Cimera de polítics catalans i espanyols a Sitges

Avui comença la trobada anual del Cercle d’Economia de Sitges, amb la presència de la plana política catalana i espanyola.

Entre els convidats, hi seran presents el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, el ministre d’Afers Estrangers en funcions, José Manuel García-Margallo, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera.

Entre els qui hi acudiran per primer vegada, hi ha la batllessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder de Podem, Pablo Iglesias.

En un document que ha fet públic l’entitat abans d’aquesta trobada anual, es preveu que després de les eleccions del 26-J cap partit tampoc no podrà formar govern i lamenta que les formacions polítiques no siguin conscients ‘de com ha resultat frustrant el blocatge’ per a la constitució d’un executiu. Per això, els insta a ‘abandonar el llenguatge de les línies vermelles’ i els ‘plantejaments programàtics excloents’.

També emplaça les forces polítiques a comprometre’s a reduir al màxim el temps per a la investidura i formació de govern. ‘No ens podem tornar a permetre de passar uns quants mesos sense govern. ‘En aquest sentit, el president del Cercle d’Economia, Anton Costas, ha constatat que la constitució espanyola no preveia que un candidat a president de govern no acceptés de sotmetre’s a una investidura.

El Cercle d’Economia també anima els partits polítics a ‘normalitzar’ el conflicte català i a ‘cercar sortides a les restriccions financeres i als problemes reals i pendents’ i ha aplaudit que els governs català i espanyol hagin tornat a dialogar. ‘Estem convençuts que la formació de govern després del 26-J contribuirà a continuar per aquest camí del diàleg i l’acord’, diu el document. Alerta també de la necessitat de cercar que a mitjà termini un ‘encaix legal i polític a l’aspiració d’un millor autogovern i d’un finançament estable, suficient i equitatiu’. A més, afirma que si els ciutadans de Catalunya donen suport majoritàriament a forces independentistes caldria que la constitució trobés un ‘mecanisme de consulta per a comprovar l’abast d’aquesta aspiració’.