14.01.2025 - 21:40
El coala és un dels símbols principals d’Austràlia. Són uns animals singulars, que subsisteixen menjant fulles d’eucaliptus –mortals per a la majoria dels altres animals–, fan vida sobretot als arbres, dormen vint hores el dia i són l’únic representant viu dels fascolàrctids.
Però ara s’enfronten a una lluita existencial, amb una tendència que pot fer que aviat deixin d’haver-hi coales en llibertat. El 2012, el govern australià va declarar l’espècie “vulnerable” a la majoria del país i deu anys més tard, el 2022, va ser catalogat d’espècie “en perill” d’extinció en tres estats dels cinc que habita, concretament a Queensland, Nova Gal·les del Sud i el territori de la capital australiana.
La fundació Australian Koala estima que l’any 2018 en quedaven entre 47.745 i 82.170 i, tres anys més tard, rebaixaven les xifres fins a 32.065-57.920. Una caiguda del 30% en tres anys, tot i que en moltes zones la caiguda ha estat del 80% i amb la temença que desapareguin de molts estats en una generació. Abans de l’arribada dels europeus, al segle XVII, n’hi havia milions, i tan sols entre el 1888 i el 1927 es van exportar vuit milions de pells d’aquests animals als Estats Units, el Regne Unit i el Canadà.
Una davallada multifactorial
Els motius d’aquesta reculada en el nombre de coales són diversos. La pèrdua d’hàbitat –a causa dels grans incendis, la desforestació i la urbanització– n’és un. Per exemple, és molt complicat per a un coala de travessar una carretera. I encara més una tanca. Sovint aquests marsupials acaben famolencs i sense llar. La pèrdua d’hàbitat també fa cada vegada més habituals les col·lisions amb vehicles i els atacs de gossos. I, sobretot, cal destacar el problema de les malalties.
Els coales sofreixen una àmplia gamma de patògens infecciosos: la bordetel·la, el retrovirus de coales, els criptococs i, sobretot, la clamídia. Aquesta darrera és la més preocupant, perquè és molt estesa i sovint és mortal. La clamídia no és estranya en alguns altres animals –sembla que els ha arribat pel bestiar–, però la propagació i la intensitat de la malaltia entre aquests marsupials és incomparable. Els causa afeccions cròniques i doloroses, com ara conjuntivitat que deriva en ceguesa i que fa que molts exemplars es morin de fam. També els origina infeccions genitals i del sistema urinari, que deriva en dolors, molèsties i mort prematura.
Un problema afegit és que, encara que no tinguin la malaltia gaire desenvolupada, els antibiòtics contra la clamídia els destrueixen els bacteris intestinals que els serveixen per a digerir les fulles d’eucaliptus, que és la seva principal font d’aliment. De manera que, indirectament, també pot ser fatal. La malaltia ha augmentat exponencialment i ja s’estima que la meitat dels coales de Queensland i Nova Gal·les del Sud en són portadors; i en aquests dos estats hi ha un terç de tots els que hi ha en llibertat.
Les estatístiques d’un estudi fet a Queensland el 2017 revelava que solament el 17% dels coales que ingressaven en clíniques tornaven després a la natura, i la majoria es morien o eren eutanasiats. I, en la mateixa línia, un estudi fet a partir de les dades de clíniques veterinàries al sud-est de Queensland revela que l’eutanàsia era el destí més comú dels coales que hi arribaven.
En aquest cas, solament un quart dels coales rescatats van poder ser alliberats més tard, segons que detallava la doctoranda Renae Charalambous. De cinquanta mil que hi van arribar entre el 1997 i el 2019, el motiu més comú d’ingrés eren els efectes de la clamídia, el 30%. El següent motiu era haver estat envestits per vehicles, un de cada cinc. Al mateix temps, un 7% dels animals havien estat atacats per gossos. L’estudi revela pronòstics diferents segons la gravetat i les característiques dels animals, però els que hi arriben amb clamídia són els que en conjunt tenen més probabilitats de ser sacrificats.
Vaccins en desenvolupament i més solucions
Una de les grans esperances per a salvar-los és el desenvolupament d’un vaccí que aturi l’expansió de la clamídia, que es passa tant per secrecions com de mares a fills. La Universitat Tecnològica de Queensland desenvolupa un vaccí que té per objectiu prevenir i tractar la clamídia en els coales i fa gairebé dues dècades que es troba en preparació.
Però un dels grans obstacles és que tractar i vaccinar cada coala té un cost d’uns 4.400 euros, que es duplica si s’hi afegeix la captura i el seguiment. A més, en cal una segona dosi al cap d’un mes, i això encara ho complica més. S’estudia la possibilitat de posar dues dosis, una de les quals d’efectes retardats.
Per una altra banda, la Universitat de la Sunshine Coast també desenvolupa un vaccí. Els científics han vist que els coales vaccinats, en aquests deu anys d’estudis, desenvolupen la malaltia més tard i tenen dos terços menys de possibilitats de morir.
Tot i que les dades són positives, amb els vaccins, encara que fossin un èxit immediat i totalment efectius, no n’hi hauria prou. Encara que es poguessin revertir els efectes de la clamídia, la tendència encara seria negativa a causa de totes les amenaces mortals que planen sobre aquests animals. De manera que és necessari un enfocament diferent també en els altres àmbits. La pèrdua d’hàbitat és un dels principals motors d’aquesta disminució i els científics i activistes remarquen que calen lleis immediates de conservació més estrictes per a protegir-los de la tala, la mineria, la neteja de terres i el desenvolupament urbà.
El Fons Mundial per la Natura (WWF) ha impulsat idees més innovadores, com ara una campanya per a salvar o plantar amb drons dos mil milions d’arbres abans de l’any 2030, tenint en compte que cada any es perd mig milió d’hectàrees de bosc a Austràlia. Un avió no tripulat pot escampar unes quaranta mil llavors en vuit hores.
Però la realitat és que, segons una investigació parlamentària de Nova Gal·les del Sud, si no canvia la tendència es podrien extingir de l’estat abans del 2050. El doctor Stuart Blanch, del Fons Mundial per la Natura (WWF), encara va més enllà i afirma que, si tot continua així, el 2050 ja no hi haurà coales a la costa est d’Austràlia.
El govern australià ha impulsat el fons Salvem Coales, de més de setanta-sis milions de dòlars, per a donar suport, durant quatre anys, a projectes de recuperació i conservació de l’hàbitat, i també al desenvolupament dels vaccins. La ministra de Medi d’Austràlia, Tanya Plibersek, ha dit: “Amb el nostre fons de Salvem Coales, invertim en projectes que els ajudaran no solament a sobreviure, sinó a prosperar.” Són expectatives altes en un projecte que podria ser la darrera oportunitat abans d’una desaparició irreversible.
