La cimera UE-CELAC acaba amb una declaració sobre la guerra d’Ucraïna

La cimera entre la Unió Europea i els països de l’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC) ha acabat amb una declaració conjunta de “preocupació” per la guerra d’Ucraïna que només ha rebutjat Nicaragua, país que ja va donar suport a Rússia en l’Assemblea General de les Nacions Unides. En el text acordat, cinquanta-nou estats dels seixanta han posat de manifest els efectes del conflicte i han reivindicat els esforços diplomàtics encaminats a una “pau justa en línia amb la carta de l’ONU”. Malgrat l’opinió díscola en aquest aspecte, la resta de punts han comptat amb un suport unànime. Sobre això, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha qualificat la trobada d’excel·lent i considera que suposa “un nou inici per a vells amics”.

Tot i que el debat sobre la guerra d’Ucraïna no es presentava com el tema principal en la prèvia de la cimera, el punt sobre el conflicte ha estat el més polèmic i el que més ha allargat les discussions. Finalment, el document acordat reconeix que la guerra “contra” Ucraïna continua causant un “immens sofriment humà i intensifica les fragilitats en l’economia global, limitant el creixement, incrementant la inflació, interrompent les cadenes de subministraments, comprometent la seguretat alimentària i energètica i elevant els riscos a l’estabilitat financera”.

Sobre això, els països de la UE i la CELAC han subratllat la necessitat d’assolir una pau “justa i sostenible”, alhora que han reiterat el seu suport a la iniciativa per renovar l’acord per exportar cereals per la Mar Negra, blocat aquesta mateixa setmana per Rússia.

Encara en relació amb aquest punt, el document signat avui puntualitza que la declaració conjunta -composta per un total de quaranta-un punts- ha estat aprovada per tots els països amb una única excepció, la de Nicaragua, que s’ha mostrat en desacord amb un sol paràgraf, concretament el d’Ucraïna. Precisament per treure ferro a l’assumpte, el president d’Argentina, Alberto Fernández, ha volgut deixar clar que la discussió sobre Ucraïna “no era el principal objecte de la cimera”. “Sí, òbviament hi ha veus dissidents, però Ucraïna tampoc ha aturat tots aquells aspectes on havíem d’avançar; […] sembla que l’Amèrica Llatina tingui cert ressentiment amb la guerra, però ja vam posicionar-nos a l’ONU; no sé què estem discutint”, ha manifestat. Per Fernández, la cimera tenia com a objectiu generar vincles polítics, econòmics i culturals i que casualment que s’ha produït en un escenari de “guerra desbocada”.

Els líders parlen d’una declaració “ambiciosa”

El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha inaugurat la compareixença de premsa posterior a la cimera reconeixent que ha sortit de la trobada amb la impressió d’haver complert i d’haver passat “una pàgina prometedora en les relacions amb els països de l’Amèrica Llatina i el Carib”. “La declaració és ambiciosa i obre el futur cap a una cooperació futura”, ha afegit. En la mateixa línia s’ha expressat Von der Leyen, qui ha centrat bona part del seu discurs en ressaltar els acords anunciats aquestes jornades.

La dirigent alemanya ha fet menció als quaranta-cinc mil milions d’euros d’inversió que ha promès Brussel·les a l’Amèrica Llatina i el Carib i als acords de cooperació signats amb Xile, Argentina i Uruguai. Aprofitant aquestes referències, la cap de l’executiu comunitari s’ha mostrat “convençuda” que la Unió Europea pot acabar “llimant diferències” per tancat un acord comercial amb els països del Mercosur abans de tancar el 2023.

Per part de la CELAC, Alberto Fernández ha celebrat que la trobada hagi “complert amb les expectatives” i que per primera vegada s’hagi pogut parlar “amb totes les lletres i sense culpes” sobre l’explotació de recursos. Per la seva banda, el president temporal  de la CELAC, Ralph Gonsalves, ha destacat que les relacions entre les dues regions “són més fortes que ahir” i que el text signar aborda “tots els reptes contemporanis” que els preocupen.

Absència de Pedro Sánchez

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, finalment no ha assistit a la compareixença de premsa posterior a la cimera per arribar a un acte electoral que tenia lloc avui a Sant Sebastià. Fonts de la Moncloa asseguren que el cap de l’executiu ha participat fins al final de la reunió i han afegit que la compareixença de premsa s’ha allargat més de tres hores respecte de l’horari previst inicialment.

Preguntat per la seva absència, Charles Michel ha optat per no fer valoracions i s’ha limitat a destacar el paper que ha jugat Espanya en la celebració de la cimera a Brussel·les. Per la seva banda, Alberto Fernández, ha remarcat la “grandíssima amistat” que mantenen els països de l’Amèrica Llatina i el Carib amb l’estat espanyol i ha agraït la tasca de Sánchez, dient que comprèn tot allò que implica una campanya electoral.