Científics d’universitats catalanes, angleses i portugueses investiguen la manera més segura de fer castells

Matemàtics i enginyers de la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat de Lisboa i la Universitat de Warwick treballen conjuntament per fer castells de forma més segura. L’estudi pretén de determinar l’àrea de la pinya necessària per garantir que, en cas de caiguda, els castellers caiguin sobre la base i evitin així un impacte a terra.

Així, es recollirà informació dels factors que influeixen quan s’alça o cau un castell. L’objectiu és elaborar un model matemàtic que alimenti un sistema virtual de caigudes que calcularà la probabilitat d’impacte sobre la pinya. Per assolir aquest objectiu, els experts volen entendre els factors mecànics que permeten de construir i mantenir un castell i els motius que causen que aquest s’enfonsi. També cal saber com, quan i on cauen els castellers del tronc, una vegada l’estructura s’ha trencat.

La primera part del projecte s’ha centrat a investigar la construcció d’un castell i, concretament, en els pilars. “Els pilars són l’estructura castellera més simple, però contenen els elements principals que cal tenir en compte des del punt de vista mecànic”, explica la responsable del projecte a la UdG i investigadora del grup de recerca en Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions, Marta Pellicer.
La validació d’aquests resultats permetrà d’estendre la metodologia a estructures de castells més complexes. La investigadora afirma: “Fins allà on tenim coneixement, aquest és el primer treball a analitzar els castells des d’aquest punt de vista: proposar un model matemàtic, obtingut a partir de les forces que intervenen en un castell, que estudiï l’estructura d’aquestes construccions i els seus moviments”.

Així, l’objectiu de l’estudi és disposar d’un model que permeti de comprendre els factors mecànics clau de la realització i èxit d’un castell. També ajudarà a saber com evolucionarà un castell a partir d’una situació concreta. A més, el model analitza i simula les reaccions físiques de les persones que formen l’estructura, i pot concebre virtualment possibles escenaris alternatius. “El següent pas serà validar i calibrar l’estudi teòric contrastant-lo amb les dades reals”, projecta l’investigador de la UPC, Arnau Dòria Cerezo.

L’estudi té en compte tres punts de vista diferents i complementaris en la fase de construcció d’un pilar. En primer lloc, el pilar es modelitza -com un pèndol invertit controlat- per entendre i predir com evolucionarà. En segon lloc, l’equip científic afegeix les reaccions individuals de les persones que formen el castell -si s’ajupen, si fan més o menys força, si s’inclinen cap a un costat, etcètera. I, finalment, s’estudia el problema estàtic, és a dir, es mesura la càrrega suportada per cada casteller i castellera i es proposen indicadors que permetin preveure la viabilitat del pilar.

“Els models ens han permès fer unes primeres simulacions numèriques per entendre millor aquests plantejaments i les claus mecàniques de l’èxit d’un castell”, indica l’investigador de la UPC Antonio Rodríguez-Ferran. Per Jordi Saludes, de la mateixa universitat, “els primers resultats són molt preliminars, però sembla que estan d’acord amb les percepcions qualitatives que es tenen de la viabilitat d’un castell i, ara, convindria validar aquest treball inicial amb més dades i experiments”.

Aquest treball científic es va originar en el marc de l’European Study Group with Industry, que va tenir lloc al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra) a principi de l’any passat. El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Pau Camprovín, entitat que col·labora amb el projecte, assenyala es tracta d’una “oportunitat única perquè el món acadèmic i la societat treballin conjuntament en problemes aplicats”. Els resultats obtinguts s’han recollit en diverses publicacions i ara s’obre la possibilitat de continuar desenvolupant el projecte.