d’un 17%, serà també un reforç per a la formació d’extrema dreta de cara a les eleccions vinents. El partit ha avisat que vol un “canvi radical” en la política del govern actual, amb unes demandes que passen per la defensa del món rural, prioritzar els espanyols per sobre dels immigrants en les prestacions socials i eliminar les polítiques de memòria històrica i democràtica i el projecte de llei LGTBI.
5. Ciutadans: entre l’esperança i l’enfonsament
Les eleccions de Castella i Lleó poden accelerar la descomposició de Ciutadans. Ara fa tres anys, el partit va obtenir dotze escons i va ser clau en la configuració de majories, passant a formar part del govern autonòmic. Enguany, les previsions són molt diferents i aspiren com a màxim a un grapat d’escons, amb la possibilitat de restar fora del parlament, segons alguns sondatges.
No obstant això, el partit encapçalat per Inés Arrimadas té l’esperança que aquest pas per les urnes sigui un canvi de tendència, després de dos anys a la baixa i amb un paper com més va més irrellevant. Tot i que la pèrdua de suport sembla inevitable, també és cert que, com que les majories són molt ajustades, molt pocs escons poden ser determinants en la formació d’un nou govern. I aquest és el bri d’esperança abans d’un cicle electoral que es presenta complicat.
La irrellevància política o ser fora del parlament podria augmentar encara més la divisió política interna de la formació, i més si tenim en compte que el candidat de Ciutadans és Francisco Igea, part del sector més crític amb l’actual direcció.
